—Com afecta, més concretament, el Pla Bolonya a la universitat pública, als seus estudiants i treballadors?
—Les conseqüències del Pla de Bolonya afecten tots els estaments. Pel que fa als estudiants les tendències són clares: d'una banda, la clientització de l'estudiantat que té més recursos econòmics; i d'altra banda, la laboralització precaritzada de l'estudiantat amb menys recursos econòmics. La terminologia administrativa descobreix prou sovint aquesta concepció de "client". I aquell estudiant que no pot ser client passa sovint per unes condicions laborals assimilades a les d'un becari precaritzat.

Pel que fa al professorat, la tendència a mitjà termini és la precarització de la majoria de l’estament, en un procés orientat a l'abaratiment dels costos de la docència. Una manera és la codificació extremada dels coneixements, un procés desenvolupat principalment al voltant de l'ensenyament anomenat virtual. Això no vol pas dir posar en discussió la validesa general de l'ús dels mitjans virtuals com a instruments auxiliars. El que cal sotmetre a crítica és el caràcter extremat de l'escripturització meticulosa dels continguts que es reclama de manera creixent. La figura del professor tendeix així a esdevenir un "redactor" primer, i un "avaluador" després, de tal manera que el temps de "diàleg", que és la base de l'aprenentatge, queda progressivament reduït. El resultat d'aquesta tendència és la reducció de la interacció directa professorat–alumnat sinó també la precarització de la situació del professorat, pel fet que aquest es veurà obligat a un sobreesforç (a un veritable "buidatge" dels seus coneixements) sense una compensació econòmica corresponent. Aquesta transformació converteix de passada el professor en una peça més fàcilment intercanviable i substituïble, un fet que cal considerar de conseqüències importants, si més no a mitjà termini. 

Pel que fa al personal d'administració i de serveis la mercantilització creixent tendirà també a abocar aquest estament a un procés de precarització més i més accentuat. L'avanç d'aquestes tendències dependrà molt, és clar, de la resistència que s'hi oposi. 

—Quina creus que ha estat la reacció del professorat, els investigadors i el personal d'administració i serveis de la universitat? 
—La reacció ha estat escassa, el procés de consciència que ara està despuntant és lent. Això és degut a dos factors: la manca d'esperit crític pròpia de la societat actual (una alienació que és promoguda pels sectors dominants); i, en segon lloc, a causa de la ideologia amb què s'ha embolcallat aquestes transformacions de la Universitat, la ideologia que, en podríem dir, de "la modernor". La mercantilització és disfressada com una lluita contra les formes arcaiques de docència. En la propaganda de la teoria pedagògica perversa que domina els ideòlegs de l'ensenyament, es diu que l'objectiu és posar fi a "la Universitat tradicional", suprimir "les classes magistrals", abolir "les matèries docents inútils", etc. Sota aquest pretext el que es fa realment és una transformació doble: convertir l'ensenyament en una mercaderia prefabricada, reduïda a píndoles de coneixements destinats a objectius molt concrets (disfressats sota el nom de "competències"). I reduir l'espai dialèctic, fonament de l'ensenyament. Les noves tecnologies són interessants quan serveixen de reforçament als processos d'aprenentatge. Però els mercantilistes les utilitzen abusivament, per a reduir l'ensenyament dialèctic, que és considerat massa car i també massa poc previsible. 

[...]

—Com veus el futur de la universitat pública catalana? Quin és el model que creus que es persegueix actualment? 
—El futur de la universitat pública és difícil. Ja he explicat que el model que es persegueix des dels sectors dominants és el d'una universitat mercantilitzada i també immergida dins l'àrea hispanòfona. Però no tothom hi està d'acord i es poden establir, com he apuntat, formes sòlides de resistència i de defensa d'un altre model en funció de la societat nacional catalana i el seu avanç social i polític. Cal tenir molt clar, però, que això no permetrà establir el model d'universitat que necessitem. Aquesta universitat només es podrà establir en un marc polític adequat que no és altre que el de la República democràtica independent dels Països Catalans. 

(Oriol Farrés: "La universitat avui", Ordint la Trama, núm. 65, abril-maig 2008)