Els escriptors demanen que no es rebaixi la qualitat literària dels llibres per a infants i joves

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va cloure ahir, 10 de maig, el IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que s’ha realitzat a Mollerussa des del passat divendres dia 8. Més d’un centenar d’escriptors i experts, entre ponents i assistents, han debatut durant tres dies els reptes de futur de la literatura infantil i juvenil i han denunciat la falta d’atenció que rep des dels mitjans de comunicació, així com la disminució de la qualitat literària en algunes de les publicacions. 

Entre els reptes més immediats, destaca la necessitat d’aprofitar les noves tecnologies perquè la literatura arribi als infants i als joves; així, el Congrés ha tractat temes com la renovació que han d’assumir les editorials per a adaptar-se al llibre digital o a la difusió a través d’Internet. Una de les reclamacions dels escriptors ha estat la presència als mitjans de comunicació de la literatura infantil i juvenil i, en el camp de l’audiovisual, han demanat que Televisió de Catalunya aposti per creacions d’autors catalans. Un altre dels punts tractats a la trobada ha estat l’abundància de llibres de literatura infantil i juvenil, que, tot i ser una dada positiva, provoca una reducció de la qualitat literària dels llibres adreçats als més petits, en un fenomen que alguns escriptors han qualificat de mediàtic i no literari. El Congrés de Mollerussa ha servit per exposar totes aquestes problemàtiques i debatre quin és el camí que s’ha de seguir per a corregir i millorar el sector.

Situació actual de la literatura infantil i juvenil

Joaquim Carbó, Eulàlia Canal, Carles Cano, Caterina Valriu i Lluís Farré van ser els ponents de la taula rodona “Evolució i situació actual de la Literatura Infantil i Juvenil”, que es va oferir el divendres, 8 de maig. Tots van estar d’acord que la literatura infantil i juvenil gaudeix d’una bona salut, ja que “hi ha molts autors que s’hi dediquen”, tal i com va remarcar Carbó, que va comparar aquesta situació amb la que va viure ell l’any 1961, quan va començar a escriure. Aquest volum de llibres publicats avui dia, però, “dificulta l’accés dels lectors a autors concrets” i, alhora, provoca que els llibres tinguin una vida molt curta al mercat. Entre les dificultats d’aquest tipus de literatura, els ponents van apuntar la poca difusió que se’n fa als mitjans de comunicació, la dependència que té de les escoles i “la falta de consideració per part de les institucions acadèmiques i polítiques”, segons explicava Cano. Valriu, per la seva banda, va apostar per una difusió “a peu de carrer, porta a porta”, mentre que Farré va advertir del perill de “saturar un mercat que ha crescut massa”. Canal va afegir al debat la necessitat de crear lectors que puguin gaudir d’un bon llibre.   

Homenatge a Vallverdú

L’escriptor Josep Maria Aloy va ser l’encarregat de parlar de l’obra de Josep Vallverdú, amb una conferència magistral que va repassar la trajectòria professional de l’autor lleidatà, en el quarantè aniversari del naixement d’en Rovelló, un dels seus personatges més entranyables. L’homenatge a Vallverdú va continuar amb una taula rodona que va tractar la projecció de la seva obra des de diferents perspectives: les traduccions i influències, a càrrec de Maria Pujol; l’obra de Vallverdú a l’escola, a càrrec de Maria Carme Calderó; i el guionatge i les noves tecnologies, amb la intervenció d’Antoni d’Ocon. Vallverdú va assegurar que està “molt content amb la tasca feta, perquè el camí ha estat gratificant” i va explicar que ara es dedica més a escriure dietaris, llibres de conferències i llibres singulars, que no literatura infantil i juvenil. Així, va avançar que té tres llibres acabats per a publicar, tots tres adreçats a adults. També es va inaugurar ahir l’exposició Josep Vallverdú; l’aventura de ser escriptor, que es pot veure al Centre Cultural de Mollerussa. 

La sessió de divendres també va comptar amb la conferència “L’evolució del tractament dels animals en la Literatura Infantil i Juvenil”, a càrrec de Teresa Duran, que va fer una magnífica exposició narrada com si fos un conte.

Necessitat d’adaptar l’edició a les noves tecnologies

La taula rodona “Els reptes de la futura edició de Literatura Infantil i Juvenil”, celebrada dissabte, 9 de maig, va despertar molt d’interès entre els assistents. Els ponents –Sara Moyano, Manel Alonso, Maria Grau, Jordi Achon i Laia Martín– van exposar la necessitat dels editors d’adaptar-se a les noves tecnologies, però no només adaptar-se, sinó “aprofitar tots els avantatges que aquestes els pot aportar”, tal i com explicava Moyano. Tots ells han coincidit, amb més o menys desconfiança, en el ventall de possibilitats que internet, els llibres digitals i els nous lectors digitals poden oferir tant a les editorials com als autors. “El món de l’edició ha d’actuar amb valentia i decisió davant les noves tecnologies”, han reclamat els ponents, tot i que encara resten alguns interrogants oberts, com ara el tema dels drets d’autor i la por dels autors i editors davant l’exemple de la música. 

