L'exuberància de la perla del Carib

Baixauli, M.
Quaderns Divulgatius, 33: Premis de la Crítica de l'AELC 2007 setembre del 2007
 

Amb un llenguatge expressiu, Francesc Bodí utilitza els recursos del realisme màgic en la seua última novel·la, Havanera –Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València, que, amb 30.000 euros és el guardó valencià de narrativa amb major dotació econòmica per a obres en la nostra llengua. Es tracta d'una novel·la molt rica, en la qual els colors i les aromes ixen a trobar el lector en cadascuna de les seues pàgines. Una característica que va destacar el jurat d'aquest premi, que ressaltà «un domini de les tècniques literàries aclaparador i unes escenes captivadores». Tot açò es fa palpable en les descripcions que esguiten la narració. «A partir d'aleshores la Virgen de Guadalupe es va transformar en un centre de recepció i aprovisionament d'expedicionaris mexicans. En aquell país, havien proliferat els clubs de patriotes cubans que organitzaven expedicions per ajudar els insurrectes.»

Històries d'amor

En Havanera –«una història totalment diferent de les que havia escrit anteriorment», va explicar l'autor en la presentació del llibre a finals de març–, ha construït un entramat d’històries en diferents escenaris, des de Cuba en els temps de la guerra de la Independència fins a la sabana africana, Nova Orleans o la Xina. «He tractat de fer una gran història d’amor, estructurada en xicotetes històries enllaçades entre si, en què ixen altres temes, com la mort o el pas del temps», va afirmar. Perquè l'amor i la sensualitat estan molt presents en la vida dels personatges, immersos en aquesta nació eclèctica i en plena construcció en el segle XIX. «En ben poc temps, les trobades entre Josep i la Rosita van perdre vehemència i van guanyar sensualitat. Feien l’amor sobre un matalàs de perfums i ritmes tropicals i després se sumien en la serenitat calmosa de l'esgotament», es descriu en un dels capítols inicials.

La història se centra en el període més intens de Cuba, un escenari on arriba Josep Martí carregat d'ambicions. Allà descobrirà un món que li és desconegut, on es barregen els costums ancestrals dels pobles indígenes, les creences i els ritus dels africans que serveixen d'esclaus en les plantacions de canya i tabac, les aspiracions dels criolls i la presència cobdiciosa dels ianquis. Amb tot i això, l'autor es va encarregar d’explicar que no es tracta d'una novel·la històrica. «No conta fets històrics, sinó que és una novel·la de passions; sobretot, d'amor en sentit simbòlic, com la part apassionada que té la vida enfront de la racionalitat que se li assigna.»

Un valor literari

Després de l'èxit de L'infidel (2000), Francesc Bodí s'aferma amb Havanera com un dels lletraferits més reeixits del panorama literari valencià. Un fet en què ha confiat des del principi l'editorial que li publica les obres, Bromera. «Tindrà lectors perquè és popular, té aquesta capacitat de connexió amb la gent, i la tirada de 3.500 exemplars demostra la confiança que tenim posada en ella», manifesta Joan Carles Girbés, director de publicacions de Bromera.

(Article publicat a El Punt, del 21 al 2 d'abril de 2006)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.