Com he traduït 'Chocolat' de Joanne Harris

Roura, Maria

Suposo que vaig començar llegint la novel·la, tot i que sempre se'm fa difícil aguantar-me les ganes de començar a traduir abans d'acabar de llegir. Mentre llegeixo, per fer-me passar aquestes ganes, no puc evitar apuntar, als marges de l'original, possibles traduccions de les coses que em criden l'atenció des d'un punt de vista de lectora-traductora. Normalment són coses que em semblen de mal traduir, o expressions en català que em vénen al cap en llegir-ne una en anglès, i que em fa por que se m'escapin quan arribi l'hora de traduir.
He de dir que a Quaderns Crema, la feina de correcció i producció editorial es pren molt seriosament. Un cop lliurada la traducció, la revisen una correctora i una productora, que fan les propostes de correcció, però també comentaris i preguntes sobre qüestions concretes, que després resulten en una última versió, un cop jo les he considerat. En el cas de Chocolat, entre altres coses, vam haver de posar-nos d'acord sobre una qüestió d'ús de les cursives (que Joanne Harris utilitza molt), sobre una errada que hi havia a l'original i que jo no havia detectat, i sobre la utilització de les combinacions de pronoms febles.
També vam tenir un dilema amb la qüestió dialectal. El meu dialecte del català, no és el barceloní i a mi m'agrada la idea d'utilitzar trets de dialectes "perifèrics" a la literatura. Com que a més, el context de la novel.la és un petit poble de pagès de França, vaig intentar mantenir sempre un to el menys allunyat possible del meu dialecte matern, cosa que no sempre és fàcil si em vull mantenir dintre de l'acceptabilitat normativa. Per això, per exemple, no vaig dubtar ni un moment a traduir per "tomata" en lloc de "tomàquet". Al final van acabar publicant "tomàquet".
Però aquesta va ser l'única qüestió dialectal que em van convèncer de canviar. No vaig utilitzar cap "oi", ni cap "que...?" a l'inici d'una pregunta. Sempre vaig posar l'article "la" davant dels noms propis femenins i "en" davant dels masculins. I com aquests, molts altres exemples, moltes formes verbals, moltes maneres de dir i tot el lèxic. També va influir en aquesta decisió de mantenir un to el més dialectal possible, el fet que el llenguatge de la novel·la és força natural, el to sempre col·loquial. Per això també vaig procurar mantenir sempre aquesta naturalitat, cosa que a vegades en català normatiu és difícil de donar. Intentar mantenir la coherència dialectal també em va ajudar a conferir aquest to a la traducció.
Les principals dificultats de traducció de Chocolat, van ser tres. La primera, en una novel·la que parla de relacions humanes en un context molt tancat, i amb molts personatges que interrelacionen, va ser el típic problema de decidir quins dels personatges s'haurien de tractar de "tu" i quins de "vostè". Amb l'agreujant que en la novel·la, encara que escrita en anglès, sempre hi ha molt present el context de la llengua francesa. L'autora inclou constantment paraules en francès en cursiva. I el francès és una llengua que utilitza molt més la forma de respecte que el català. Vaig disposar de la traducció castellana per veure com havia resolt la traductora aquesta qüestió. En alguns casos vaig decidir fer-ho diferent d'ella. No vaig tenir accés a la traducció francesa, que hauria estat de molta ajuda en aquest cas. He vist que els traductors de la versió cinematogràfica de la novel.la han fet el típic: arriba un punt que alguns personatges passen de tractar-se de vostè a tractar-se de tu de cop i volta, cosa que sempre m'ha semblat d'una poca naturalitat molesta. És veritat que en una traducció que no ha de servir per a un doblatge, es poden incloure comentaris dels personatges al respecte, que precedeixin, introdueixin i permetin el canvi de formes, però al final no vaig veure la necessitat d'utilitzar aquest recurs i vaig resoldre la qüestió triant-ne simplement una per a cada parella de personatges que es manté al llarg de tota l'obra.
Pel que fa a l'adaptació de la novel.la al cinema i la seva traducció, després de veure-la dues vegades, he de dir que, a part de la qüestió del "tu" i el "vostè" que he comentat, poques de les qüestions que em va plantejar a mi la traducció es poden comparar amb la traducció feta per al doblatge, perquè els diàlegs no coincideixen en res més, a part d'alguns elements lèxics.
L'altra dificultat típica amb la qual també em vaig trobar va ser la dels temps verbals en passat. La novel.la juga força amb el temps, i això ho fa encara més difícil del que ja és habitual en traduir de l'anglès al català, quan sovint hem de triar entre el pretèrit indefinit i el pretèrit perfet per traduir una forma ambivalent en anglès.
La tercera dificultat major va ser el lèxic de pastisseria, xocolateria i bomboneria, un vocabulari que jo no dominava ni en anglès ni en català. Aquí vaig haver de recórrer a l'ajuda dels pastissers locals i a tot un seguit d'amics francesos, anglesos i americans per visualitzar cada bombó i buscar la traducció més adequada, de coses que en molts casos no en tenen. I encara sort que la mateixa autora deixa moltes paraules en francès a l'original, cosa que jo podia fer igualment perquè el francès és tan o més proper al lector català com ho és a l'anglòfon.
Tinc la sort de poder comptar sempre amb l'ajuda d'una col.laboradora als Estats Units, que és traductora del castellà a l'anglès però que parla perfectament el català i que a més és una gran i entusiasta coneixedora de la llengua anglesa. A ella recorro per les dificultats de comprensió que no resolc ni amb l'ajuda de tots els diccionaris. Per qüestions de dialecte i d'experiències personals diferents, hi ha casos en què evidentment, ni ella em pot treure del dubte. En el cas de Chocolat, he de dir que també vaig comptar amb l'esporàdica però amable col·laboració de la mateixa autora, que es va posar a la meva disposició per als dubtes que, tret d'ella, no em podia aclarir ningú. Per alguna raó, li feia molta il·lusió que es traduís la seva obra al català.
Per últim, dues consideracions que m'he fet mentre treballava en aquesta traducció. La Joanne Harris utilitza un ventall inacabable de quasi sinònims de "mirar" i també de "brillar". ¿Estaríeu d'acord que en anglès hi ha moltes més maneres de "mirar" i de "brillar" que en català? Algú s'ha fixat mai en com costa de traduir-les totes sense repetir tota l'estona els mateixos pocs verbs? I una altra. Aquesta autora, igual que molts autors contemporanis en anglès, utilitza constantment les cursives d'èmfasi. En català jo tinc entès que no són "normatives", però no sé per què. Trobo que són un recurs literari molt útil i molt simple, o sigui molt rendible. M'agradaria molt sentir altres opinions sobre això.
I finalment vull dir que quan em rellegia la traducció per a preparar aquesta intervenció, he anotat al marge un piló de canvis que m'agradaria poder fer. I que malgrat que la traducció de Chocolat no es pot considerar un treball especialment difícil, sí que ho resulta haver-lo de resumir en deu minuts. Gràcies.

Vilanova i la Geltrú, 2001.
IX Seminari sobre la traducció a Catalunya.

 

 

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.