Les dones de l'Odissea

Anglada, Maria Àngels
Revista Literatures Núm. 0 1997

Trobem molta varietat d'éssers femenins en el poema mediterrani per excel·lència.
Circe i Calipso, dues figures entre la dona i la divinitat, que responen a una necessitat arquitectònica del poema i de la seva cronologia. En Hèlena trobem una altra dona quasi divina i humana a la vegada. Homer la presenta acollint Telèmac, el fill adolescent de l'heroi. És una de les poques heroïnes del mite ja que és anomenada pel seu nom i epítets gloriosos i no pas com a esposa d'algú. D'altra banda, Homer ens presenta Penèlope, la bellíssima dona d'Ulisses, com a persona més aviat passiva i enyoradissa. Fa divuit anys que espera el marit, amb una fidelitat proverbial,que juntament amb la tenacitat són qualitats pròpies de l'antic heroisme per la qual cosa les febleses i les llàgrimes no desvirtuen aquesta condició heroica.
Si la comparem amb Penèlope, l'interès de la figura d'Arete, reina dels feacis, és la diferent posició que ocupa en el seu regne. ês una dona hàbil, perspicaç i compassiva, amb do de manar. Ulisses per voluntat d'ella, serà retingut fins l'endemà i serà acomiadat amb presents sumptuosos. La seva joveníssima i bella filla Nausica, troba Ulisses nàufrag i exhaust, amb el qual es mostra hospitalària. Més endavant, el rei Alcínous proposa a l'heroi el casament amb la princesa, abans de saber que ja té muller. Joan Maragall en la peça teatral que va escriure sobre Nausica és fidel als versos d'Homer, tot i que accentua l'admiració de la princesa per l'heroi fins a convertir-la en un enamorament romàntic.
Euriclea, consellera de Penèlope, confident de Telèmac i, al final, d'Ulisses, és una dona molt gran, que conserva el seny, l'agilitat dels seus membres i una bona vista, sobretot aquesta vista amorosa que li permet de ser la primera a reconèixer de lluny Telèmac i també Ulisses, abans que Penèlope.
Passant del mite a la vida, podem dir que la dona va accedir molt més aviat a l'estatus de poeta (Cleobulina, Safo, Erinna de Telos) que no pas al de viatger actiu, com Ulisses. No serà fins a les pelegrines medievals, com Egèria, que viatja amb un grup i ens narra les seves experiències. Pel que fa a l'accés de les dones a l'estudi d'aquest món fascinant de les seves antecessores, mítiques i reals, cal arribar als nostres dies per trobar universitàries investigadores (Jacqueline de Romilly, Claude Moss, Hélène Monsacre, Sara Pomeroy, Eva Cantarella, Sophia Kaempj-Mitridatou, entre d'altres) de l'insuperat poeta, dels seus herois, de les dones de la Ilíada i de l'Odissea.