Celebració del Premi Jaume Fuster a Dolors Miquel
El passat mes d’abril, com és habitual, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va anuncia el Premi Jaume Fuster, que enguany ha estat per a la poeta Dolors Miquel. Per celebrar el reconeixement, que es decideix per votació dels socis, l’AELC va organitzar un acte a Barcelona el passat divendres.
La Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures va acollir la "Festassa Miquel", que va aplegar una vuitantena d’autors, lectors i periodistes. L’acte va començar amb una intervenció musical de l’escriptor i periodista Francesc Bombí-Vilaseca, que ha musicat poemes de la guanyadora. Tot seguit, va ser el torn de la conversa entre el dramaturg Leonardo V. Granados i l’editora Fani Manresa. Tots dos van coincidir amb el lloc destacat que ocupa Dolors Miquel en la poesia catalana contemporània per la seva capacitat de qüestionar convencions socials, culturals i literàries a través d’una veu poètica singular i transgressora. Després, Maria Callís, Enric Casasses, Jordi Cornudella, Albert Roig i Blanca Llum Vidal van recitar poemes dels llibres de Dolors Miquel Ictiosaure, Missa pagesa, Sutura i La flor invisible.
Per acabar, Sebastià Portell, president de l’AELC, va intervenir en l’acte per agrair a la guanyadora la seva tasca com a a autora compromesa amb la bellesa, la justícia i la llibertat i per convidar-la a pujar a l’escenari a dir unes paraules. La cloenda va ser un espectacle poèticomusical del conjunt format per Carme Alegre Beltran (veu), Enric Massip (veu i trompeta), Llull Riba (guitarra acústica) i Auró Vernet (guitarra elèctrica) a partir de poemes de Dolors Miquel. La celebració es va tancar amb un brindis i un aperitiu a la terrassa de la fundació, al Bar Trampolí.
Dolors Miquel i Abellà (Lleida, 1960) és poeta. La seva trajectòria literària s’inicia a la dècada dels noranta amb la publicació de la poesia en prosa Boris, Lluna i jo, Premi Santa Perpètua de Mogoda (1994, tot i que està escrita a principis dels vuitanta) i d’El vent i la casa tancada (1990), guanyadora del Premi Rosa Leveroni de poesia. A partir d’aquest moment continua publicant els reculls de poemes Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004), Missa pagesa (2006), El Musot (2009), La dona que mirava la tele (2010), La flor invisible (2011), El guant de plàstic rosa (2016), Heavy Mikel (2018), Ictiosaure (2019) i Sutura (2021). El seu darrer llibre és El pit adormit (2026). Ha estat reconeguda amb alguns dels guardons més rellevants de poesia. És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
El Premi Jaume Fuster és un reconeixement a la trajectòria d’un autor contemporani que concedeix l’AELC. És l’únic premi literari que es vota entre tots els companys d’ofici. La tria del guanyador és fruit d’un procés de votació interna a través de dues rondes: una primera oberta i una segona en què es tria el guanyador entre els tres autors que han obtingut més vots.
Aquesta activitat ha estat possible gràcies al suport de CEDRO i de la Institució de les Lletres Catalanes i a la col·laboració de la Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures.
Fotografia: © Carme Esteve / AELC