Paraules de Teresa Rovira

Per començar haig de donar les gràcies a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Obra Social Caixa Penedès per haver pensat en mi per aquest premi que porta el nom d'Aurora Díaz Plaja, de bon record.
Em dol no poder ser present avui a la seva adjudicació. Lluny de Barcelona i amb un sopar que vol dir acabar tard a la nit, no m'he vist en cor de venir. Però el premi ha estat per mi una gran alegria. I gràcies, a la Margarida —tan bona amiga i eficient— m'hi sento ben representada.
Aquests dies, he recordat com vaig començar a interessar-me i aviat a treballar en el camp de la literatura adreçada als infants. Sobretot en la història del llibre infantil català. Eren els anys cinquanta i primers dels seixanta.
De petita, m'havia trobat amb una casa plena de llibres, en una època tan interessant i original en el camp de la literatura infantil catalana com va ser el primer terç del segle XX, tal com es reflecteix en El patrimoni de la imaginació. Llibres d'ahir pels lectors d'avui. Les obres que apareixen en aquest volum van ser els "meus primers llibres". Llibres, que, anys més tard, en tornar del llarg exili de 1939, vaig retrobar a la Biblioteca Popular d'Esparraguera, la meva primera Biblioteca. Inaugurada l'any 1938, en plena guerra, va ser la darrera biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat Republicana. I era, encara, tan bonica, amb aquella gran sala infantil, clara i assolellada, un pati ple de plantes i flors… el soroll de l'aigua d'alguna font que rajava contínuament. És allí on vaig tornar a veure, a mirar, a llegir "els meus llibres",
I em va semblar que poques literatures comptaven amb uns autors —escriptors i dibuixants— de la qualitat dels que tenia la literatura catalana. I que, per tant, mereixia que algú se n'ocupés.
En passar, l'any 1958 de la Biblioteca Popular d'Esparraguera a la Biblioteca de Catalunya —des de 1939 amb el nom de Biblioteca Central, que ara fa estrany— tot es va ampliar. Vaig poder treballar amb el fons de llibres infantils que Jordi Rubió —que en va ser director fins al gener de 1939— havia recollit per a la Biblioteca de Catalunya i que es guardava al fons històric de la Biblioteca Infantil de la Santa Creu. També em va ser possible de consultar els diaris, "La Publicitat" i "La veu de Catalunya" i revistes de l'època, siguin especialitzades com "El Butlletí dels Mestres" o "Quaderns d'Estudi", o bé generals com "La Revista de Catalunya", "La Paraula Cristiana" i més tard medis responsables del país pel llibre infantil i el paper destacat que va tenir aquest llibre en la cultura catalana del primer quart de segle.
A finals de la dècada dels cinquanta, vaig començar a establir la bibliografia del llibre infantil en català, que em va semblar que era la base per a qualsevol estudi. Alhora, havia anat coneixent més gent interessada en el tema. Així, en Jordi Cots, la Marta Mata, l'Eulàlia Valeri, la Maria Martorell, en Josep Tremoleda i, sobretot, l'Artur Martorell. Després en Joaquim Molas que, ja l'any 1960, en el llibre Un segle de vida catalana havia dedicat un capítol a la literatura infantil. Era la primera vegada —l'Enciclopèdia Britànica constituïa una excepció— que havia trobat el tema en una obra de caràcter general.
Tres anys més tard, el 1963, tenia lloc a Barcelona el 1r Congrés de Cultura Catalana, clandestí i celebrat als Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Molas n'era un dels promotors, juntament amb Joan Triadú, Josep Fontana, Jordi Carbonell, Francesc Vallverdú, Jordi Cots, Oriol de Bolós. Em van encarregar un escrit sobre la literatura infantil i s'hi va dedicar una sessió.
Vaig seguir publicant escrits sobre el tema a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Diccionari de Literatura Catalana (1970, 1979).
El 1972, amb la col·laboració de la companya de la Biblioteca Carme Ribé, va aparèixer la bibliografia, des dels orígens del llibre infantil a l'any 1939. No va ser publicada en català ni a Catalunya, sinó en castellà i a Madrid, amb el títol de Bibliografía del libro infantil en catalán, i com a primer volum d'una col·lecció de la "Asociación de Biblitotecarios, Archiveros y Arqueólogos". Això, en els circumstàncies polítiques que aleshores vivíem, sembla extraordinari. I fins ens demanem: es faria ara?
L'any següent, el 1973, presentava a la U.A.B. la tesina Noucentisme i llibre infantil, que, entre altres coses, em va fer descobrir diversos contes de Josep Carner, apareguts a la revista infantil "Virolet" que no figuraven a la seva Obra Completa i que, més tard, l'any 1978, van ser publicats per l'Abadia de Montserrat, amb un pròleg meu.
Finalment, l'any 1988, apareixia al volum 11 de la Història de la Literatura Catalana de Riquer, Comas, Molas, l'apèndix dedicat a la literatura infantil i juvenil. Un any més tard, a la revista "Lletra de Canvi" (juliol-agost 1989), es publicava l'article El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta, que ha estat guardonat amb el premi que avui s'adjudica. Ja era una època en què la producció i la difusió del llibre per a infants i adolescents era la d'un país normal. Després del 1939, si bé les conseqüències de la implantació del règim franquista es van fer sentir més i durant més temps que en altres camps de la producció literària, aviat es va tenir consciència en el món intel·lectual, sobretot el de la pedagogia, del problema que representava per l'esdevenidor de la literatura catalana, la gran mancança de llibres infantils en català. (Cal recordar l'article de Joan Triadú (1962) "Una edat sense llibres, una literatura sense futur").
I, des dels primers anys seixanta, gràcies a uns lleus aires liberalitzadors que es comencen a sentir en la dictadura, l'edició de llibres infantils, seguint l'evolució general del moviment editorial, iniciava el camí cap a una certa normalització. El 1961 apareixia la rervista "Cavall Fort", el 1963 es fundadva l'editorial "La Galera", s'instaurava el Premi "Folch i Torres" i el "Joaquim Ruyra" dins els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia.
A mesura que avança el segle, va creixent l'interès per la litaratura infantil i es va fent col·loquis, conferències, cursets, jornades, les primeres Fires del llibre infantil en català. S'intensifica la cooperació entre els medis professionals i els institucionals i les relacions amb el món internacional del llibre. Es crea el "Consell Català del Llibre per a infants" que, entre altres activitats, publica la revista especialtizada "Faristol".
Finalment, s'introdueix el tema del llibre infantil en l'àmbit de la recerca universitària: el 1999 es crea la Xarxa "Teroria, història i ús educatiu de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana", que ha format part del programa de Xarxes temàtiques de la Generalitat de Catalunya, —i que reuneix com diu Teresa Colomer— un seguit d'esforços personals i institucionals amb "l'esperança de contribuir a la consciència i manteniment d'una tradicció catalana en el camp del llibre per a infants."
I encara voldria tornar a dir com em dol de no ser present en aquest acte. Tant pel que representa per mi com per celebrar-se a Vilafranca, ciutat de bon record. De petita, passava uns llargs estius a Tarragona, vora el mar, i aleshores el tren de Barcelona seguia sovint per la línia interior. Vilafranca era la ciutat on, des de l'andana, t'oferien aquelles coques amb oli i sucre, tan bones. Era la "Ciutat de les Coques". Més tard, representava per mi l'entrada a la meva Catalunya més estimada: la de les vinyes i els marges de pedra seca, les oliveres i els garrofers, els margallons i les atzavares, el cel lluminós i la mar blavíssima. Aquella Catalunya enyorada…