L'AELC celebra el Dia Internacional de les Dones. Crònica d'Escriptores al terrat
Els dies 2 i 3 de març l'AELC va celebrar el '8 de març', Dia Internacional de les Dones amb sessions especials dels cicles Tritextuals i Escriptors al terrat. Així, el dimecres 2 a Barcelona el Tritextuals va comptar amb la participació de la crítica Lluïsa Julià i l'escriptora Anna Tortajada -Eva Piquer va presentar l'acte i Clàudia Font va llegir els textos-; mentre que el 3 de març, a València, Escriptores al terrat en forma de recital poètic amb la veu de cinc autores: Christelle Enguix, M. Josep Escrivà, Maria Fullana, Begonya Pozo i Pepa Úbeda. Coordina: Isabel Robles.
Crònica d'Isabel Robles sobre Escriptores al terrat:
El dia 3 de març tingué lloc a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, la sessió especial d’Escriptores al terrat, el recital poètic amb motiu del “8 de Març”, Dia Internacional de les Dones, que enguany s’ha celebrat per tercer any consecutiu dins l’espai Escriptors al terrat; activitat que l’AELC realitza cada mes. Les poetes participants van ser Christelle Enguix, M. Josep Escrivà, Maria Fullana, Begonya Pozo i Pepa Úbeda. Actuava com a coordinadora Isabel Robles, la qual obrí l’acte fent un recordatori del Women’s International Day encunyat per la Internacional Socialista de Dones l’any 1910, a Copenhaguen, i que es va celebrar per primera vegada l’any 1911. Tractant-se del primer centenari, va recordar el seu origen commemoratiu de tots els triomfs aconseguits per les dones al llarg dels anys de lluita, i també reivindicatiu dels drets laborals pendents d’assolir, el vot per a les dones i el dret a l’educació. Aquest, puntualitzava amb la intenció de recuperar la història de les dones amb rigor, era el motiu i no el tràgic incendi de la Triangle Shirtwaist Co., fàbrica de la confecció del tèxtil de l’East Side de Nova York, i la consegüent mort de 146 treballadores, el mateix any 1911. “Puix –va dir- no és igual ser quasi sempre víctimes, que ser subjectes actius i protagonistes de les pròpies conquestes”. Quant a l’acte pròpiament dit, assenyalà que, com a escriptores seguint l’esperit del Women’s International Day, ho feien a la seua manera, des de l’escriptura. Sense instal·lar-se còmodament en una torre d’ivori, contemplant amb Anne Sexton que “una escriptora és essencialment una espia”; i amb Virginia Woolf que l’escriptora, “la dona extraordinària ( ), està en funció de la dona corrent. Sols quan sabem quines són les circumstàncies en les quals viu la dona normal (...), sols quan podem mesurar la forma de vida i les experiències vitals a les quals pot accedir la dona corrent, podem explicar l’èxit o el fracàs de la dona extraordinària, com a escriptora”.
Així, anuncià que la contribució del recital consistia a oferir -a un nombrós públic, de més de setanta persones- un tast divers i ampli de paraules pròpies i alienes, de poemes de les cinc poetes convidades, i d’altres poetes de la seua elecció, on s’hi trobaria un calidoscopi de l’apassionant i complicada, i de vegades terrible, experiència de viure. Dit això, presentà cadascuna de les poetes, les quals recitaren en dues rondes els poemes propis junt amb els d’autores com ara la romanesa Denisa Comanescu, l’afganesa Nadia Anjoman –jove poeta morta a conseqüència dels colps inflingits pel seu marit, després de publicar els seus poemes-, la marroquí Turía Sakkat, Anna Akmàtova, Mª Mercè Marçal, Marta Pessarrodona, Cèlia Sànchez-Mústich, Josefa Contijoch, Joana Raspall, Núria Esponellà, Gemma Arimany, Laia Martinez i Lopez, Miren Agur Meabe... i d’altres.
