Crònica sobre el XVIII Seminari de la traducció a Catalunya
El XVII Seminari de la traducció a Catalunya, celebrat a Vilanova i la Geltrú el 6 de març de 2010, s’ha iniciat amb la conferència Traduir, adaptar, recrear de Núria Font, que ha estat presentada per Mercè Canela. En la seva exposició ha destacat l’alt nivell de cultura general que ha de tenir el traductor, en el sentit que cal un coneixement ampli del context cultural de la llengua d’origen per tal d’adaptar-lo al de la llengua d’arribada i fer, d’aquesta manera, que allò que traduïm sigui versemblant.
S’ha seguit amb la taula rodona Criteris i límits de la traducció infantil i juvenil amb la participació d'Aurora Ballester, David Nel·lo i Miquel Desclot, presentats per Maria González Davies. Aurora Ballester ens ha recordat un aspecte que considera important que els traductors de literatura infantil i juvenil tinguin en compte: Cal pensar que, quan traduïm per als infants, estem formant futurs lectors. Per això mateix caldrà tenir molt de rigor a l’hora de traduir textos per a aquestes edats. David Nel·lo considera imprescindible tenir un model de llengua propi i que sigui versemblant. Creu que el traductor no pot servir-se de paraules artificioses que li són estranyes a ell mateix. El seu, ha de ser un llenguatge que tingui veracitat per se, que tingui certesa. Miquel Desclot ha incidit en el grau d’exigència lingüística que s’ha de tenir a l’hora de traduir, tant si ho fem per a literatura d’adults com si és per a la infantil. No es pot rebaixar el nivell lingüístic pensant que els nens necessiten un llenguatge simple... En tot cas, el que ha de fer el traductor és ser fidel a l’escriptor que serveix: si l’autor utilitza un vocabulari ric, el traductor no té per què empobrir el seu propi vocabulari. I viceversa: si el text a traduir presenta un vocabulari limitat, el traductor no té per què esmenar la plana a l’autor.
La darrera taula rodona, Didàctica de la traducció infantil i juvenil, ha estat presentada per Pilar Estelrich i hi han participat Marisa Presas, Josep Marco i Martin B. Fischer. La professora Marisa Presas ha centrat la seva intervenció en el que la universitat entén com a perfil a l’hora de seguir uns estudis. La idea de perfil ens arriba de la reforma universitària i vol definir una manera de vincular la matèria que s’estudia amb el mercat del treball. Si abans la funció dels estudis que cursàvem se centraven en el marc del coneixement ara s’hi afegeix, a més, el del mercat del treball. En aquest context el perfil teòric del traductor de literatura infantil i juvenil el podrem saber a partir de les recerques que puguem fer en el camp de la traducció de LIJ. Sabrem, per exemple, que una gran part dels traductors de literatura infantil i juvenil són autònoms, però no dediquen al 100% a traduir LIJ, entre altres dades que ens poden ajudar a completar aquest perfil. Segons Josep Marco, a la universitat no hi ha un espai específic que contempli la traducció de LIJ, ell ha estimulat aquesta especialitat acordant traduccions d’aquest gènere amb editorials, a càrrec dels alumnes i ell com a supervisor. Aquest fet de treballar en equip, estimula els alumnes i els ajuda a trobar solucions en els problemes que se’ls puguin plantejar. El professor Fisher treballa amb els alumnes de forma diferent: els passa un text que ja ha estat traduït i publicat i els fa fer la traducció individualment i després la comparen amb la versió publicada, que seria com una altra manera d’enfocar la didàctica de la traducció de LIJ. També els fa adonar dels tipus de problemes a l’hora d’encarar una traducció i, sobretot quan a l’obra original hi ha noms,denominacions, jocs de mots, etc que comporten dificultat a l’hora de comprendre contextos diferents als de la pròpia cultura perquè es parteix de realitats diferents i, per tant, cal adaptar-les al context cultural del lector que rebrà la traducció.
El Seminari s'ha donat per finalitzat amb les intervencions del públic.
S’ha seguit amb la taula rodona Criteris i límits de la traducció infantil i juvenil amb la participació d'Aurora Ballester, David Nel·lo i Miquel Desclot, presentats per Maria González Davies. Aurora Ballester ens ha recordat un aspecte que considera important que els traductors de literatura infantil i juvenil tinguin en compte: Cal pensar que, quan traduïm per als infants, estem formant futurs lectors. Per això mateix caldrà tenir molt de rigor a l’hora de traduir textos per a aquestes edats. David Nel·lo considera imprescindible tenir un model de llengua propi i que sigui versemblant. Creu que el traductor no pot servir-se de paraules artificioses que li són estranyes a ell mateix. El seu, ha de ser un llenguatge que tingui veracitat per se, que tingui certesa. Miquel Desclot ha incidit en el grau d’exigència lingüística que s’ha de tenir a l’hora de traduir, tant si ho fem per a literatura d’adults com si és per a la infantil. No es pot rebaixar el nivell lingüístic pensant que els nens necessiten un llenguatge simple... En tot cas, el que ha de fer el traductor és ser fidel a l’escriptor que serveix: si l’autor utilitza un vocabulari ric, el traductor no té per què empobrir el seu propi vocabulari. I viceversa: si el text a traduir presenta un vocabulari limitat, el traductor no té per què esmenar la plana a l’autor.
La darrera taula rodona, Didàctica de la traducció infantil i juvenil, ha estat presentada per Pilar Estelrich i hi han participat Marisa Presas, Josep Marco i Martin B. Fischer. La professora Marisa Presas ha centrat la seva intervenció en el que la universitat entén com a perfil a l’hora de seguir uns estudis. La idea de perfil ens arriba de la reforma universitària i vol definir una manera de vincular la matèria que s’estudia amb el mercat del treball. Si abans la funció dels estudis que cursàvem se centraven en el marc del coneixement ara s’hi afegeix, a més, el del mercat del treball. En aquest context el perfil teòric del traductor de literatura infantil i juvenil el podrem saber a partir de les recerques que puguem fer en el camp de la traducció de LIJ. Sabrem, per exemple, que una gran part dels traductors de literatura infantil i juvenil són autònoms, però no dediquen al 100% a traduir LIJ, entre altres dades que ens poden ajudar a completar aquest perfil. Segons Josep Marco, a la universitat no hi ha un espai específic que contempli la traducció de LIJ, ell ha estimulat aquesta especialitat acordant traduccions d’aquest gènere amb editorials, a càrrec dels alumnes i ell com a supervisor. Aquest fet de treballar en equip, estimula els alumnes i els ajuda a trobar solucions en els problemes que se’ls puguin plantejar. El professor Fisher treballa amb els alumnes de forma diferent: els passa un text que ja ha estat traduït i publicat i els fa fer la traducció individualment i després la comparen amb la versió publicada, que seria com una altra manera d’enfocar la didàctica de la traducció de LIJ. També els fa adonar dels tipus de problemes a l’hora d’encarar una traducció i, sobretot quan a l’obra original hi ha noms,denominacions, jocs de mots, etc que comporten dificultat a l’hora de comprendre contextos diferents als de la pròpia cultura perquè es parteix de realitats diferents i, per tant, cal adaptar-les al context cultural del lector que rebrà la traducció.
El Seminari s'ha donat per finalitzat amb les intervencions del públic.