L'Associació forma part dels següents organismes i institucions nacionals, estatals i internacionals.
Institució de les Lletres Catalanes (ILC)
Membres des de la seva refundació (1987).
Representants: Junta de Govern (2), Consell Assessor (3).
La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya creada per llei del Parlament de Catalunya de 1987.
La ILC té per objectius promoure la literatura i fomentar la lectura en general, protegir i difondre el patrimoni literari català, impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes i donar la màxima projecció pública als escriptors catalans. Dóna suport als escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector i promou la presència de la literatura i la dels escriptors en català en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics i privats.
La Junta de Govern és l'òrgan superior de la ILC, i li correspon la direcció de la Institució, amb tasques com ara l'aprovació de les línies bàsiques d'actuació, l'aprovació del pressupost i els comptes anuals, l'aprovació del reglament intern i dels informes preceptius sobre els projectes de bases i les convocatòries d'ajuts a la literatura, entre d'altres.
El Consell Assessor és l'òrgan consultiu de la ILC, i té com a funció emetre opinió, que és preceptiva, sobre les línies d'actuació i el funcionament intern de la Institució.
Consell del Llibre Infantil i Juvenil Català (ClijCAT)
Membres des de la seva fundació (1982).
Representants: Comissió consultiva (1), Plenari (2).
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil és una federació d'organismes, sense finalitat lucrativa ni especulativa, constituïda el 1982, per promoure i difondre el llibre infantil i juvenil i la lectura en català. Té per objectius promoure, recollir, programar i executar projectes, iniciatives i accions que afavoreixin la promoció i difusió del llibre per a infants i joves, i la promoció de la lectura en la infància i el jovent. Publica la revista Faristol.
El ClijCAT és membre fundador de l'Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI) i és el representant als territoris de llengua catalana de l'International Board on Books for Young People (IBBY).
La Comissió consultiva es reuneix una vegada al mes, i un cop l'any es reuneix el plenari al qual assisteixen el representant i el president de l'AELC.
Consell Nacional de la Lectura de la Generalitat de Catalunya
Membres des de la seva creació (2020).
Representants (1).
Es crea amb la finalitat d’elaborar el Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit del llibre i la lectura, tant del sector públic com del privat. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya és una eina imprescindible per conèixer l’estat actual de l’àmbit del llibre i la lectura a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini. La finalitat del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya és elaborar un document que permeti analitzar els reptes de futur del foment de la lectura i fixar els objectius en relació amb la lectura amb l’horitzó 2030.
Consell Social de la Llengua Catalana del Govern Balear
Membres des de 2015.
Representants (1).
Té per objectius assessorar en matèria de política lingüística el Govern de les Illes Balears, i coordinar les actuacions que duen a terme les institucions públiques, cíviques i culturals illenques per millorar la política lingüística a l'arxipèlag. Creat el 2002, després de dues legislatures inactiu, el Consell es torna a convocar el 2015, moment en què l'AELC és cridada a participar-hi.
Consell de Cultura de les Illes Balears
Membre des de la seva creació (2019).
Representants (1).
Es crea com a òrgan consultiu i com a organisme de participació, de coordinació i d’assessorament del sector cultural i de la ciutadania en el desenvolupament de les polítiques públiques en matèria de cultura.
Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL)
Membres del patronat d'honor des de 2015.
Fundació creada el 2013, que aglutina el sector literari valencià. Té per objectiu treballar perquè es faci i s'implementi un pla valencià de foment de la lectura. Atesa la persistent situació de desigualtat del valencià respecte del castellà, la Fundació presta una especial atenció a les accions que afavoreixen l'increment de la lectura de literatura catalana.
La Fundació realitza activitats de promoció de la lectura i de la compra de llibres, així com estudis, fires del llibre, activitats d'animació a la lectura, i activitats per a la formació de professionals del món del llibre i dels agents que intervenen en la creació d'hàbits lectors com animadors, mestres, bibliotecaris, pares, etc.
Mesa de Participació de la Cultura de la Generalitat Valenciana
Membres des de l'any de la seva fundació (2017).
Representant (1) a la comissió d'Educació i Cultura.
L'MCV és un òrgan consultiu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i té com a objectius prioritaris: el reconeixement del treball de les diferents entitats, consolidar el diàleg amb la Generalitat, vertebrar els sectors, fer xarxa, compartir objectius comuns i millorar la normativa i fer-la més efectiva. Les diferents comissions es reuneixen amb una periodicitat com a mínim semestral i es podran crear subcomissions de treball.
Consell de les Arts del Consell Insular d'Eivissa
Membres des de 2012.
Representant (1).
Organisme assessor i consultiu que agrupa els diversos col·lectius, entitats i membres destacats del món de les arts i la cultura a Eivissa, que aporten opinions i suggeriments al Consell Insular d'Eivissa. Creat el 2009.
Ple del Consell de la Cultura de Barcelona
Membres des de la seva fundació (2007).
