Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995). Escriptor, memorialista, cronista de l'exili i biògraf, la seva obra abraça gairebé la totalitat del segle XX i s'inscriu en el marc de la intel·lectualitat catalana exiliada a causa de la Guerra Civil.

En un periple que el porta primer a Montpeller (1939-1941) i després a Mèxic (1942-1961), l'obra de Bladé es desenvolupa en tres vessants. En primer lloc destaca l'obra memorialística de caràcter autobiogràfic, amb títols significatius com L'exiliada -publicada el 1976 però escrita, en forma de dietari, entre 1939 i 1940, el temps que Bladé hagué de fugir a Montpeller- o De l'exili a Mèxic; en segon lloc, l'obra elegíaca al seu poble en particular i a les terres de l'Ebre en general, on trobem títols tan emblemàtics com Benissanet o Crònica del país natal; i, en tercer lloc, els textos en què retrata els seus coetanis, altres polítics i intel·lectuals a qui admirava, com Francesc Pujols per ell mateix (1967), La vida d'un català excepcional (Antoni Terré, de Móra d'Ebre) (1978) o El meu Rovira i Virgili (1981).

En tornar definitivament a Catalunya l'any 1961, Bladé reprèn el seu compromís catalanista i republicà. Fa conferències, intervé en diversos actes culturals i socials i al mateix temps continua desenvolupant els seus dots de sagaç observador de la realitat quotidiana, escrivint un gran nombre de pàgines de dietari. És durant aquests anys que es publica la majoria de la seva obra.

Arrelat a la seva terra i compromès amb el catalanisme republicà des de ben jove, l'obra de Bladé no és tan sols el relat personal però gens afectat d'una vida dura i coherent, sinó el testimoni valuós de tot un conjunt de persones que van viure un llarg exili.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografies: Emigdi Subirats (pòrtic) i del llibre Centenari Artur Bladé. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes, 2006, coordinat per Xavier Garcia.