Josep
Romeu i Figueras
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Josep Romeu i Figueras neix a Òdena, a l'Anoia, el 16 de març de 1917. Escriptor i investigador, fa els seus primers estudis a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Més tard continua la seva formació a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencia en Filologia Hispànica el 1943 a Barcelona i assoleix el títol de Doctor en Lletres el 1948 a la Universitat de Madrid. El tema de la seva Tesi Doctoral és El mite d'"El Comte Arnau" a la cançó popular, la tradició llegendària i la literatura, que es publica el mateix any (1948).

Durant la dècada de 1940 la seva activitat cultural es mou en diversos àmbits. El seu primer llibre de poemes, Terra, veu la llum el 1943 i té continuació l'any següent amb el llibre Sonets. Els crítics hi veuen de seguida influències ribianes, als seus poemes. El 1947 obté el primer Premi de poesia Abat Oliba, organitzat amb motiu de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Compromès amb el redreçament cultural que necessitava la cultura catalana, participa i promou revistes i cercles culturals. És un dels fundadors de la mítica Ariel. Revista de les Arts (1946-1951), al costat de noms com ara Josep Palau i Fabre, Joan Triadú o Miquel Tarradell; també de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (1946) i del grup "Anabis" (1944-1948). L'any 1947 funda el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada al temps que és nomenat professor d'Investigació del CSIC.

Ja en la dècada de 1950 reuneix la seva Obra poètica (1951), publicada per l'editorial Selecta. És un punt d'inflexió en la seva trajectòria que, a partir d'aleshores, es dedicaria fonamentalment a l'estudi de la literatura popular, la llegenda, el mite i el folklore, especialitzant-se en l'estudi del cançoner medieval i renaixentista així com en el teatre de l'Edat Mitjana. D'aquest període cal esmentar els llibres Les nadales tradicionals (1952), La nit de Sant Joan (1953) o l'edició de les Poesies, de Ramon Llull (1958).

Tot i que durant la dècada de 1960 continua la seva tasca d'investigador i estudiós de diversos gèneres literaris, el teatre ocupa un lloc de preferència i, més concretament, l'organització entre 1961 i 1969, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, dels cicles de teatre medieval que es fan cada any al Saló del Tinell. Poc abans havia publicat els tres volums del Teatre hagiogràfic (1957) i ja el 1962 els dos volums del Teatre profà. També en aquesta dècada publica diversos estudis literaris, com ara els de l'obra Literatura catalana antiga (1961-64) o Tres estudis sobre literatura catalana (1955). L'obra de Josep Romeu i Figueras es caracteritza per la seva extensió, amb una quarantena de treballs alguns d'ells amb diversos volums d'extensió.

Lluny d'anar a menys, el pas del temps i la maduresa de l'autor intensifica la seva voluntat de recerca. El 1972 és nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el seu discurs d'ingrés versa sobre Joan de Timoneda i la "Flor de enamorados". Dos anys més tard publica l'estudi Poesia popular i literatura mentre continua la seva col·laboració en revistes especialitzades. Amb Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984), un llibre molt estimat per les joves generacions, rep el premi de Literatura Catalana 1985, atorgat per la Generalitat de Catalunya a l'autor de la millor obra d'assaig de l'any anterior. Paral·lelament publica l'estudi Sol i de dol, de J. V. Foix (1985), on s'acosta amb rigor i creativitat a l'obra d'aquest poeta.

Publicacions periòdiques com Serra d'Or, Els Marges o Revista de Catalunya contenen articles seus sobre literatura. L'any 1993 li és atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1993 l'editorial Columna publica el llibre Tots els poemes, amb el poemari inèdit Tres cicles de retorn. Al tombant del segle veuen la llum nous reculls, Versos a mitja veu (2000), Ésser i estar (2000), Imatges i metàfores (2002), Immers en la paraula (2003), Quotidianes, o, Quasi (2004) i, publicat pòstumament, Poemes d'ara i de tornada (2006).

Josep Romeu i Figueras mor el 18 de desembre de 2004, a l'edat de 87 anys, en el seu domicili de Barcelona. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca Central d'Igualada.



--------------------



Josep Romeu i Figueras.
+ ampliar






Signatura de Josep Romeu i Figueras.