Representants (1).
El Ple del Consell de la Cultura de Barcelona, creat el 2007, és un òrgan consultiu i assessor de temes culturals. L’integren un màxim de cinquanta persones amb veu i amb vot. Entre d'altres funcions, té la capacitat de crear C¡comissions delegades per tal d'obrir la participació i el debat a totes aquelles persones, col·lectius i entitats que conformen el sistema cultural de la ciutat. S'acostumen a fer una o dues reunions l'any
Consell Municipal de Cultura de Palma
Membres des de la seva creació (2018).
Representants (1).
És l’òrgan consultiu, d’assessorament i de debat entre els diversos sectors de la cultura i de les arts, els grups polítics representants al consistori i les persones de reconeguda vàlua en l’àmbit de la cultura pel que fa als assumptes relacionats amb la cultura en l’àmbit municipal.
Consell Assessor Tècnic del Teatre Principal de Palma
Mesmbres des de 2021.
Representants (1).
És un organ consultiu i d'assessorament que té com a principal objectiu proposar línies estratègiques i d'activitat, tant pel que fa a la programació del teatre com pel que fa als programes de difusió, inclusió, comunicació i formació que l’acompanyen.
Àmbit estatal
Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO)
Membres des de la seva fundació (1988).
Representants Junta directiva (1).
CEDRO és l'entitat de gestió que representa els autors, periodistes i editors de l'Estat espanyol. La seva funció principal és el repartiment entre autors i editors de les quantitats que els corresponen per la utilització de continguts de les seves obres, la gestió col·lectiva de la compensació per còpia privada i de la compensació en concepte de préstec públic. També s'encarrega de concedir les llicències per a la utilització de materials protegits per la llei de propietat intel·lectual.
CEDRO defensa els interessos dels autors davant dels tribunals de justícia nacionals i internacionals i forma part d'IFFRO, la Federació Internacional d'Entitats de Gestió de Drets de Reproducció.
Federació GALEUSCA
Membres des de 2008 (membre fundador).
Federació formada per les associacions que representen els escriptors de les llengües minoritzades de l'Estat espanyol: l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega i l'Euskal Idazleen Elkartea. La federació estatueix els encontres de les tres associacions que s'han realitzat puntualment des de 1984.
Els objectius són l'intercanvi de coneixement i experiències enfront de situacions i problemes compartits, i l'actuació comuna davant l'Estat –Ministeris de Cultura i Exteriors, i l'Institut Cervantes, principalment– en la reclamació dels drets que ens pertoquen com a llengües i literatures integrades –de grat o per força– en la realitat estatal, i també davant dels organismes internacionals.
Àmbit internacional
Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires (CEATL)
Membres des de 1993 (membre fundador).
CEATL és el principal interlocutor europeu en el camp de la traducció literària. Fundat el 1993 com una associació internacional sense ànim de lucre, serveix com a plataforma on les distintes associacions europees de traductors literaris poden unir esforços i intercanviar punts de vista i experiències per millorar les condicions de treball dels traductors literaris. L'AELC hi ha estat representada per traductors com Francesc Parcerisas, Anna Casassas o Bel Olid, que va presidir-la del 2013 al 2015. El 2016 l'AELC, juntament amb ACE Traductores i ACEC van organitzar-ne a Barcelona l'Assemblea General Anual.
A nivell pràctic CEATL està organitzat en grups de treball que recopilen i publiquen informació rellevant sobre un d'aquests temes: Condicions de treball, drets d'autor i drets d'autor en l'àmbit digital, visibilitat, formació i educació, bones pràctiques i notícies sobre traducció literària. Ha dut a terme iniciatives com ara una enquesta a nivell europeu sobre la situació laboral dels traductors i sobre la remuneració de la seva tasca, la celebració del Dia Internacional de la Traducció, o la redacció i difusió de l'hexàleg o codi de bones pràctiques en la traducció literària [llegiu-lo].
Miquel Cabal, vocal de l'AELC, va ser vicepresident de CEATL 2019-2021 i és tresorer des del 2021.
European Writers' Council (EWC)
Membres des de 1989.
El Consell Europeu d'Escriptors és la federació d'associacions d'escriptors i traductors literaris d'Europa que aglutina 46 associacions d'un total de 30 països. La seva funció és representar els interessos dels escriptors europeus, principalment a través de la Comissió Europea, i especialment pel que fa a la defensa i promoció del dret d'autor, tant moral com econòmic. També emet informes tècnics sobre aquest àmbit. La seva seu és a Brussel·les i es reuneix en assemblea un cop l'any, proporcionant diàleg permanent a través de correus electrònics.
Guillem-Jordi Graells, durant la seva presidència de l'AELC, va formar part de la seva Junta Directiva (Board). El 2017 l'AELC, amb el suport de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, va hostatjar-ne l'Assemblea General Anual a Barcelona, la qual va ser una de les més concorregudes de la història de l'EWC.