Poesia que va denunciar la violència contra les dones, que va recrear les seues vides des d’òptiques, espais i països diferents, de vegades amb un to ferm i delicat, de vegades amb un tarannà fortament irònic, d’altres cercant i deixant constància d’aquelles que ens precediren; però, sobretot, una poesia que va defugir en tot moment de qualsevol victimisme. Al contrari, més d’una poeta va preferir acabar la seua intervenció amb un poema d’amor i d’esperança.
Comptat i debatut crec, sense agosarament i en base a l’actitud del públic, que el recital va ser tot un èxit.
Crònica de Francesc Mompó sobre Escriptores al terrat
En la sessió del cicle Tritextuals amb motiu del Dia Internacional de les Dones el tema és la figura femenina en la literatura i en la vida real sota el prisma d'una crítica i investigadora, Lluïsa Julià, i una autora de reportatges sobre la dona, Anna Tortajada. Eva Piquer va presentar l'acte i Clàudia Font va fer una lectura de textos de les autores convidades, seguida d'un diàleg entre les dues escriptores. En acabat, es va servir un piscolabis. El camp d'investigació de Lluïsa Julià és la literatura moderna i contemporània. Ha treballat especialment autors clàssics com Joaquim Ruyra o Maria Antònia Salvà, sobre els quals realitza estudis, edicions d'obres i biografies i ha editat textos inèdits i correspondència. Cal assenyalar, entre d'altres, obres com Ruyra, inèdit (1991), Joaquim Ruyra, narrador (1992) o l'edició original de la traducció de Mireia (2004) de Frederic Mistral realitzada per Maria Antònia Salvà. La seva darrera obra és Ruyra: l'home i la seva imatge (2010). De la seva banda, Anna Tortajada és escriptora i traductora de l’alemany al català i al castellà de textos tècnics i literaris. Com a escriptora ha conreat diversos gèneres: la novel·la juvenil, alguns contes per a nens i nenes, i un conte per a totes les edats. Ha publicat llibres de viatge i denúncia: El crit silenciat, Filles de la sorra, i Per fi, Brasil (amb la col·laboració de Natza Farré). També ha escrit novel·la històrica: Crònica d’una reina i La dama. És autora de Les habitacions tancades, publicada per Amsterdam (2007). Acaba de publicar La filla de l'hostalera (2010). Aquesta sessió del Tritextuals es va fer dimecres 2 de març, a les 19.30 hores, a l'Espai Mallorca (Carme, 55, Barcelona).
Crònica d'Isabel Robles sobre Escriptores al terrat:
El dia 3 de març tingué lloc a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, la sessió especial d’Escriptores al terrat, el recital poètic amb motiu del “8 de Març”, Dia Internacional de les Dones, que enguany s’ha celebrat per tercer any consecutiu dins l’espai Escriptors al terrat; activitat que l’AELC realitza cada mes. Les poetes participants van ser Christelle Enguix, M. Josep Escrivà, Maria Fullana, Begonya Pozo i Pepa Úbeda. Actuava com a coordinadora Isabel Robles, la qual obrí l’acte fent un recordatori del Women’s International Day encunyat per la Internacional Socialista de Dones l’any 1910, a Copenhaguen, i que es va celebrar per primera vegada l’any 1911. Tractant-se del primer centenari, va recordar el seu origen commemoratiu de tots els triomfs aconseguits per les dones al llarg dels anys de lluita, i també reivindicatiu dels drets laborals pendents d’assolir, el vot per a les dones i el dret a l’educació. Aquest, puntualitzava amb la intenció de recuperar la història de les dones amb rigor, era el motiu i no el tràgic incendi de la Triangle Shirtwaist Co., fàbrica de la confecció del tèxtil de l’East Side de Nova York, i la consegüent mort de 146 treballadores, el mateix any 1911. “Puix –va dir- no és igual ser quasi sempre víctimes, que ser subjectes actius i protagonistes de les pròpies conquestes”. Quant a l’acte pròpiament dit, assenyalà que, com a escriptores seguint l’esperit del Women’s International Day, ho feien a la seua manera, des de l’escriptura. Sense instal·lar-se còmodament en una torre d’ivori, contemplant amb Anne Sexton que “una escriptora és essencialment una espia”; i amb Virginia Woolf que l’escriptora, “la dona extraordinària ( ), està en funció de la dona corrent. Sols quan sabem quines són les circumstàncies en les quals viu la dona normal (...), sols quan podem mesurar la forma de vida i les experiències vitals a les quals pot accedir la dona corrent, podem explicar l’èxit o el fracàs de la dona extraordinària, com a escriptora”.
