Ramon Solsona
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Ramon Solsona Sancho neix a Barcelona el 7 de febrer de 1950, i als vint-i-dos anys es llicencia en Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona. Després de la carrera, exerceix durant vint anys de professor de secundària, fins que, l'any 1992, demana l'excedència per a dedicar-se professionalment a la literatura i el periodisme.

La carrera literària de Ramon Solsona comença molt vinculada al periodisme, l'any 1987, quan col·labora, amb poesies de caire satíric, al suplement dominical del diari Avui sota el pseudònim de "Lo Gaiter del Besòs", i al mateix temps escriu articles pel desaparegut Diari de Barcelona. De fet, el primer llibre que publica és un recull de les seves poesies satíriques, amb el títol Sach de gemecs (1989).

Debuta com a novel·lista amb Figures de calidoscopi (1989), on sobresurten ja dues constants en la seva obra, com són la gran varietat de registres lingüístics i la riquesa de recursos formals. El següent llibre publicat és un recull de narrativa breu, Llibreta de vacances (1991). Dos anys més tard torna al gènere novel·lesc amb Les hores detingudes (1993), on tracta el buit amorós i el dolor d'una mort inesperada. Amb aquesta novel·la, guardonada amb els premis Prudenci Bertrana, Crítica Serra d'Or i Lletra d'Or de l'any 1994, es consolida definitivament, als ulls de la crítica, com un dels novel·listes més interessants del moment en llengua catalana.

Més endavant entra a col·laborar al diari Avui, i ben aviat els seus articles aconsegueixen un gran seguiment. L'any 1994 el mateix diari li atorga el premi Avui d'articles periodístics, i l'èxit com a articulista l'empeny a publicar-los en forma de recull, amb els títols Reflexions de sala i alcova (1995), Ull de bou (1995) i Ull de vaca (1995). A més d'escriure articles, novel·la, poesia i narrativa breu, Ramon Solsona s'interessa pels guions, i el 1992 guanya el primer Concurs per a Sèries d'humor convocat per Televisió de Catalunya amb el projecte Agència de viatges. Des de llavors ha estat coguionista de les telesèries Agència de viatges (1993) i Estació d'enllaç (1996), i del programa d'entreteniment Dos és massa (1996), espais emesos per TV3. És també autor de la lletra del Cant del centenari del FC Barcelona (1998), musicat per Antoni Ros Marbà.

Per aquesta època, l'interès per a la seva obra traspassa la nostra frontera lingüística i apareixen traduccions al castellà, el francès i el romanès, tant de les seves novel·les com dels reculls de narrativa. La següent novel·la, DG (1998), escrita amb el to sarcàstic que fins llavors només utilitzava pels seus versos i en alguns dels seus articles, és una crítica disbaratada i àcida dels nostres dies. Un any després apareix No tornarem mai més (1999), on descriu, a través de la història de dos nois que fan el servei militar, el salt de la joventut a l'edat adulta. El 2004 publica la novel·la Línia blava, ambientada al metro de Barcelona, i el 2006 un recull amb cinquanta relats titulat Cementiri de butxaca.

Des de la dècada de 1990 Ramon Solsona ha treballat regularment en diferents mitjans de comunicació, i actualment és l'encarregat del conegut espai "La paraula del dia" dins el programa radiofònic diari El món a RAC1, on analitza l'origen i cerca els usos lingüístics arreu dels Països Catalans d'un mot o una expressió concreta.

Amb tot, ell mateix diu "Tot i que he tocat diversos gèneres, em sento bàsicament novel·lista. La novel·la permet expressar una visió del món, permet manipular la realitat i projectar el món interior de l'escriptor. No sé si cap d'aquestes tres coses es fa conscientment, perquè el procés de creació és complex. És un aiguabarreig de passió, d'obsessions, d'intuïcions i de dubtes, una dansa de fantasmes en la qual els lectors hi són i no hi són; és com la companyia que assaja amb el teatre buit. El novel·lista s'inventa històries i les explica com si tot fos veritat. Explota la fe del lector sabent que no és il·limitada: al lector se'l pot enganyar fins on ell vol ser enganyat, però no se l'ha de desenganyar mai. Per això, per fer-se creure, el novel·lista viu amb una antena desplegada a les històries que descabdella la vida i tafaneja pel dedins de les persones.

Potser, en el fons, la novel·la em permet explicar-me el món a mi mateix, articular la perplexitat de l'existència fent veure que és als altres a qui ho explico."

L'any 2010 apareix una nova novel·la de Ramon Solsona, L'home de la maleta, on el seu protagonista, un músic d'orquestra de ball retirat carregat d'ironia, reflexiona sobre les relacions familiars i sobre un present que canvia amb rapidesa i que li causa perplexitat. Aquesta novel·la, molt treballada pel que fa a la llengua, és guardonada amb el premi Sant Jordi del mateix any.

El 2013 Ramon Solsona recupera el pseudònim Lo Gaiter del Besós, el seu àlies satíric, amb la publicació del recull de poemes Botifarra de pagès! Versos per tocar el dos, amb el qual denuncia en clau satírica la catalanofòbia i la corrupció a l'Estat espanyol.

A mitjan 2016 publica la seva darrera novel·la, Allò que va passar a Cardós, una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.



--------------------






Ramon Solsona durant un acte organitzat per l'AELC el novembre de 2012. © AELC/Carme Esteve.
+ ampliar