"El tremolí tel·lúric i la llacor inconsistent del subsòl sembla que hagin acabat per donar un matís d'inseguretat al caràcter dels indígenes i àdhuc als qui, sense ésser-ho, fa molts anys que veuen la tossa del Popocatépetl, i de l'altre volcà de nom encara més difícil. El cert és que hi ha ací, entre la gent, una visible tendència a defugir les afirmacions i les negacions rotundes. De fet, predomina el quién sabe. I aquesta expressió tant pot revelar el desig de no comprometre's com les poques ganes de parlar. Sovint no deu passar de ser un subterfugi. En un altre sentit -el sentit del temps- impera una no menys deliciosa vaguetat. Ahora no vol dir, precisament, ara. (Ahorita ja s'hi acosta més) I el mot mañana significa un demà remot, un demà perdut en el desert d'un esdevenidor problemàtic."

(Del llibre De l'exili a Mèxic Barcelona: Curial, 1993, p. 64)

* * *

"Mèxic (gran com quatre vegades la Península Ibèrica i amb una població numèricament semblant) és un país fabulós, ric de tota riquesa i pobre de tota misèria, un dels més pintorescos i alhora més dramàtics del món, on el bé i el mal, les llegendes més fantàstiques i la realitat més descarnada planen en l'ambient com la neu en el cràter dels seus volcans; un país on encara s'hi fan descobriments de fauna i flora, on regnen tots els climes, on perduren les llengües indígenes, on no pas gaire lluny de ciutats florents hi ha vastes regions tot just congelades.
Mèxic, la capital, és igualment plena de contrasts (gratacels, barraques, cadillacs, ases, milionaris, pobres de captar, Samborn's, Tepito...). Molts dels seus actuals carrers foren vies d'aigua quan s'anomenava Tenochtitlán i era la capital dels asteques, destruïda pels espanyols. Els mexicans veneren la memòria del seu darrer emperador, Cuauhtémoc, el qual té una estàtua emplomallada en una glorieta del passeig més bell de la ciutat. A Cortés, el conqueridor, en canvi, només el recorden per a blasmar-lo. No té cap monument ni tan sols un nom de carrer. El contrast, en aquest aspecte, no pot ser més frapant."

(Del llibre De l'exili a Mèxic Barcelona: Curial, 1993, p. 79)