Buscant l'assassí

Pérez Moragón, Francesc
Quaderns Divulgatius, 33: Premis de la Crítica de l'AELC 2007 setembre del 2007
 

L'«important no era la meta, sinó el camí». Des que vaig començar a llegir Cita a Sarajevo (Tavernes Blanques, 2006, L’Eixam), una magnífica narració periodística que acaba de publicar Francesc Bayarri, em va perseguir, rondant-me per la memòria, aquesta frase, o una de semblant, que no sabia a qui atribuir, potser perquè és un d'aquells topoi que han fet tanta fortuna en literatura, i també en determinades pràctiques de l'activitat política.

I és que, durant la lectura del llibre, obra d'un periodista ben avesat, es té la sensació permanent d'anar viatjant amb ell, resseguint una senda en què el goig, la inquietud i els dubtes que la recerca provoca ja formen combinats un motor bastant poderós per a no aturar-la, al marge del resultat a què puga portar.

Com en un viatge atzarós, aquest té un començament clar, però hi són previsibles diversos punts d'arribada, incloent-hi la desagradable possibilitat de perdre's pel camí i haver de tornar al lloc inicial. Malgrat això, Francesc Bayarri el va emprendre fa algun temps, sense saber que el periple duraria tres anys. D'entrada, la indagació havia de ser la base d'un documental que dirigiria Joan Dolç, realitzador conegut per la seua pel·lícula La mort de ningú (2004). Ara com ara, l'esforç ha produït ja aquest llibre en què l'autor desvela una trama política d'arrel doble. D'una banda, es proposa aclarir un assassinat comés a Carcaixent el 1969, de què fou víctima un militar croat, implicat en crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial, quan Croàcia era un estat satèl·lit del Tercer Reich i els feixistes locals, catòlics –cosa que als més destacats els va facilitar la salvació en l'exili, després de la derrota–, van emprendre la seua particular campanya de neteja ètnica i política. D'una altra banda, la recerca arriba, desenes d'anys després, fins un dels territoris on es va originar, en una de les antigues repúbliques iugoslaves, quan són recents encara les ferides d'episodis igualment brutals.

Buscar l'assassí és '’empresa del periodista. D'acord amb les notícies existents, es tracta d'Ilija Stanic, el 1969 un jove, que havia estat ajudant del mort, el general Vjekoslav Luburic, antic cap d'un camp de concentració a Croàcia, en la impremta que, gràcies a la cobertura del franquisme, tenia a Carcaixent, des d'on es dedicava a publicar propaganda contra el règim de Belgrad comandat pel mariscal Tito.

El pretés assassí havia fugit, i tot i que havia estat buscat per la Interpol, mai no havia estat agafat, fins al punt que el delicte que se li atribuïa ja ha prescrit. Malgrat això, l'objectiu era trobar-lo, entrevistar-lo i aconseguir la seua declaració. Amb una prosa descriptiva i ajustada, rigorosa, Bayarri –autor de les novel·les L'avió del migdia (2002) i Febrer (2004)– ha reconstruït el procés que el va portar en presència de Stanic, a Sarajevo, i les perpècies posteriors. És un trajecte carregat d'intriga, fins i tot d'enigmes que potser mai no es podran aclarir, però el periodista en cap moment no deixa que això altere el seu propòsit. Tan important per a ell és la meta com el camí que ha d'obrir-se, pels seus mitjans propis, com en una selva espessa, fins arribar-hi.

(Article publicat a El País, Quadern, 26 d'octubre de 2006)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.