Carles Miralles
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Carles Miralles i Solà neix a Barcelona, el 25 de maig de 1944.

L'any 1965, amb La terra humida, obté l'accèssit al Premi Amadeu Oller, compartit amb Pius Morera, i l'obra és publicada parcialment. El 1967 guanya el Premi Salvat-Papasseit per On m'he fet home.

Després de l'obtenció del premi, entra en un llarg període de silenci – amb l'excepció de col·laboracions en obres d'homenatge, en publicacions periòdiques com Reduccions, o en l'antologia Un segle de poesia catalana– que durarà fins l'any 1981, any en què apareixen Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga.

El 1990 publica La mà de l'arquer. Amb aquest poemari obté, l'any 1992, el Premi Nacional de Literatura Catalana de poesia i el 1995, apareix La ciutat dels plàtans.

En el volum unitari D'aspra dolcesa. Poesia 1963 - 2001, publicat l'any 2002, l'autor aplega i revisa la seva poesia apareguda fins aleshores. En aquesta línia, l'any 2008, diversos autors recullen l'obra poètica en l'antologia No me n'he anat.

El 2010 rep el Premi de la Crítica Catalana de poesia amb L'ombra dels dies roja (2009); i el 2013 el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema "Hi ha feres d'altre temps. A hores d'ara increïbles".

Carles Miralles sempre compagina la creació poètica amb l'estudi dels clàssics grecs i llatins i de la poesia catalana. D'aquesta tasca en surten obres com Lectura de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba (1978; guardonada amb el Premi IEC-Josep Carner, l'any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, el 1994), Homer (2005) o, novament, Sobre Riba (2007). També cal destacar el volum Eulàlia: estudis i notes de literatura catalana, publicat l'any 1986 i on l'autor tracta, a més de Foix i Riba, poetes com Jacint Verdaguer i Salvador Espriu.

És autor, també, de l'obra narrativa Escrit a la finestra i ha traduït al català obres de Xenofont, Herodes i Iorgos Seferis. Ha tingut cura, a més, de la introducció i l'edició de les Tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles i ha col·laborat en la Història de la literatura catalana d'Ariel.

Escriu habitualment al diari Avui i col·labora en publicacions com Ítaca, El Pont, Serra d'Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons, Quimera i Arbor.

Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica) i vice-rector de la Universitat de Barcelona, d'on n'és Catedràtic de Filologia Grega, president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i director de la revista Ítaca.

Amb motiu de la jubilació de la seva tasca docent, la Universitat de Barcelona publica el 2014 dos volums d'homenatge sota el títol Som per mirar.

Carles Miralles mor a Barcelona el 29 de gener de 2015, a l'edat de setanta anys.



--------------------



Carles Miralles.
+ ampliar






Cicle Poesia i Copes. Carles Mirlles i Cinta Arasa, a l'Espai Mallorca de Barcelona, el 8 de novembre de 2006.
+ ampliar