Tres actes commemoren el Dia Internacional de la Traducció al País Valencià
Organitzat per Intersindical Cultura, de la mà d’Encarna Sant-Celoni i Verger, amb la col·laboració del Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, l’acollida de la S.C. El Micalet i la participació de la Coral Salvador Giner.
Un trenta de setembre més per a recordar i agrair la tasca que fan totes les persones que es dediquen a la traducció. Heu pensat alguna vegada què passaria si només poguérem llegir en la llengua que sabem? Doncs, ens hauríem perdut la major part de la literatura. Hem de llegir i, si triem una obra d’autoria estrangera, que siga en traducció a la nostra llengua.
L’acte començà amb unes paraules de Cristina Escrivà Moscardó qui, en nom del Micalet, ens donà la benvinguda a tot el públic. A continuació, Dolors Jimeno explicà breument el motiu de la celebració amb aquestes paraules:
Des de 1991, fa vint-i-quatre anys –gràcies a una iniciativa de la Federació Internacional de Traductors per mostrar la solidaritat amb la comunitat mundial de traductors– existeix un Dia Internacional de la Traducció, que es celebra hui, 30 de setembre, dia de sant Jeroni, traductor de la Bíblia i patró dels traductors, i que tornem a celebrar –organitzat per Intersindical Valenciana, en col·laboració amb el Voluntariat pel Valencià-Escola Valenciana i la Societat Coral El Micalet–, dedicat a la traducció de llengües europees continentals.
Aleshores, Encarna va prendre la paraula i ens va dirigir un discurs que, per la seua importància, reproduirem […]:
Amb l’objectiu de celebrar el Dia Internacional de la Traducció i reconéixer la importància de les persones que es dediquen a traslladar el contingut d’una llengua a una altra, el proper dimecres 30 de setembre, Intersindical Valenciana, en col·laboració amb Voluntariat pel Valencià-Escola Valenciana i la Societat Coral El Micalet, ha organitzat una lectura col•lectiva de textos traduïts al valencià, que enguany estarà dedicada a les traduccions de llengües europees continentals.
Durant la primera part de l’acte, la Coral Giner, de la Societat Coral El Micalet (http://elmicalet.cat/coral-giner/) ens oferirà una mostra de cançons escollides especialment per a l’ocasió.
La segona part consistirà a triar un poema d’entre els que tindreu a la vostra disposició a l’entrada de la Sala, mitja hora abans de l’acte, i llegir-lo, al seu moment, en veu alta, tot indicant el nom de qui l’ha escrit, el títol i el nom de la persona que n’ha fet la traducció. Si el porteu de casa, tingueu en compte que cada persona disposarà d’1 minut, com a màxim.
Tant si decidiu participar activament en esta celebració llegint, com si us estimeu més assistir-hi només com a públic, comptem amb la vostra presència el dimecres 30 de setembre, a les 19.30 h, a la Sala d’Exposicions de la S.C. El Micalet (c/ Guillem de Castro, 73. València), per a celebrar el Dia Internacional de la Traducció amb nosaltres.
Fins al dia 30, doncs, desitjant que esta activitat siga un pas més perquè la cultura arribe a les mans de totes i tots.
Arribà l’hora de la Coral, dirigida pel mestre Miquel Juan. Cantaren:
Cançó del poble dels Miserables, de Claude-Michel Schönberg, en traducció de Miquel Juan i Amparo Quinzà.
Cant a la llibertat, de Labordeta, en traducció de Mª Carmen Díaz i José Miguel Gràcia.
Oh companys alcem les copes!, de Wolfang Amadeus Mozart, en traducció de Pere Gonyalons i Moll.
En acabant, arribà el torn de la lectura col·lectiva. Totes les persones del públic que van voler, agafaren un dels poemes que Encarna havia triat prèviament, mecanografiat i imprés i el llegiren per a gaudi de tota la gent. Se’n citava l’autoria i la traducció.
Tancà la coral amb Tema d’amor de Cinema Paradiso, d’Andrea Morricone, en traducció de Joan Casas.
Esteu totes i tots convidats a l’edició del DIT 2016.
