42 anys del naixement de l'AELC

La darrera setmana d'octubre de l'any 1977 neix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a partir del Congrés de Cultura Catalana. En la darrera sessió de l'àmbit de "Creació literària", celebrada al Monestir de Sant Lluc, a Mallorca, es va nomenar una comissió gestora, formada entre altres per Avel·lí Artís Gener, Josep Maria Castellet, Gonçal Castelló, Jaume Fuster i Antoni Serra, encarregada de preparar i fer aprovar els estatuts i legalitzar l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Els escriptors en llengua catalana no havien aconseguit mai, durant la dictadura del general Franco, agrupar-se en una organització professional legalment constituïda que vetllés pels seus drets i pels seus interessos professionals i que difongués la literatura en català en el propi territori i més enllà d'ell. Totes les temptatives en aquest sentit van ser prohibides pel govern franquista en el seu intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes. Els autors catalans havien participat en els moviments reivindicatius del país sense tenir el nivell de coordinació necessari que els permetés poder crear una associació professional com la que va existir en el període de la Generalitat de Catalunya, durant la República espanyola de l'any 1931 al 1938. La primera organització del sector que va néixer durant el franquisme va ser el Centre Català de PEN Club (PEN Català), que va funcionar a l'exili des de l'any 1938 i que es va reorganitzar a l'interior a partir de 1973. Les dificultats administratives del moment el va obligar a portar una vida clandestina i no va poder actuar públicament fins a la mort de Franco.

Quan es va convocar el Congrés de Cultura Catalana (1975), reflexió col·lectiva de tota la societat civil sobre l'estat de la nostra cultura i el futur que es presentava amb l'inici del procés de democratització de l'Estat i dels processos autònoms, els escriptors en llengua catalana van participar en aquest congrés a través de l'àmbit de 'Producció Literària'. En les conclusions d'aquest àmbit del Congrés, els escriptors van proposar la creació d'una associació d'escriptors en llengua catalana que fos alhora un organisme de defensa professional (sindical) i de promoció cultural que es convertís en l'organisme unitari dels escriptors en llengua catalana a través del qual s'havia d'establir el diàleg amb les futures autoritats autonòmiques del nostre país. 

Haig de citar els boníssims records i els moments joiosos de la meua ja llarga vida, i del meu treball junt amb tots vosaltres dins de l'AELC, durant aquest quart de segle per a l'engrandiment i defensa de la nostra condició d'escriptors de l'estimada llengua catalana que estem orgullosos d'emprar i de la cultura que ens esforcem a divulgar.
Gonçal Castelló

Els que hem perdut unes quantes hores, alguns dies, potser alguna setmana, en barallar-nos per la millora d'aquest status professional em sembla que no ens en penedim, i que —a través de plataformes col·lectives com l'AELC— podem fer-ne un balanç modest però concret[...].
Guillem-Jordi Graells

Que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pugui ser un cúmul d'associats d'aquesta mena vol dir que ella sola representa tota una literatura, tota una història, tot un futur.
Francesc Parcerisas

No em podia imaginar, encara, que arribaria a existir una agrupació d'escriptors, que es diria Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que jo hi estaria vinculada des d'abans que nasqués. De llavors ençà han passat molts anys i molts combats.
Maria-Antònia Oliver

Vols veure l'àlbum de fotografies històriques? Clica aquí

Fotografia de portada: reunió final de "Producció Literària", del Congrés de Cultura Catalana, en la qual es va proposar la creació d'una associació per als escriptors en llengua catalana. Acte acadèmic celebrat a Lluc, Mallorca, el 1977. Arxiu Serra d'Or.