El darrer disc del cantant de Verges torna a la concepció unitària de l’obra que semblava haver abandonar després d’Astres. El mestissatge, el respecte a les minories i a les diferències en el món contemporani, les diverses parles (Espriu, dixit) com a vincle d’unió i com a font de riquesa col·lectiva: heus aquí el substrat temàtic de l’àlbum, molt ben desenvolupat tant literàriament (la col·laboració de Miquel Martí i Pol es fa notar, i és d’agrair) com musicalment. Cal destacar-hi les intervencions de les cantants Amina Alaoui i Nena Venetsanou, que interpreten en àrab i grec respectivament, els temes “Tanta llum de mar” i “Lentament comença el cant”, i que retrobem al fragment resolutiu de l’obra. Dos únics punts negatius, al meu entendre una certa manca d’integració al conjunt de la cançó “Marona” (que reprèn conceptes de “Maremar”), i l’autoafusellament que ha fet Llach prenent la música d’ “Ara mateix” (1982) com a base per a les intervencions de la cantant grega.

(Miquel Pujadó. Revista Serra d'or, 1993)