Ramon Xuriguera (Menàrguens, 1901 - Bergerac, 1966). Escriptor, traductor, professor, secretari de Joan Casanovas −primer conseller i després vicepresident del Govern i president del Parlament el 1933−, activista cultural i conferenciant.

Col·labora amb articles politicosocials i cròniques a la premsa, a publicacions com Lucha Social, El País, La Publicitat, Mirador, Avui o Rosa dels Vents. Dirigeix, a més, la revista Lleida i el diari La Jornada, i funda el setmanari L'Horitzó. 

S'estrena com assagista amb Els exiliats acusen (Proa, 1930), que serà seguit d'assajos com Casanovas, quinze anys de política catalana (Figures de la República, 1933), L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença (Biblioteca Catalana d'Autors Independents, 1936) i La repressió contra els obrers a Catalunya (Impremta Clarasó, 1937). A l'exili, veurà la llum La idea de l'home en la novel·la francesa (Rafael Dalmau, 1961) i, pòstumament, Jacint Verdaguer, l'home i l'obra (Pòrtic, 1971).

La producció literària, apareguda principalment en els anys de la República, està fortament influïda pel corrent psicològic. Es tracta de les novel·les Volves grises (Proa, 1932), Desordre (Proa, 1936) i Destins (Proa, 1938), i el recull de relats Espills adormits (Impremta La Ibèrica, 1932).

Les novel·les que escriu a l'exili francès, Els Astruc (Cossetània, 2013) i Tres nits (Fonoll, 2016), ja no les veurà publicades. Apareixen, tanmateix, diverses traduccions seves del francès al català.

Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l'AELC.
Fotografies cedides per Pau Xuriguera.