Crònica del Tritextuals sobre el Dia Internacional de les Dones

Dimarts 2 de març es va celebrar una nova sessió del Tritextuals, cicle organitzat per l'AELC que pretén dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta sessió es va tractar el tema de la figura femenina en la literatura i en la vida real amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es celebra el 8 de març. Per això es va comptar amb la participació d'una crítica i investigadora, Lluïsa Julià, i d'una escriptora, Anna Tortajada.

Eva Piquer, que presentava i moderava el diàleg, va començar amb una breu introducció esmentant que avui en dia encara ens calen les quotes, per desgràcia, i que per això existeix el dia de les Dones. Va afegir que a l'escola li van ensenyar que la igualtat entre home i dona era un fet. Però quan es va fer gran es va adonar de la mentida i per això avui té sentit ser feminista. Tot seguit va presentar l'obra de Lluïsa Julià i Anna Tortajada, exemplificades en la lectura que va fer Clàudia Font de dos fragments de les ponents: un fragment de Tradició i infantesa, assaig de Julià sobre l'obra de Montserrat Roig M. Aurèlia Capmany, i els primers capítols de la novel·la de Tortajada Palestina, simfonia de la terra.

El diàleg el va encetar Anna Tortajada arran de la lectura del seu fragment, ja que va denunciar el silenci a Occident que pateixen les iniciatives de moltes dones que lluiten, a Palestina, a Israel, al Sàhara o a l'Afganistan, per arribar a una entesa, a solucions dialogades. La seva tasca es tapa, als seus països i al nostre. Lluïsa Julià es va preguntar si aquesta feina és paral·lela a la que feien dones com Montserrat Roig i M. Aurèlia Capmany al nostre país als anys 60. Tortajada va assenyalar que cada situació és completament diferent, cada país viu la seva evolució social de maneres diverses, però en tot cas les passions humanes sempre són les mateixes i les situacions socials més que avançar donen voltes, són cícliques. Així, Julià va afegir que aquí el patriarcat sempre ha existit al llarg de la història, amb breus oasis temporals en què s'ha tendit a la igualtat. En tot cas, hem de parlar no de feminisme sinó de feminitats, en plural, igual que de masculinitats.

Anna Tortajada tot seguit es va centrar en la situació a l'Afganistan, tot comentant que el problema del burca és el que menys importa a les dones d'aquell país, ja que elles reivindiquen primer de tot poder sortir al carrer soles, poder estudiar o poder conduir. En definitiva, ser independents, i avui en dia, després de la caiguda dels taliban, la situació és la mateixa. I el burca, que s'ha venut aquí com el símbol principal d'opressió, és la menor de les seves preocupacions.

Lluïsa Julià es va interesssar per la literatura feta per dones en països com l'Afganistan, i Tortajada va assenyalar que sí, les dones escriuen, però ben poca cosa es tradueix i ens arriba. Julià va comentar que és un procés que es podria comparar al que es fa aquí de recuperació de veus femenines valuoses i no prou conegudes, com la M. Antònia Salvà dels anys 70.

Abans de donar pas a les intervencions del públic tant les dues ponents com la presentadora van parlar d'un altre silenci en els mitjans, el de la literatura infantil i juvenil, que és molt diversa, molt rica i la més popular i que dóna per viure als autors i autores, així com el tema de la valoració anòmala que es fa de l'obra d'una autora que reivindica aspectes socials en la seva obra, i com sovint es jutja de manera diferent a l'obra que no parla d'aspectes reivindicatius. Encara sembla que la dona comença a accedir al món de la cultura, i per això existeixen prejudicis quan es valora la seva obra.

    
Eva Piquer, Anna Tortajada, Clàudia Font i Lluïsa Julià.
Fotos: Carme Esteve.