Gabriel Janer Manila, el novel·lista que va sacsejar la literatura balear durant els anys setanta i vuitanta, torna a la primera línia amb unes memòries riques i literàriament poderoses. A través de la vida i la feina de la seva família, venedors de roba en fi res pels pobles mallorquins, fa un retrat de la vida a l’illa. Evoca la seva infantesa al poble d’Algaida, en contacte amb la natura, amb el pes de la guerra encara molt present, en un entorn on tothom es coneix. L’educació religiosa i les monges dibuixen un ambient que avui apareix pintoresc i impactant.

L’autor s’apassiona per la cultura popular de l’illa: certa imatgeria folklòrica, la bruixeria, les llegendes populars, les cançons eròtiques. Resisteix les pressions perquè es fes capellà. Descobreix la passió per aprendre i ensenyar i també l’activisme cultural de certs cenacles. I malgrat l’ombra de Franco, l’entrada als anys seixanta porta, com una ventada, les cançons del Beatles, la llibertat, la revolta.

(Sinopsi)