L'esfinx transmet molta vida condensada: patida, carregada, i també qüestionada, que la manté intensa i emocionant. L'obra plana com un contrapunt a l'experiència viscuda. El gran enigma que envolta les nostres certeses d'anar anant, tan aparents com fràgils. O potser l'aventura del coneixement més principal, que no és tècnica sinó saber viure.

(Eduard Ramírez. L'illa, núm. 48, tardor de 2008, p. 26)