L'obra mostra, a través del diàleg entre els dos personatges, diferents consideracions sobre la mort: siga acceptada o dolorosa; la de l'altre o la pròpia; la d'un gos o la d'un soldat, envoltada de glòria; el final de tot, per a uns; el començament, per a altres, amb el pal·liatiu de la religió com a rerefons. Aquest tema que tantes i tantes pàgines ha omplit al llarg de la història de la literatura universal es tracta ací –amb l'habitual mestria de l'escriptora alcoiana– amb humor i tendresa, però també amb el dramatisme mesurat que la matèria exigeix.

El lector que s'acoste a La visita trobarà una obra punyent, d'aquelles que no et deixen indiferent, com sol ser habitual en les obres d'Isabel-Clara Simó. Perquè aquest text teatral és un mirall sobre nosaltres mateixos, un retrat sarcàstic de l'estupidesa i la cobejança, de l'amor vell –que esdevé heroic quan el perill s'acosta– i de l'ambició jove, del pas del temps i del castell de cartes on naufraguen totes les vanitats. Perquè conté tot el dolor del món i, alhora, tota la rebel·lia.

(s/a. "Ressenyes", L'Illa. Revista de Lletres, núm. 61, hivern 2012, p. 24)