Emili Vilanova
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905). Narrador i sainetista, és l'escriptor català més representatiu de la literatura costumista del segle XIX.

Treballa en el negoci familiar d'enveladors i adornistes al barri de la Ribera de Barcelona i participa en les tertúlies literàries vuitcentistes on alguns dels escriptors i artistes del moment impulsen la seva incorporació a les revistes emergents de caire humorístic. Emili Vilanova hi alterna els escrits de quadres de costums amb sàtires dels ideals romàntics més desfasats. A partir de 1868 passa d'un republicanisme revolucionari inicial a un conservadorisme monàrquic i catòlic. Aleshores continua amb les seves narracions costumistes, entre un to moralitzador i sentimental , sovint amb un estil col·loquial fidel a les escenes realistes triades.

Quadros populars (1881), Entre família (1885) i Escenes barcelonines (1886) són reculls de textos publicats anteriorment als setmanaris i revistes que obtenen un gran reconeixement. L'èxit l'esperona a escriure nous quadres de costums també reunits en llibres: Pobrets i alegrets (1887), Gent de casa (1889) i Plorant i rient (1891).

Amb la mateixa temàtica, a partir de 1892 escriu per al teatre sainets de la vida quotidiana com Qui... compra maduixes (1893) o Colometa la gitana (1896), que són també molt ben rebuts pel públic i la crítica. Des de 1896, pràcticament deixa d'escriure malgrat ser valorat per la generació modernista.


Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.
Fotografies de l'autor: CURET, Francesc: Història del teatre català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Aedos, 1967.



--------------------