Qui rep els Premis de la Crítica de 2022?
Joan Todó i Borja Bagunyà guanyen els Premis de la Crítica 2022. Todó ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia per La vista als dits (LaBreu) i Bagunyà ha rebut el Premi de la Crítica de narrativa per Els angles morts (Periscopi).
L'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat aquest dissabte, 9 d’abril, en una roda de premsa a l’Ajuntament de València, els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2021.
En la modalitat en llengua catalana han estat premiats Joan Todó per La vista als dits i Borja Bagunyà per Els angles morts. En llengua gallega ha rebut el premi de narrativa O cervo e a sombra de Diego Ameixeiras i el poemari E o sol era ela de Medos Romero. En basc han estat guardonats la novel·la Izurdeen aurreko bizitza de Kirmen Uribe i el poemari Gu gabe ere d'Itziar Ugarte Irizar. En llengua castellana ha rebut el premi la novel·la Infierno, purgatorio, paraíso de Jordi Ibáñez Fanés i el poemari Incendio mineral de M. Ángeles Pérez López.
Enguany el jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels crítics Xavier Aliaga, Anna Ballbona, Jordi Nopca, Jaume Pont i Simona Škrabec. Consulta aquí tota la informació sobre el premi i la cronologia de guardonats.
Joan Todó, Premi de la Crítica de poesia per La vista als dits
El volum de recull tota la poesia de l’autor fins al moment i està compost per dos poemaris revisats i dos d’inèdits fins ara. El jurat ha volgut premiar l’obra d’un poeta tocat per la singularitat i el segell d’una personalitat expressiva viva i desbordant. Als valors d’una obra original i atípica, s’hi suma el reconeixement a una trajectòria que es remunta al 2007.
La poesia de Joan Todó brota d’un llenguatge als orígens del paisatge. Cada poema és un viatge amb claus existencials, morals i socials. El llenguatge poètic i el pensament crític són dues cares d’una mateixa moneda en els seus versos, també hi trobem la ironia i el sarcasme en un discurs meditatiu, lírica amb referències eròtiques, de l’haikú i la tanka. El volum clou amb un epíleg magistral que condensa una poètica i una manera d’entendre la poesia.
La seva obra poètica és una de les més significatives de la seva generació. A més de ser autor d’aquests poemes, Joan Todó també ha traçat un recorregut sòlid en narrativa amb llibres de contes i de memòria personal.
Joan Todó (La Sénia, 1977) ha publicat entre d’altres, a banda de la poesia, un llibre de contes, A butxacades (2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013). Després del seu segon llibre de relats, Lladres (2016), ha publicat el perfil biogràfic de Gregori Estrada Respirar el segle (2017), una Guia sentimental del Delta de l’Ebre (2018) i La verda és porta (2021), sobre la vida i l’obra de Joaquim Soler i Ferret. També ha traduït un llibre de poemes de Mark Strand (Rufaga d’un, 2016). Ha col·laborat també en revistes literàries com Paper de Vidre, Quadern, Pèl Capell, El Tacte que té, Reduccions, Caràcters i L'Avenç.
Borja Bagunyà, Premi de la Crítica de narrativa per Els angles morts
Amb aquesta novel·la, l’autor construeix un artefacte literari intel·ligent que alhora és una minuciosa cirurgia existencial. Com a teòric de la literatura, Bagunyà observa corrents i tendències de fons. El títol parteix de la idea que tota visió conté un punt cec que rebel·la el que no som capaços de veure. L’obra utilitza també l'excés i la paròdia per allunyar-se del realisme i l’objectivitat.
L’estructura de la novel·la descansa en un inoblidable tercet protagonista: un matrimoni singular sense fills format per Morella, professor d’universitat que veu la impossibilitat de promocionar-se com a catedràtic, i Sesé, una ginecòloga amb molta personalitat. Una parella estable que es veu afectada amb l’arribada l’Olof, el nebot.
Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) és professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona i fundador de l’Escola Bloom. Ha publicat el llibre de contes Defensa pròpia (2007) i l’assaig sobre música trap i cultures urbanes Trapologia (2018, amb Max Besora). La novel·la Els angles morts —a punt de publicar-se també en castellà per l’editorial Malas Tierras i amb traducció de Rubén Martín Giráldez— ha estat escollida entre la millor ficció en català durant l’any passat en mitjans com La Vanguardia, l’Ara i El Periódico.