Pròleg de Vicenç Altaió.

A deshora transcorren aquests poemes on "tota experiència eròtica passa fora del plató, a l'hotel". Una agosarada i singular aposta al contrallum de dues passions, dues viudetats que, més que ser recreades, s'endinsen, carnals, soscavant temps i espai, en una "realitat sense realisme". Dues passions consecutives en la vida i simultànies en els poemes, sempre clandestines, finalment perpetuades per un nou amor que, en incorporar-les, en desintegra els límits.

(De la contracoberta)