Crònica de la primera jornada de 'Literatura i àmbit digital. Drets i creativitat'

La primera de les dues jornades que han organitzat les associacions d'escriptors AELC i ACEC es va celebrar el 9 de juny amb dues taules rodones: Nous formats, nous negocis, i Drets digitals.

Nous formats, nous negocis, va comptar amb la participació del professor i expert en edició digital Xavier Badosa i Enric Faura, director de les plataformes edi.cat i edibooks.com. Va moderar la taula Valentí Gómez Oliver, professor, crític i traductor. Xavier Badosa va fer un extens, molt informatiu i interessant repàs als diversos formats i dispositius de llibre digital. Des del primer, el Pockett ePub (inventat al 1998 i que encara s'utilitza), fins als dispositius iPad o Kindle, passant per l'estàndard OEB (Open EBook) o el mobipockett. Badosa va venir a dir que la tendència és anar cap a una homogeneïtzació de programari per tal que es puguin llegir llibres digitals amb dispositius diversos (exceptuant els sistemes tancats d'Apple, especialment), i cap a dues vessants en el llibre digital: el més literari, d'assaig -de text llarg, en definitiva-, que es quedarà amb un text més fixe i 'clàssic', gairebé monopolitzat pel programari de l'empresa Adobe, i un tipus de llibre digital més interactiu que incorpori tot tipus de formats com el vídeo, el so, l'àudio o la realitat augmentada, més adreçat a productes com llibre infantil, guies de viatge, de cuina, etc. En aquest segon corrent hi entrarien projectes en fase de desenvolupament com el Blio.

Tot seguit, Enric Faura va exposar un panorama de la situació actual de l'edició digital, molt confusa i amb molts camps oberts, ja que estem davant d'un canvi de paradigma amb els nous productes editorials -en part gràcies a l'aparició de la tinta electrònica, que permet una experiència de lectura semblant a la tinta de paper- , i el que han de fer els editors és encarar aquest paradigma o posar-s'hi en contra i seguint editant com les últimes dècades, perquè el negoci comença a tenir visibilitat: als EEUU l'edició digital suposa un 8-9% del total. Faura va exposar tota una sèrie de preguntes que encara no estan respostes, i que ningú sap com es respondran. Per exemple, quin tipus de model de negoci representaran els llibres digitals? De fet, n'hi haurà, de negoci? I l'autor, quin paper hi jugarà? El que està clar és que la relació entre autor i lector per força canviarà. Perquè el cert és que la gent llegeix més que mai, en tot tipus de format, i la qüestió és adaptar-se al nou paradigma i establir mecanismes perquè l'autor i l'editor puguin continuar vivint de la seva feina.

La taula es va acabar amb un debat molt participatiu i interessant entre els dos ponents i bona part del públic, que van parlar de tot de temes, com ara el pirateig, quina manera és la més intel·ligent per encarar aquesta problemàtica, o quins diversos models de negoci es poden aplicar, com per exemple el del pagament per descàrrega. També es va parlar de com es retribuirà als autors, ja que el dret de còpia amb el llibre digital gairebé no existeix, o el valor que donen -o que deixien de donar- els joves a la creació que consumeixen amb formats digitals, o si el negoci per l'autor ha d'anar encarat a una relació directa entre aquest i el lector, sense intermediaris. Tot de qüestions que es planteja el sector i que van sorgint i encarant-se a mesura que es va consolidant el nou paradigma digital.

La segona taula rodona, Drets digitals, va comptar amb la participació d’experts en els nous drets digitals i les entitats de gestió. Així, hi van intervenir l’advocat Mario Sepúlveda, la directora general de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) i documentalista Magdalena Vinent, i la professora experta en drets d’autor Raquel Xalabarder. Va moderar la conversa el president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells.

Va encetar la taula Raquel Xalabarder, qui va fer un breu resum a la situació actual dels diversos tipus de drets digitals, de les llicències, i de com els autors hi poden accedir. Xalabarder va dir que l'esperança són les llicències d'obra, i que aquesta és la tendència per tal que els autors puguin viure de la seva feina. El camí a seguir és crear llicències i poder repartir el pastís de la creació i accés a l'0bra digital, perquè per la via de la prohibició s'ha demostrat que no s'aconsegueix res. L'autor s'ha d'adaptar als temps, i aprofitar-se de projectes digitals importants, com per exemple el Google Books.

Tot seguit, l'advocat expert en dret d'autor Mario Sepúlveda va oferir un panorama de la convulsa situació dels drets d'autor amb el nou paradigma digital i sobretot dels contractes d'edició. Sepúlveda va dir que les editorials ofereixen tipus de models de contracte, tot sovint molt diferents entre elles, i que algunes acaparen el màxim de drets per poder cedir-les a tercers en un futur. Va plantejar diverses qüestions candents, del tot obertes i molt importants per als interessos dels autors, com per exemple el tema de la duració i expiració dels contractes -que amb els nous lllibres digitals canviaran totalment-, el de la distribució i comunicació pública, o el del perill de lesionar la integritat moral de l'obra. Sepúlveda va finalitzar la seva intervenció advocant perquè els acords a què puguin arribar els editors i les associacions d'escriptors puguin ser vinculants en els contractes d'edició.

Magdalena Vinent, directora general de CEDRO, va exposar la complicada situació de les societats de gestió amb l'edició digital, i va reclamar que els drets de remuneració deixin de ser voluntaris i passin a ser obligatoris, ja que avui en dia ningú els paga, especialment les institucions públiques i els centres educatius. Vinent va fer un breu repàs a la feina que fan les societats de gestió, tot remarcant la baixada en la recaptació, i per tant en el repartiment als autors, per culpa de la dificultat de cobrar per la reproducció dels formats digitals. La seva intervenció es va acabar amb la demanda que les llicències que han creat, de tot tipus i per a tots els formats, comencin a comprar-les les institucions i altres entitats per tal que l'autor cobri per la reproducció de la seva obra.

Fora de temps es va acabar la segona taula rodona amb algunes intervencions del públic, que va preguntar pel concepte d'obra òrfena (aquella de la qual es desconeix l'autor, l'editor i l'impresor), i va comentar que amb els nous canvis, amb el nou paradigma digital, no només canvia el suport, la distribució i l'accés a l'obra, sinó que pot canviar l'obra en si, i es poden crear nous gèneres i noves maneres de crear.

          
    Xavier Badosa, Valentí Gómez Oliver i Enric Faura                                                       Raquel Xalabarder, Magdalena Vinent, GJ Graells i Mario Sepúlveda
    Fotos: Carme Esteve