Antoni Dalmau i Andreu Martín van parlar d'història i ficció en el segon Tritextuals
Els escriptors Antoni Dalmau i Andreu Martín van protagonitzar una nova sessió, la segona, del cicle de l'AELC Tritextuals dimecres 3 de març. Una sessió que va tractar el tema del llibre de temàtica històrica sota el prisma tant de l'historiador com del novel·lista.Va presentar l'acte el president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells.
Un acte que va començar amb la lectura d'un fragment de l'últim llibre d'Antoni Dalmau, Set dies de fúria, per part de l'actor Ivan Padilla. Un fragment que parla dels antecedents socials i polítics que van donar lloc a la Setmana Tràgica. Tot seguit, Andreu Martín va llegir un fragment de la seva darrera novel·la, Barcelona tràgica, en què Francesc Ferrer i Guàrdia manté un diàleg amb la seva estimada francesa al voltant dels qui el persegueixen per les seves activitats revolucionàries.
Tot seguit, Guillem-Jordi Graells va presentar breument Antoni Dalmau i Andreu Martín, i ràpidament va encetar la conversa plantejant la qüestió de les relacions entre els fets històrics i la ficció, i com entrellaçar els uns amb l'altra. Va començar Andreu Martín amb una interessant idea: la novel·la, si parla de fets reals, els ha de fer versemblants, perquè moltes vegades la realitat és tan 'inversemblant' que en una obra de ficció ningú se la creu. Fer versemblant allò inversemblant, doncs, és el que justifica la ficció. Antoni Dalmau va intervenir tot seguit apuntant que la interpretació de la història canvia amb el temps, i per tant les novel·les històriques sobre uns mateixos fets canviaran la seva visió per força, ja que estan fetes des d'un present en què la visió de la història va evolucionant. Va assenyalar també que l'equívoc de gran part dels lectors és pensar-se que amb una novel·la històrica es formarà de manera semblant que amb un assaig sobre un determinat període, i que per tant el lector sempre demanda veracitat.
L'interessant diàleg va prosseguir i es va ampliar i finalitzar amb la participació activa de gran part del públic assistent, que va aportar el seu punt de vista sobre la novel·la històrica, els fets històrics i les incongruències fragrants entre la realitat i la ficció, tant de contingut com de mentalitat.
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951) és un escriptor i expolític català. En la seva vessant d'escriptor s'ha destacat com a especialista en la història del catarisme, tant des de la ficció com l'assaig històric. En aquest últim gènere és autor d'obres com Els càtars, Una escapada al país dels càtars, El cas Rull i Set dies de fúria, entre d'altres. És autor de les novel·les Terra d'oblit, Naufragis quotidians, L'amor de lluny, Primavera d'hivern i El testament de l'últim càtar, entre d'altres.
Ha estat president de la Diputació de Barcelona i és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació com El Periódico i Catalunya Ràdio. Ha estat fundador i director de la Revista d'Igualada i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
Andreu Martín (Barcelona, 1949) fou guionista de còmic durant deu anys i, després, comença a escriure novel·les. Ha rebut un premi per Pròtesi (1979), novel·la que ha sigut portada al cinema per Vicente Aranda. Posteriorment n'ha escrit moltes d'altres com Por amor al arte (1982), Història de mort (1988), Barcelona Connection (1990), així com la sèrie juvenil del detectiu Flanagan, escrita conjuntament amb Jaume Ribera, i de la que ja tenen més de deu títols publicats i diversos premis.
La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, al francès, a l'italià, al neerlandès, al lituà, al basc i al bable. Ha rebut diversos premis com el Nacional de Literatura Juvenil (1989), el Deutsche Krimi Preis (millor novel·la policíaca publicada a Alemanya el 1992), el Hammett (de l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs, el 1989 i el 1993), Columna Jove (1994), Crítica Serra d'Or (1997) i La Sonrisa Vertical (2001). Ha escrit també teatre i guions de televisió i cinema.
Tritextuals substitueix el Poesia i copes, cicle que des del 2004 i fins al novembre de 2009 portava en cada sessió dos poetes perquè recitessin i dialoguessin entre ells i amb el públic assistent. Ara Tritextuals ampliarà el seu àmbit a qualsevol manifestació literària. Així, en cada sessió, els escriptors participants dialogaran sobre un tema concret des de visions o gèneres literaris diferents.
