Aquesta novel·la és, a més d'una farsa despietada dels nostres dies, un disbarat. DG és un deliri hiperbòlic que escorxa totes les professions i es permet llicències estilístiques, històriques i d'ultratomba. Quan el 1995 Maruja Ruiz és nomenada directora general de Felicitats Diverses a la Generalitat de Catalunya, enceta un enfilall de passatges hilarants i grotescos sobre un rerefons de desajust social i de crispació política. Amb DG Ramon Solsona porta a la novel·la el to mordaç i satíric que ha cultivat intensament en versos i articles periodístics, i tritura en un mateix túrmix els tics catalans i del món contemporani.

(Sinopsi)