Crònica del Diàlegs a tres amb Ximo Espinós i Maria Antònia Oliver

El dimecres 24 de novembre l'AELC va organitzar una nova sessió del seu cicle Diàlegs a tres. En aquesta ocasió la cita fou a l'FNAC Bulevar d'Alacant, i va tenir com a protagonistes els autors Ximo Espinós i Maria Antònia Oliver. Carles Cortés va presentar l'acte.

En ser dos autors que han tocat la temàtica fantàstica en diverses de les seues obres, en la primera part de la xarrada Oliver va explicar que l'origen de diverses de les seues històries eren les rondalles mallorquines, les històries que sempre havia escoltat des de xiqueta. Per a Maria Antònia Oliver no existeix una separació entre ficció i realitat, perquè tot ocorre en veritat i el que és imaginat també és part del món real.

Per la seua banda, Ximo Espinòs va explicar la inspiració que el món èpic del Senyor dels Anells va tenir per a la seua primera etapa, que donaria obres com La devastació violeta. Posteriorment, la inspiració vindria del relat oral, de les històries que naixien de la  família i el seu entorn, una espècie de memòria històrica del seu entorn en el sentit més innocent de l'expressió.
 
Oliver també acull aqueixa inspiració oral per a la narrativa, aqueixes històries que s'expliquen en veu baixa i que a voltes semblen prohibides per als més xicotets. Històries tretes de la realitat que donarien origen a personatges com Joana E., una invenció que no obstant això ha estat fàcil de localitzar per a moltes persones que han arribat a pensar que va existir en realitat.

Durant la trobada, Espinòs i Oliver ens expliquen també els seus inicis en la literatura, un inici que vindria a partir de les poesies que ja escriu Oliver amb vuit anys. Comenta que sempre li va cridar l'atenció que a la seua casa, on tenien una biblioteca de més de tres mil volums, no hi havia literatura en mallorquí o català. Aniria doncs interessant-se en l'escriptura en mallorquí fins que va acabar la seua primera novel·la amb divuit anys.

El cas d'Espinòs és semblant. Primers textos en l'adolescència, fiançament de la llengua catalana durant els seus estudis de filologia on finalment es decanta per aquesta llengua per a les narracions, que acaben rebent l'estímul dels premis per a continuar la seua labor.

Amb la reflexió entorn de la importància dels premis literaris per a la difusió de les obres, per a l'estimulació dels autors que comencen i per a arribar al públic (sobretot en la poesia, que té un camí molt difícil si no es recolza en aquests certàmens), ja siga per l'edició que acompanya a la seua dotació econòmica, o la seua difusió en entorns escolars acaba aquesta trobada literària entre dues generacions d'escriptors catalans.

Carles Cortés.

     
Ximo Espinós, Maria Antònia Oliver i Carles Cortés.