Guillem-Jordi Graells, Andreu Martín, Antoni Dalmau i Ivan Padilla.
Fotos: Judit Contreras
Un acte que va començar amb la lectura d'un fragment de l'últim llibre d'Antoni Dalmau, Set dies de fúria, per part de l'actor Ivan Padilla. Un fragment que parla dels antecedents socials i polítics que van donar lloc a la Setmana Tràgica. Tot seguit, Andreu Martín va llegir un fragment de la seva darrera novel·la, Barcelona tràgica, en què Francesc Ferrer i Guàrdia manté un diàleg amb la seva estimada francesa al voltant dels qui el persegueixen per les seves activitats revolucionàries.
Tot seguit, Guillem-Jordi Graells va presentar breument Antoni Dalmau i Andreu Martín, i ràpidament va encetar la conversa plantejant la qüestió de les relacions entre els fets històrics i la ficció, i com entrellaçar els uns amb l'altra. Va començar Andreu Martín amb una interessant idea: la novel·la, si parla de fets reals, els ha de fer versemblants, perquè moltes vegades la realitat és tan 'inversemblant' que en una obra de ficció ningú se la creu. Fer versemblant allò inversemblant, doncs, és el que justifica la ficció. Antoni Dalmau va intervenir tot seguit apuntant que la interpretació de la història canvia amb el temps, i per tant les novel·les històriques sobre uns mateixos fets canviaran la seva visió per força, ja que estan fetes des d'un present en què la visió de la història va evolucionant. Va assenyalar també que l'equívoc de gran part dels lectors és pensar-se que amb una novel·la històrica es formarà de manera semblant que amb un assaig sobre un determinat període, i que per tant el lector sempre demanda veracitat.
L'interessant diàleg va prosseguir i es va ampliar i finalitzar amb la participació activa de gran part del públic assistent, que va aportar el seu punt de vista sobre la novel·la històrica, els fets històrics i les incongruències fragrants entre la realitat i la ficció, tant de contingut com de mentalitat.
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951) és un escriptor i expolític català. En la seva vessant d'escriptor s'ha destacat com a especialista en la història del catarisme, tant des de la ficció com l'assaig històric. En aquest últim gènere és autor d'obres com Els càtars, Una escapada al país dels càtars, El cas Rull i Set dies de fúria, entre d'altres. És autor de les novel·les Terra d'oblit, Naufragis quotidians, L'amor de lluny, Primavera d'hivern i El testament de l'últim càtar, entre d'altres.
Ha estat president de la Diputació de Barcelona i és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació com El Periódico i Catalunya Ràdio. Ha estat fundador i director de la Revista d'Igualada i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
Andreu Martín (Barcelona, 1949) fou guionista de còmic durant deu anys i, després, comença a escriure novel·les. Ha rebut un premi per Pròtesi (1979), novel·la que ha sigut portada al cinema per Vicente Aranda. Posteriorment n'ha escrit moltes d'altres com Por amor al arte (1982), Història de mort (1988), Barcelona Connection (1990), així com la sèrie juvenil del detectiu Flanagan, escrita conjuntament amb Jaume Ribera, i de la que ja tenen més de deu títols publicats i diversos premis.
La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, al francès, a l'italià, al neerlandès, al lituà, al basc i al bable. Ha rebut diversos premis com el Nacional de Literatura Juvenil (1989), el Deutsche Krimi Preis (millor novel·la policíaca publicada a Alemanya el 1992), el Hammett (de l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs, el 1989 i el 1993), Columna Jove (1994), Crítica Serra d'Or (1997) i La Sonrisa Vertical (2001). Ha escrit també teatre i guions de televisió i cinema.
Tritextuals substitueix el Poesia i copes, cicle que des del 2004 i fins al novembre de 2009 portava en cada sessió dos poetes perquè recitessin i dialoguessin entre ells i amb el públic assistent. Ara Tritextuals ampliarà el seu àmbit a qualsevol manifestació literària. Així, en cada sessió, els escriptors participants dialogaran sobre un tema concret des de visions o gèneres literaris diferents.
Guillem-Jordi Graells, Andreu Martín, Antoni Dalmau i Ivan Padilla.
Fotos: Judit Contreras