Per altra banda, Teresa Mañà va oferir una conferència sobre els reptes de la Litertaura Infantil i Juvenil en l’educació i els mitjans de comunicació. Mañà considera que la literatura infantil i juvenil “no interessa als mitjans de comunicació” i per això “la ignoren”. Tot i així, creu que aquesta literatura “no ha perdut presència, sinó que n’ha guanyat amb el fenomen d’internet” i que les energies de difusió s’han de concentrar en les noves tecnologies. Pel que fa als reptes per solucionar en l’educació, Mañà va parlar dels treballs derivats de les lectures obligatòries per als alumnes, de la poca renovació de les propostes i de la preponderància de la narrativa als centres educatius. “El més important és oferir als nens bons títols”, ha assegurat Mañà.

La llengua i els models escrits i orals 

“Els escriptors són els últims mestres de llengua que queden a la societat”, afirmava en la seva conferència Miquel Desclot del dissabte 9 de maig. I reclamava a tots els escriptors que “la llengua no es democratitza rebaixant-ne la qualitat”. Desclot va defensar que cada escriptor crea el seu propi llenguatge, però que aquest no es pot rebaixar en la literatura infantil i juvenil, així com tampoc es pot alterar el sentit de la seva feina, tot i que els models canviïn. En aquest sentit, va opinar que l’escriptor, en el cas de Catalunya, no s’ha d’adaptar a la llengua que es parla, sinó que l'ha de redreçar, ja que es tracta d’una situació clara de substitució lingüística. 

Desclot va participar també a la taula rodona següent, “Entorn dels models escrits i orals de la Literatura Infantil i Juvenil”, juntament amb Pep Molist, Enric Gomà i Lluís Comes. Entre d’altres qüestions, els ponents van parlar de la necessitat de fer arribar bona literatura als joves i als infants i de la dependència que té aquest tipus de literatura dels mediadors, ja siguin les escoles o els pares, que acostumen a “filtrar” el que els nens llegeixen, ja que falten hàbits i espais perquè els nois i noies puguin escollir lliurement els llibres que volen.

Teatre, audiovisual, musical 

No només s‘ha parlat de llibres al Congrés, sinó que també s’ha fet referència a altres llenguatges de la literatura infantil i juvenil, com el teatre, els titelles, l’audiovisual o el musical. En una taula rodona celebrada ahir, 10 de maig, que ha despertat una gran participació per part del públic, el narrador de contes Pep Tort, la directora escènica Anna Llopart, el guionista i realitzador Josep Maria Vidal i el dramaturg i escenògraf Joan Andreu Vallvé, han exposat alguns dels reptes i dels problemes de la literatura infantil i juvenil en aquests terrenys. Entre les qüestions que han sortit, cal destacar la necessitat d’anar més enllà dels tòpics actuals que dominen els programes infantils i el teatre per a nens, com els colors cridaners, la sobreactuació dels actors o els arguments sempre còmics; també s’ha denunciat la poca consideració per part de Televisió de Catalunya per les creacions catalanes i el fet que avui dia tots els nens de tot el món veuen els mateixos programes infantils. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana s’ha compromès a instar a aquesta entitat a apostar per les creacions d’autors catalans.

La situació i els reptes a la resta de llengües de l’Estat 

El IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil ha comptat també amb la presència d’un escriptor en llengua gallega, Xabier P. DoCampo, un en llengua basca, Juan Kruz Igerabide, i un altre en llengua castellana, Antonio Ventura, per a explicar quina és la situació a la resta de llengües de l’Estat. Ventura ha parlat d’un “fenomen editorial mediàtic, però no literari” i de la poca qualitat de la majoria de llibres. DoCampo, per la seva banda, ha afirmat que no es pot deslligar la literatura de la llengua i ha advertit que Galícia passa per una situació molt desfavorable, ja que “existeix un moviment que està agafant força contrari a la literatura en gallec, sobretot a la literatura infantil i juvenil, perquè és la que arriba als nens”. Pel que fa a Juan Kruz, ha llençat un repte: “repto la literatura infantil basca que no sigui tan infantil ni mercantilista” i ha apostat per una literatura de qualitat. 

L’escriptor català Josep-Francesc Delgado ha fet un repàs de tots els reptes plantejats durant els tres dies. Delgado ha dit que la recuperació de la literatura és una tasca que pertoca als autors, editors i mestres, i ha acabat fent la següent reflexió: “La literatura infantil i juvenil és invisible per als mitjans de comunicació, però ens tenim a nosaltres mateixos, i hem de tenir fe en nosaltres mateixos”.

 

Josep Vallverdú / Moment d'una taula rodona.
Fotos: Carme Esteve