Atorgats els Premis de la Crítica de les quatre llengües oficials de l'Estat

El dia 17 d'abril de 2010 el jurat dels Premis de la Crítica, que s'ha reunit a Barcelona entre el 15 i el 17 d'abril, ha decidit atorgar els seus premis anuals a les següents obres:

Premis en llengua catalana:
Narrativa: Contes Russos, Francesc Serés
Poesia: L'ombra dels dies roja, Carles Miralles

Premis en llengua gallega:
Narrativa: O Cabo do Mundo [El Cap del Món], Xabier Quiroga
Poesia: Deter o dí cuncha flor [Aturar el dia amb una flor], Luz Pozo Garza


Premis en llengua basca:
Narrativa: Autokarabana [Autocarabana], Fermín Etxegoien
Poesia: Erorieren logika [La lògica de la caiguda], Juanra Madariaga


Premis en llengua castellana:
Narrativa: El viajero del siglo, Andrés Neuman
Poesia: Fàmulo, Francisco Ferrer Lerín

El novel·lista Francesc Serés i el poeta Carles Miralles han obtingut els Premis de la Crítica Literària per les seves respectives obres Contes russos i L’ombra dels dies roja. El dictamen s’ha realitzat durant les jornades de la crítica, que entre els dies 15 i 17 d’abril s’han celebrat per primer cop a Barcelona, organitzades per l’Associació Espanyola de Crítics Literaris (AECL) i que han reunit una trentena de crítics de diferents mitjans d’arreu de l’Estat per designar les obres guardonades en narrativa i poesia en català, castellà, gallec i basc.

Contes russos (Quaderns Crema, 2009) suposa un grau superior d’invenció fabuladora i de seguretat estilística en la sòlida trajectòria de Francesc Serés (Saidí, 1972). L’obra representa un insòlit exercici d’heteronímia: l’autor delega l’ambiciós projecte d’esbossar un retrat de la Rússia dels darrers 150 anys en una escriptora fictícia, antòloga al seu torn d’altres cinc no menys ficticis contistes del país de Txèkhov i de Pasternak, de Puixkin i de Grossman. El resultat són 21 narracions que viatgen, retrospectivament, de l’actual Rússia postcomunista fins la Rússia tsarista, rural i prerevolucionària. Mujiks, astronautes, buròcrates, dissidents, escaquistes i pagesos del kolkhoz transiten per una col·lecció que, en tot moment, aconsegueix depassar el previsible estereotip per infondre vida i humanitat a uns relats memorables.

La diversitat de registres d’aquest Serés eslavitzat –entre el lirisme i la tendresa, el comentari social i la paròdia, culta o rondallística– és tan gran com l’espectre de procediments narratius, que juguen per igual amb la fantasia històrica, la ironia de situació, la caracterització psicològica, la identitat del narrador o els desenllaços sorprenents.

L’ombra dels dies roja, de Carles Miralles, (Edicions 62, 2009) és un poemari clar d’intenció i contingut. El poeta, la persona adulta, el ciutadà que viu avui contempla amb desesperat dolor la marxa del món i veu com la violència s’instal·la en la nostra quotidianitat més immediata. Som testimonis del dia a dia i de com aquesta realitat ens corprèn per la brutalitat i odi que amaga al darrera.

Carles Miralles ha escrit un bell poemari on la cruesa de la realitat que descriu i els efectes que produeix sobre el jo poètic no cauen en una denúncia mimètica sinó que parteixen d’una reflexió interioritzada, amb una llengua funcional, rica i del tot suggestiva de la realitat que descriu. De vegades aquesta reflexió és compartida amb en tu receptor i amorós. D’altres és el record o la metaforització de l’home sol perdut, buit de vida i, sovint, de la revolta de la veu testimoni, com a possible alter-ego de qualsevol de tots nosaltres, amb l’arribada de la mort a casa, a través dels mitjans audiovisuals com el televisor, pantalla-xoc que il·lumina el mal, la mort, la guerra i el foc. L’ombra dels dies roja està escrit entre els anys 2002 i 2007,  anys on la ventada de la mort i la guerra traspuen en els versos del poeta.

Les jornades de la crítica, que cada any organitza l’Associació Espanyola de Crítics Literaris (AECL) en una ciutat diferent ha reunit a Barcelona, per primer cop, una trentena de crítics literaris de diferents mitjans de comunicació procedents de tot l’Estat: El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Correo, La Voz de Galicia, Sur, A Nosa Terra, Serra d’Or, Caràcters, Revista de Catalunya i Ínsula, entre d’altres, que han escollit les obres guardonades en poesia i narrativa en les quatre llengües oficials de l’Estat. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha donat el suport logísitc que ha permès les reunions i l'estada del jurat i l'Institut de Cultura de Barcelona, de l'Ajuntament de la ciutat, ha patrocinat la vinguda dels crítics a la ciutat. Els participants en les jornades han visitat la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu d’Història de Catalunya i s’han reunit al Palau de la Virreina i l’Ateneu Barcelonès. Un sopar va homenatjar, divendres 16 d'abril, històrics membres del jurat dels Premis de la Crítica: Josep M. Castellet, Joaquim Marco, Basilio Losada, Julio Manegat, Antoni Blanch, Robert Saladrigas, Jaume Pont i Joan Josep Isern.

   
Públic assistent als Premis de la Crítica.                                       Convocants de la roda de premsa d'anunci dels Premis.

Els premiats Francesc Serés i Carles Miralles.


Fotos: Carme Esteve.