Passió caribenya

Espinós, Ximo
Quaderns Divulgatius, 33: Premis de la Crítica de l'AELC 2007 setembre del 2007
 

Ja fa temps que l'obra de Francesc Bodí (Agres, 1963) es dibuixava sobre el panorama narratiu valencià com una de les més reeixides i singulars, però amb aquesta darrera novel·la, reconeguda amb el premi de narrativa Alfons el Magnànim 2005, ha executat un espectacular salt qualitatiu que el situa, si més no, al capdavant dels narradors de la seua generació. Estem parlant d'una peça d'una extensió i d'un alè creatiu inusuals en el nostre context. Havanera, a més a més, culmina de manera coherent la trajectòria creadora de l'autor. Segurament, les novel·les amb què més s'hi relacione siguin Volves i olives (Bullent, 1995) i Guerres perdudes (Ed. 62, 1996). De la primera prendria la tirada imaginativa i l'afecció a explorar, amb total desimboltura, el món dels esperits; de la segona, la creativitat metafòrica, ben arrelada en les essències agrícoles de la seua terra. A Havanera, aquest notable bagatge literari és posat al servei d'una història ambientada a Cuba, en els anys que s'escolen entre les acaballes del segle XIX i la revolució castrista, amb fets rellevants com la dominació espanyola, l'esclavisme, la dominació nord-americana, la febre de l'or, la Primera Guerra Mundial, la Llei Seca i l'arribada de la màfia, la Segona Guerra Mundial o la dictadura de Batista. No és Bodí el primer escriptor d'expressió catalana que resta seduït per la perla del Carib; sense rebuscar massa, ens vénen al cap tres mostres recents: Cap al cel obert, de Carme Riera, L'herència de Cuba, de Margarida Aritzeta, i una de molt recent, Heretaràs la terra, de Toni Cucarella.

En el cas que ens ocupa, el vincle entre la colònia i la metròpoli l'estableix el fill d'un industrial alcoià de nom ben significatiu: Josep Martí. A través d'aquest personatge, que emprén l'aventura americana fugint d'un drama familiar poc explicitat, coneixerem una apassionant i acolorida galeria d'històries dominades, majoritàriament, per una passió amorosa desfermada i luxuriant. Aquest tret, junt amb la presència quotidiana del sobrenatural i el barroquisme estilístic, situa Havanera dins l'òrbita del realisme màgic, i, més en concret, de Cien años de soledad, de García Márquez. En aquest cas, la saga familiar viu al voltant de l'ingeni sucrer Virgen de Guadalupe, que contempla impertorbable l'ascensió i caiguda de les persones que l'habiten i les esporàdiques visites dels seus fantasmes. Amb aquests fils mig fantàstics mig reals Bodí teix la seua exuberant teranyina narrativa, i el lector hi resta delitosament captiu. Perquè a través de les seues 518 pàgines la inventiva i el ritme verbal no decauen en cap moment, tot transitant, sense cap tipus de complex, per una gran diversitat de subgèneres que, sobre la base melodramàtica, deriven cap a les novel·les de l'oest o les llegendes africanes. Precisament, la narració dels orígens africans de molts dels protagonistes confereix a la trama una poderosa embranzida mítica. També hi tenen cabuda les digressions metaliteràries, especialment cap al final, quan els personatges d'Aurora i el poeta esquelètic adquireixen protagonisme, «la ficció és una necessitat, un amulet que sempre funciona», dirà el poeta, que investit dels poders de Sherezade, mirarà de consolar la seua companya de soledats.

Especial importància tenen en la trama els personatges femenins, que a diferència dels mascles, tenen la capacitat de veure més enllà de la realitat aparent, com ara Maria Hija o Maruixa, i d'aprofitar els seus poders per a gaudir més intensament de l'existència. Els homes, en canvi, estan majoritàriament dominats per l'ambició, cosa que els condueix, tot sovint, a la infelicitat. Aquest tombant femení relaciona Havanera amb best-sellers de qualitat com La casa de los espíritus d'Isabel Allende o Como agua para chocolate de Laura Esquivel. No dubtem que, si es traduira com es mereix, la darrera obra de Francesc Bodí podria gaudir d'igual popularitat i reconeixement crític.

(Article publicat a Caràcters, núm. 36, juny 2006)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.