(Crònica publicada al web d'Intersindical Valenciana, 2 d'octubre de 2015 - enllaç)
Alboraia
El divendres 25 de setembre –tal com férem el diumenge següent a Tavernes de la Valldigna i hui mateix farem a València– celebràrem a Alboraia la cinquena edició del Dia Internacional de la Traducció, que té lloc el dia del decés de Jeroni d’Estridó, traductor de la Bíblia i patró dels professionals del món de la traducció; dedicat, enguany, al guió cinematogràfic.
Ací teniu el text que Margarida Castells i jo mateixa preparàrem per reivindicar l’ofici de les persones que ens donen a conéixer la varietat de cultures que enriqueixen la nostra condició, les persones que fan que el món s’interesse per nosaltres i que, quan un malfat en disposa la ruïna, puguem sol·licitar la solidaritat dels nostres congèneres. Diu així:
«El cine, o cinema, és “l’art de representar en una pantalla imatges en moviment”, i, de fet, cada vegada que pronunciem el mot, estem reproduint l’adaptació a la nostra llengua del mot grec kinema, que no vol dir altra cosa que “moviment”: un significat molt proper al sinònim més popular de la paraula anglesa film: movie.
I en l’origen d’aquesta art n’hi ha una altra, la fotografia: fotos i més fotos, en sèrie i ben enfilades en el temps, per a explicar-nos històries..., històries amb un principi i un final, com totes... Però, ah!, aquella art ‘muda’ de la narrativa en imatges, prompte va trobar a faltar allò que la realitat debades oferia: el so ambiental i, sobretot, la veu: els diàlegs, monòlegs i converses de les actrius i actors que protagonitzaven les pel·lícules... Tant és així, que, quan sentim dir: “Sempre ens quedarà París”, “Dis-me que m’estimes, encara que siga mentida” o “Que la força t’acompanye!”..., se’ns posa la pell de gallina... Unes poques paraules que susciten molts records. Unes poques paraules; però, en quin idioma? Pensem...
Tot i que els llibres d’història del cinema diuen que la primera pel·lícula ‘sonora’ fou la nord-americana El cantor de Jazz (de 1927), des de l’any 2010 sabem que la Biblioteca del Congrés de Washington guarda la còpia d’un curtmetratge de 1923 dedicat a –i protagonitzat per– la valenciana Conxita Piquer.
En fi, no és qüestió ara d’entrar en curses vanitoses, i menys contra l’oncle Sam; però sí, de recordar que la primera pel·lícula sonora de la història a rebre una aprovació crítica gairebé universal fou l’Àngel Blau –estrenada a Berlín el 1930, dirigida per Von Sternberg, protagonitzada per Marlene Dietrich i ‘parlada’ en alemany. Des d’aleshores, tothom començà a fixar-se que els diàlegs de la pel·lícula procedien d’un guió, d’un text escrit en una llengua determinada, i que, si algú no entenia l’alemany, una de dues: o l’aprenia per comprendre del tot la pel·lícula, o hauria d’esperar que algú la traduïra.
I, per acabar, voldria contar-vos una història... Mentre cercava el material que tot seguit llegirem, em vaig quedar horroritzada de com de ningunejat està l’ofici de traductor de guions cinematogràfics –més que el d’obres teatrals!, que no és cosa de per riure–... En tindreu prou amb una dada: de les més de tres-centes traduccions de guions que una bona gent de TV3 i unes quantes traductores i traductors de l’extinta Canal 9 van posar al meu abast, només quinze esmenten qui les ha fetes i qui les ha ajustades. És molt fort..., i més, quan una professional valenciana del sector, Teresa Olmos Camarasa, rebla el clau, dient-me: “Som i hem sigut tan invisibles que hem desaparegut i ningú no se n’ha adonat”.
Hora és, doncs, de conscienciar-nos del mèrit d’una professió més que infravalorada, i hui, des d’ací, volem contribuir a reparar d’alguna manera el greuge escoltant fragments de diversos guions no escrits, originalment, en valencià; uns textos que sentirem i entendrem gràcies a les persones que n’han traduït les paraules, a les quals expressem el nostre agraïment.
