En Pous i Pagès s'envolta habitualment d'una aurèola de moralista. El valor que dóna al món natural i a la llibertat de l'individu condueix inevitablement a trobar suport en idees bàsiques inqüestionables, que es mantenen vives a la vida humana. Em refereixo a la idea del bé i de la pietat. Es feia la mateixa pregunta que Parsifal: Qui és bo? I al costat de la rebel·lió apareix un altre tret de la figura humana de Pous i Pagès: la pietat, que queda personalitzada en aquell conte de L'home bo, i que James Joyce definia a Retrat de l'artista adolescent, durant els mateixos anys de començament de segle, com el 'sentiment que paralitza l'ànim en presència de tot el que hi ha de greu i constant en els sofriments humans i uneix amb el ser pacient'.

El 1911 aporta altres aspectes. L'antiindustrialisme de la narrativa i de l'obra dramàtica es manté però tomba cap a uns temes conservadors, allunyats de la subversió. Com veurem, la seva millor obra, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, manté el valor de la Naturalesa ubicat al món rural, al costat del poder de la voluntat de fer-se el propi destí, però l'esperit llibertari ha desaparegut. Queda clar que l'alternativa que en Jordi Fraginals significa no és ni a la ciutat industrial ni al món tradicional i pairal. L'alternativa és encara a la terra, però amb profunds canvis estructurals, Pous i Pagès aboca en el personatge tot el pòsit personal de 36 anys de vida. I crea un seu doble que havia de fugir durant la nit, incapaç de suportar la ferida de la vacuïtat que endevina en la pròpia vida.

(Maria A. Bosch. J. Pous i Pagès. Vida i obra. Figueres: Institut d'Estudis Empordanesos, 1997)

* * *

No costa gaire de copsar en les primeres obres dramàtiques de Pous i Pagès la influència del teatre d'idees que Iglésias havia exposat en la seva personal versió catalana. […] Quan, el 1914, Pous i Pagès es mostrà crític i distanciat envers 'la seva producció destinada al teatre', no féu altra cosa que expressar una voluntat de rectificació ideològica i estètica que, a més, l'havia dut a reivindicar la comèdia com a gènere: 'Les asprors de la lluita han curtit el meu ànim i l'han predisposat per a contemplar amb serenitat, amb cert humor, les febleses humanes, les lluites de la vida. Per això, ara, el meu esperit se troba en el moment apte per a la comèdia'. I encara més: '(…) amb el ferm propòsit d'enriquir el teatre català, adaptant-hi aquells gèneres que encara no s'hi havien introduït, com, per exemple, la tragicomèdia'.

(Enric Gallén: "El Teatre Modernista. Josep Pous i Pagès", Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, vol. 8, 1986, p. 405-413)

* * *

[La vida i la mort d'en Jordi Fraginals] és una novel·la fins a un cert punt sorprenent perquè essent, com és, una novel·la 'de la voluntat', no participa –tret, potser, de la darrera part– dels trets típics de subjectivació narrativa que havia menat les altres novel·les contemporànies –des d'Els sots feréstecs fins a Solitud– a la ruptura amb el realisme i a la descomposició de l'estructura unitària. Cert que algunes de les característiques les conserva: l'obra s'estructura entorn de l'itinerari vital del protagonista i els personatges secundaris són simples complements que, acomplerta la funció que els pertoca, desapareixen; la llengua cerca àdhuc un ritme poètic, compassat. Però mai la suggestió del llenguatge adquireix prou autonomia com per desintegrar la narració. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals és una obra unitària, mesurada, programada en funció d'un missatge teòric que Pous i Pagès sap ben bé quin és. No apunta cap al més enllà –l'incommensurable o les profunditats de l'ànima– per captar-lo sintèticament, intuïtivament. Pous descriu una realitat concreta perquè sap perfectament què és el que vol dir. Per això Alan Yates la relacionava amb les tècniques del segle XIX. Car la realitat integral (el principi d'integritat és d'ascendència realista) que Pous vol presentar no li permet potenciar la intensitat que dominava la narrativa contemporània. Així ho declara a l'Advertiment preliminar que va escriure el 1926: vol allunyar-se tant de l'optimisme com del pessimisme i captar, doncs, 'la' veritat. Per això, la novel·la de Pous és un esforç per racionalitzar la realitat humana, per conèixer i controlar allò que se'ns escapa. Una actitud realista sobre un pensament filosòfic voluntarista, de base irracionalista. Un contrast que no sorprèn si n'intuïm la finalitat: Pous i Pagès ha escrit una gran novel·la didàctica –moralitzadora, en el bon sentit del terme– estretament lligada a les seves actituds polítiques i socials, com a home i com a intel·lectual. Ha subordinat l'art a l'ensenyament i, per això, en un clam de regeneració, ofereix un model de lluita i de superació humana per estigmatitzar el caos que ens envolta: l'individu –cadascun dels individus– és l'única arma que té la humanitat per construir-se la seva pròpia història.

(Jordi Castellanos: "Pròleg" a La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Barcelona: Edicions 62, 1979)