Què és l'AELC?

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, AELC és l'entitat professional que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. Fundada l'any 1977, la major part de la seva actuació es desplega en els distints territoris dels Països Catalans, fet fonamental que reflecteix la seva organització i la composició de la junta directiva.

Els escriptors en llengua catalana no havien aconseguit mai, durant la dictadura del general Franco, agrupar-se en una organització professional legalment constituïda que vetllés pels seus drets i pels seus interessos professionals i que difongués la literatura en català en el propi territori i més enllà d'ell. Totes les temptatives en aquest sentit van ser prohibides pel govern franquista en el seu intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes.

Els escriptors en llengua catalana havien participat en tots els moviments reivindicatius del nostre país, sense tenir el nivell de coordinació necessari que els permetés poder crear un associació professional com la que va existir en el període de la Generalitat de Catalunya, durant la República espanyola de l'any 1931 al 1938. La primera organització del sector que va néixer durant el franquisme va ser el Centre Català de PEN Club, que va funcionar a l'exili des de l'any 1938 i que es va reorganitzar a l'interior a partir de 1973. Les dificultats administratives del moment el va obligar a portar una vida clandestina i no va poder actuar públicament fins a la mort de Franco.

Quan es va convocar el Congrés de Cultura Catalana (1975), reflexió col·lectiva de tota la societat civil sobre l'estat de la nostra cultura i el futur que es presentava amb l'inici del procés de democratització de l'Estat i dels processos autònoms, els escriptors en llengua catalana van participar en aquest congrés a través de l'àmbit de 'Producció Literària'. En les conclusions d'aquest àmbit del Congrés, els escriptors van proposar la creació d'una associació d'escriptors en llengua catalana que fos alhora un organisme de defensa professional (sindical) i de promoció cultural que es convertís en l'organisme unitari dels escriptors en llengua catalana a través del qual s'havia d'establir el diàleg amb les futures autoritats autonòmiques del nostre país.

El naixement de l'Associació es produeix, doncs, el dia 31 d'octubre de 1977 amb la participació de més d'un centenar d'escriptors procedents d'arreu dels Països Catalans, i amb les adhesions escrites d'un altre centenar que no havia pogut assistir a l'acte. Durant els anys 1977-1988, l'AELC desenvolupa les funcions representatives de la vitalitat literària dels Països Catalans amb la voluntat d'articular un programa que fos un element de diàleg i de relació amb els nous poders polítics que s'estaven constituint en el període que s'ha anomenat transició democràtica espanyola.

Un dels primers objectius de la nova Associació és recuperar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que havia estat activa durant els anys trenta fins al final de la guerra civil espanyola. En aquest sentit l'AELC propugna la creació d'un infraestructura que recollís les aspiracions dels seus associats i defensés els seus interessos. L'any 1988 un decret del govern autònom de la Generalitat de Catalunya reinstaura finalment la ILC.

L'AELC ha participat en l'elaboració de la Llei de Propietat Intel·lectual i en el conveni-marc amb els sectors editorials sobre els models de contracte d'edició –en paper i digitals–, ha gestionat la supressió de l'IVA per als escriptors i traductors i manté negociacions amb diversos organismes públics sobre temes fiscals, laborals i de previsió.

L'AELC té representació permanent a la Institució de les Lletres Catalanes, el Centro Español de Derechos Reprográficos, la Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca, el Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires, Culture Action Europe, l'European Writers Council, International Authors Forum, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el Consell Social de la Llengua Catalana del Govern Balear, la Fundació pel Llibre i la Lectura, la Comissió de Lectura Pública de Barcelona i el Consell de les Arts del Consell Insular d'Eivissa. També forma part de la plataforma estatal Seguir Creando, i de la taula de treball per a les 36 propostes per als treballadors de la cultura del CoNCA [MÉS INFORMACIÓ].

 

Els principals objectius de l'AELC són:

Defensar els interessos del col·lectiu en els diferents àmbits professionals així com davant els organismes culturals públics i altres institucions culturals [MÉS INFORMACIÓ].

Organitzar un ampli ventall d'activitats dedicades a l'estudi i la reflexió sobre l'ofici d'escriure (conferències, jornades, col·loquis, congressos…), així com a la promoció dels autors i autores. També col·labora amb entitats i organismes per realitzar-ne d'altres [MÉS INFORMACIÓ].

Representar els escriptors i les escriptores en llengua catalana davant les diverses institucions públiques nacionals i internacionals i els diferents sectors professionals vinculats a les Lletres [MÉS INFORMACIÓ]..

Mantenir una presència constant en el món cultural, tant català com estranger. En aquest sentit la seva pàgina web www.escriptors.cat ha esdevingut un referent cultural en contínua actualització.
 

Poden ser socis de ple dret de l'AELC totes les persones autores d'obres de creació literària, de traduccions, de guions, d'adaptacions, d'edicions literàries, d'assaig i de crítica literària, de llibres tècnics i de text i, en general, tots aquells escriptors i escriptores que utilitzin el català com a forma d'expressió. Podran formar part de l'Associació, amb la condició d'adherits, els hereus d'escriptors en llengua catalana traspassats, sempre que puguin demostrar documentalment la seva condició de titulars del llegat literari. També podran formar part de l'Associació aquelles persones que, sense complir els requisits dels socis de ple dret, manifestin la voluntat de formar part de l'Associació per haver encetat camí literari, i vinguin avalats per dos socis de ple dret.

 

Amb més de mil quatre-cents associats, l'escriptora i traductora Bel Olid presideix la Junta Directiva des del 2015. Les anteriors Juntes han estat presidides per: Josep Maria Castellet (Principat de Catalunya), Josep M. Llompart (Illes Balears), Joan Fuster (País Valencià), Avel·lí Artís-Gener "Tísner” (Principat de Catalunya), Jaume Fuster (Principat de Catalunya), Francesc Parcerisas (Principat de Catalunya), Antònia Vicens (Illes Balears), Jaume Pérez Montaner (País Valencià) i Guillem-Jordi Graells (Principat de Catalunya).