Així, anuncià que la contribució del recital consistia a oferir -a un nombrós públic, de més de setanta persones- un tast divers i ampli de paraules pròpies i alienes, de poemes de les cinc poetes convidades, i d’altres poetes de la seua elecció, on s’hi trobaria un calidoscopi de l’apassionant i complicada, i de vegades terrible, experiència de viure. Dit això, presentà cadascuna de les poetes, les quals recitaren en dues rondes els poemes propis junt amb els d’autores com ara la romanesa Denisa Comanescu, l’afganesa Nadia Anjoman –jove poeta morta a conseqüència dels colps inflingits pel seu marit, després de publicar els seus poemes-, la marroquí Turía Sakkat, Anna Akmàtova, Mª Mercè Marçal, Marta Pessarrodona, Cèlia Sànchez-Mústich, Josefa Contijoch, Joana Raspall, Núria Esponellà, Gemma Arimany, Laia Martinez i Lopez, Miren Agur Meabe... i d’altres.
Poesia que va denunciar la violència contra les dones, que va recrear les seues vides des d’òptiques, espais i països diferents, de vegades amb un to ferm i delicat, de vegades amb un tarannà fortament irònic, d’altres cercant i deixant constància d’aquelles que ens precediren; però, sobretot, una poesia que va defugir en tot moment de qualsevol victimisme. Al contrari, més d’una poeta va preferir acabar la seua intervenció amb un poema d’amor i d’esperança.
Comptat i debatut crec, sense agosarament i en base a l’actitud del públic, que el recital va ser tot un èxit.
Crònica de Francesc Mompó sobre Escriptores al terrat
En la sessió del cicle Tritextuals amb motiu del Dia Internacional de les Dones el tema és la figura femenina en la literatura i en la vida real sota el prisma d'una crítica i investigadora, Lluïsa Julià, i una autora de reportatges sobre la dona, Anna Tortajada. Eva Piquer va presentar l'acte i Clàudia Font va fer una lectura de textos de les autores convidades, seguida d'un diàleg entre les dues escriptores. En acabat, es va servir un piscolabis. El camp d'investigació de Lluïsa Julià és la literatura moderna i contemporània. Ha treballat especialment autors clàssics com Joaquim Ruyra o Maria Antònia Salvà, sobre els quals realitza estudis, edicions d'obres i biografies i ha editat textos inèdits i correspondència. Cal assenyalar, entre d'altres, obres com Ruyra, inèdit (1991), Joaquim Ruyra, narrador (1992) o l'edició original de la traducció de Mireia (2004) de Frederic Mistral realitzada per Maria Antònia Salvà. La seva darrera obra és Ruyra: l'home i la seva imatge (2010). De la seva banda, Anna Tortajada és escriptora i traductora de l’alemany al català i al castellà de textos tècnics i literaris. Com a escriptora ha conreat diversos gèneres: la novel·la juvenil, alguns contes per a nens i nenes, i un conte per a totes les edats. Ha publicat llibres de viatge i denúncia: El crit silenciat, Filles de la sorra, i Per fi, Brasil (amb la col·laboració de Natza Farré). També ha escrit novel·la històrica: Crònica d’una reina i La dama. És autora de Les habitacions tancades, publicada per Amsterdam (2007). Acaba de publicar La filla de l'hostalera (2010). Aquesta sessió del Tritextuals es va fer dimecres 2 de març, a les 19.30 hores, a l'Espai Mallorca (Carme, 55, Barcelona).