Pròleg de Vicent Andrés Estellés.

Altres edicions:

Barcelona: Proa, 1990.

Alzira: Germania, 1995.

Llibre de benaventurances avança cap a una poesia més íntima, en la qual són freqüents els poemes narratius, que constitueixen petits esbossos de personatges o d'històries. El poeta aprofundeix en el tema de l'amor, com un sentiment envers una persona concreta, de carn i os. Els tretze poemes habituals als llibres anteriors es converteixen ara en vint-i-sis i es produeix un avanç cap a una poesia més mesurada i més continguda que als anteriors poemaris.