Hilari de Cara torna amb un llibre de l'any

Abrams, D. Sam
Quaderns Divulgatius, 33: Premis de la Crítica de l'AELC 2007 setembre del 2007
 

La literatura catalana està carregada de prejudicis que minven el seu impacte en conjunt, tant a l'interior del país com a l'hora de la projecció exterior. Un dels prejudicis més contraproduents és el del centralisme cultural que es manifesta a partir d'un menyspreu pels productes d’autors i d'editorials de fora de Barcelona. Així, any rere any, autors i obres de primera s'escolen entre els dits de la crítica oficial i es perden.

Sense cap mena de dubte, aquest és el cas de l'excel·lent poeta, traductor i editor Hilari de Cara (Melilla, 1945). De Cara és autor de cinc reculls entre L'espai del senglar (1985) i Absalom (2006), que l'acrediten com un poeta que hauria d'ocupar un lloc privilegiat en el panorama de la lírica catalana actual. Però només un llibre seu, Bolero (1998), ha estat acollit amb calidesa perquè es va publicara Quaderns Crema. El mateix any va publicar una obra reunida, Poemes (1985-1991), que va passar sense pena ni glòria. I ara, després de vuit anys de silenci, De Cara torna amb Absalom, el que serà un dels grans llibres de l'any en curs.

Absalom és un llibre tancat de trenta-tres poemes, on el número exacte de trenta-tres ha de funcionar com una invocació de La Commedia de Dante i aquest gest ens indica que estem davant d'una obra que aspira a oferir-nos, alhora, una visió completa de la vida del poeta i una visió global de la civilització que l'envolta. Per dur a terme aquesta síntesi general de la seva vida i del món, De Cara contravé el primer mandat de la postmodernitat a partir de Lyotard i rescata les metanarratives com a vehicle discursiu. Així, la vida del poeta ens arriba a través de dos elements fonamentals, les relacions amoroses i la presència del pare, expressats a partir de la utilització de dos símbols: les figures bíbliques de la bella i perillosa Judit i del bell i sediciós fill del rei David, Absalom. I la imatge de l'estat de la civilització actual, que el poeta situa als Estats Units, ens arriba per mitjà dels grans símbols del món modern creats per poetes nord-americans de tremp èpic com ara Hart Crane, T. S. Eliot o Charles Olson.

A més, tal com exigia Nietzsche, De Cara presenta el seu material sense concessions, sense subterfugis, sense maquillatge, de manera que recull la vida en la seva insòlita i terrible totalitat. En els poemes se sent el profund batec de la vida, amb tot el que té de torrencial força creativa i força destructiva, amb tot el que té de visceral i tel·lúric, de bell i de sinistre, de felicitat i de dolor, de repeticions i discontinuïtats, de recerca incessant, d'interrogants sense resposta, d'excés i de buidor, de solidaritat i de solitud, de carnositat sensorial i de gelor aspra, de poder i d'esclavatge, de simulacre i de veritat, de memòria i d'actualitat, etc. I el text dels poemes és dens i substanciós però al mateix temps impetuós i indòmit com un riu desbordat. Apareixen només de tard en tard llibres d'aquesta categoria!

(Article publicat a El Mundo, 30 de juny 2006)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.