Guillem Viladot
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Entrevistes

FRAGMENTS

Quan t'han preguntat què entenies per poesia has contestat "El condó de l´inconscient". I a l'exposició de "Poesia visual a l'Escola de Belles Arts" del febrer del 79 vas presentar un poema que era un preservatiu ple de lletres. Vols dir que la poesia encara no ha arribat a la fertilitat de què és capaç?
—Això i més coses. Ja sortirà: l'inconscient és la pàtria pulsional. I l'inconscient, segons Lacan, s'estructura com un llenguatge.

Explica'm la teva experiència.
—Cap allà als anys cinquanta-i-tants, després d'haver seguit els camins de la poesia discursiva, vaig adonar-me que el codi sígnic alfabètic ja no em servia i que em calia cercar un codi que em complagués més i em gratifiqués millor en allò que volia dir, més enllà de les cotilles.

I et vas assabentar que allò que feies era "poesia concreta".
—Poesia concreta, visual, oftàlmica, icònica, guestàltica, semiòtica o digues-li el que vulguis. El nom no fa la cosa. Era una resposta a una necessitat. Jo en aquest sentit vaig ser un franctirador des d'aquí, a Agramunt. Eren els anys cinquanta. Després vaig saber que a Barcelona hi havia en Brossa. Només que ell partia d'una immensa informació i jo de la necessitat del desig. I això no és cap judici de valor.

Qui fa literatura i qui fa plàstica? Quina diferència hi ha entre un Miró, un Tàpies, un Viladecans i un Viladot?
—Moltes i cap. Partint de diferents camins fem cap a un mateix punt d'arribada. En molta obra d'aquests pintors que esmentes hi ha elements literaris... En Viladecans té quadres de forta càrrega semiològica d'origen alfabètic i plàstic que són autèntics poemes visuals.

[...]

Si es calés foc a tots els teus llibres i en poguessis salvar tres, quins serien?
Temps d'estrena, T-47 i Ricard.

[...]

I què som?
—Uns "bipodes implumis"... No. Deixant facècies, un simple esglaó, una anella d'un procés evolutiu biològic i cultural. Demà passat l'esglaó serà molt diferent, i l'home es transformarà en un home nou. No cal bastir valors absoluts... Són la gran trampa del sistema. Només cal estimar: cal entendre que allò que més desitgem és que l'altre ens desitgi...




--------------------



Un "Poema visual català".
+ ampliar