El filòsof Xavier Rubert de Ventós s'afegeix a les Veus Literàries

L'assagista, filòsof, polític i catedràtic d'Estètica i Composició a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) és el protagnista de l'última entrega de la sèrie de DVD Veus Literàries, la número 31. Veus Literàries fa un repas a la vida i l'obra dels autors i autores més emblemàtics de la literatura catalana contemporània. Enregistra què pensen i què han viscut, quines són les seves passions i com han construït la seva obra.
La gravació també es pot consultar en línia, al web edu3.cat. El dedicat a Rubert de Ventós el podeu visionar aquí.

Llicenciat en Dret l'any 1961, Xavier Rubert de Ventós es doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1965 amb la tesi La estética de la abstracción. La seva activitat docent es concreta aviat com a professor a diverses universitats americanes. Així mateix, és professor a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), d'on és catedràtic d'Estètica i Composició des del 1973.

És autor d'una important obra assagística on reflexiona entorn de l'art, la política o la filosofia. L'any 1963 obté el Premi Ciutat de Barcelona per l'obra El arte ensimismado i el 1968 el Premi Lletra d'Or per Teoria de la sensibilitat (1968) , obra cabdal en l'assaig català, reeditada i revisada el 2007. Amb La estética y sus herejías (1974) obté el Premi Anagrama d'assaig, l'any 1973, i a De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica (1980), reeditada posteriorment amb el títol Crítica de la Modernidad (1998), s'hi troben les claus del seu pensament. És autor, també, d'obres de caire didàctic com Per què filosofia (1983) o Filosofia d'estar per casa (2004) i d'altres de contingut polític com El laberinto de la hispanidad (Premi Espejo de España, 1987) o Catalunya: de la identitat a la independència (1999), entre d'altres. De la seva experiència com a diputat al Congrés, entre 1982 i 1986, neix l'obra El cortesà i el seu fantasma (1991), guardonada amb el Premi Josep Pla.