Autors i Autores

Isidre Martínez Marzo

Camí de tornada

PARTENÇA

Quanta claror de sobte enarborada.
Com murmura d'estar oberta d'illes
aquesta faula antiga que ens saluda,
amb silenci indeleble reverbera
a desgrat de la mar, les seues ones,
i pronuncia tot delit, trobades
les sendes on culmina a la fortuna.

(Del llibre Camí de tornada. Alzira: Bromera, 1996, p. 11)

* * *

L'AIRE ÉS EL PRINCIPI DE LA LLUM

Que sempre se mou la veu.
BLAI BONET

L'aire és el principi de la llum,
un element diàfan que canvia
alè en esguard i cada dubte en gest.
Com més adulta, més ardent transforma
l'ombra que perdurà, tothora raig.
Ni d'una altra manera brillen núvols
sempre dispersos, balafien pols
que duu l'oreig en vent de tramuntana
fins al racó d'on els projecta algú.
Quan, i per qui, i sobre quin miratge
d'amor primer rimà silenci i veu?
Què féu nítida l'au de les altures?
Descloure els ulls a tanta veritat.
Salvar així l'acord d'aquest dilema.

(Del llibre Camí de tornada. Alzira: Bromera, 1996, p. 27)

* * *

CANT DE RETORN

Ara que ja de tanta cosa torno.
CLEMENTINA ARDERIU

No seré jo qui diga que les hores
de l'ocell, lluny d'amar-lo, l'engrandeixen.
La seua diligència perdura
abans d'un batre d'ales sense estrella.

No seré jo qui tinga fred de riure,
sempre estival i curt de pessigolles.
Mai no fou cap mentida tan absurda
ni insondable el lament de les deesses.

No seré jo qui faça de captaire
en aquesta darrera cerimònia.
Així que els arbres sotgen meravelles,
un petó cicatritza les ferides.

No seré jo, no seré jo qui vinga
d'una pàtria núbil i incòlume.
He estat deixeble de la seua norma.
Ara només sotsobra la misèria.

(Del llibre Camí de tornada. Alzira: Bromera, 1996, p. 34)

* * *

CAMÍ DE TORNADA

Sol pel desert, fugint la primavera.
ROÍS DE CORELLA

Ja massa tard? Difícil la paraula
d'aquell esper. I fàcil lapidar
rimes d'uns altres versos, i la baula
que fou viure en cadenes de l'atzar.

Tot diu record. Desig li para taula
a sobre d'estovalles al pesar.
Res a les postres. Heus ací la faula:
l'illa dels ulls s'inflama sense llar.

(Del llibre Camí de tornada. Alzira: Bromera, 1996, p. 40)