Em dic Mèxic i ja tinc uns quants anys. Un dia, des de la banda de llevant, em va venir a trobar un tal Pinyol, durant uns quants dies va recorre’m algunes parts i, en marxar, va assegurar-me que no m’oblidaria i que, quan li permetessin els records, rellegís les anotacions fetes i conegués més la meva història, provaria de dibuixar-me en un llibre. I ho ha fet, perquè és el que tens a les mans. Ara només espero que aquests seixanta-un retrats de les meves maneres us engresquin a veure’m de prop per primera vegada o a retrobar-me de nou.