I ara donem la benvinguda als nostres convidats –Francesc Fenollosa i Ten, Mari Giner i Miri Giner–, i també a les aspirantes i aspirants a dobladors, que en acabar la demostració mestrívola faran la lectura dramatitzada d’unes quantes escenes de guions cinematogràfics traduïts al valencià.
Silenci, doncs, que estem gravant.
LLUMS, CÀMERA I... ACCIÓ!!!»
(Crònica publicada a La Veu del País Valencià, 30 de setembre de 2015 - enllaç)
Tavernes de la Valldigna
Tavernes ha celebrat per tercer any consecutiu el Dia Internacional de la Traducció a la Casa de la Cultura, una commemoració en honor de Jeroni d’Estridó, el traductor de la Bíblia, patró d’intèrprets, torsimanys i traductors. Un acte ben emotiu i redó organitzat i presentat per l’escriptora i traductora vallera Encarna Sant-Celoni i Verger i que enguany s’ha dedicat a les versions poètiques d’autors de llengües europees continentals.
Com a aperitiu Margarida Castells, doctora en filologia semítica i traductora, vinguda expressament per a l’ocasió des de la comarca d’Osona, ha explicat als assistents que s’han elegit precisament les llengües europees continentals per fugir de l’omnipotent idioma insular que és l’anglés i per visibilitzar una quarantena de llengües pròpies corresponents als 28 estats de la Unió Europea. Entre elles n’hi ha de majoritàries (com l’alemany amb uns 100 milions de parlants) i de minoritàries (com l’aragonés, amb només 5000 parlants). En aquesta civilitzada i democràtica Europa nostra, la majoria de llengües són minoritàries, perquè així ho han volgut els avatars de la història i els poders econòmics i polítics de torn.
I malgrat l’aclaparador domini d’unes poques llengües majoritàries, la diversitat lingüística persisteix per la fidelitat dels seus parlants, però també en part gràcies a l’àrdua i apassionant activitat de traduir. Margarida Castells ha recordat també que el professor Zamenhof inventà l’Esperanto, a finals del s. XIX, amb el desig d’oferir una llengua comuna que no fóra imposada per cap estat imperialista, amb un vocabulari d’arrels europees i una gramàtica senzilla i universal. Però al segle XII en aquest intent ja en fou pionera Hildegard von Bingen, qui creà una llengua amb l’objectiu de substituir el llatí com a llengua comuna.
A cap dels dos els van fer gens de cas els seus contemporanis i avui tenim l’anglés, l’alemany i el francés com a llengües predominants i “de treball” a Europa. Però encara podem gaudir de la diversitat lingüística europea i aquest acte pretén retre donatges i homenatges a les persones que ens ajuden a entendre la riquesa cultural d’una Europa no reduïble a la política monetària dels qui manegen el Banc Central.
Com a primer plat, el cantautor valler Quim Sanz ha delitat els assistents amb unes extraordinàries interpretacions de dues cançons de Georges Brassens, en traducció d’Amàlia Prat: “La mala reputació” i “L’oratge”. I L’Ajunt de la Bóta, amb la simpatia que caracteritza les seues actuacions, ha estrenat dues versions en valencià: “Katyusha”, del folklore rus, i “Lily Marlene”.
I s’ha donat pas al plat principal: la recitació de poemes traduïts, que ha iniciat Encarna Sant-Celoni i que han continuat un bon grup d’assistents, sempre indicant l’autoria, la llengua d’origen i la traductora o traductor de l’obra. Una nodrida participació de públic ha llegit amb entusiasme l’encertada selecció de poesia feta per l’organitzadora i que s’havia distribuït abans de començar l’acte.
Com a postres i colofó final, L’Ajunt de la Bóta i Quim Sanç han cantat conjuntament i en valencià l’himne partisà italià “Bella ciao”, corejat i acompanyat alegrement amb palmes per tot el públic.
(Crònica publicada al blog La Cotorra de la Vall, 27 de setembre de 2015 - enllaç)