Quaderns Divulgatius, 36. Vull ser traductor/a audiovisual

Si tothom parla de la crisi dels 40, jo vull començar aquesta intervenció parlant de la crisi dels 22 o 23, o més coneguda com «la crisi de final de carrera». Cal dir que l’edat no és exacta, a uns ens ataca només acabar la llicenciatura, a altres després de les primeres experiències laborals i a uns pocs afortunats, no mai. Però m’agrada esmentar-ho perquè en els meus anys com a professional i com a docent de la traducció audiovisual he viscut aquesta crisi en primera persona i he vist que companys i alumnes continuen patint-la. Arriben temporades en què el volum de feina baixa i tots pensem que no podrem guanyar-nos la vida traduint, ni tan sols dedicant-nos a algun treball relacionat amb els idiomes.
Pense que aquests moments d’indecisió i de desànim no es poden evitar, però potser sí que és possible minvar els seus efectes amb una bona planificació i tenint les idees clares. El primer que cal pensar és si realment ens agrada traduir. Aquesta és la pregunta bàsica i fonamental, ja que si la resposta és «no», ja tenim moltes coses clares: cal buscar un altre camí. De cap de les maneres un «no» és una catàstrofe, simplement indica que hem arribat a la conclusió que no volem dedicar-nos a la traducció. Els motius poden ser variats, des de la inestabilitat que presenta la vida de l’autònom fins la solitud en què treballen molts traductors, i tot està relacionat amb el tipus de vida que vol dur el treballador. Malgrat tot, la majoria de vegades la resposta és «sí» i a més a més, després de quatre anys a la facultat, solem tindre més o menys clar quina especialitat ens agrada, tot i que també pot donar-se el cas que no hàgem «provat» totes les modalitats de traducció (com és el cas de la traducció audiovisual, que no s’ofereix com assignatura en tots els plans d’estudi) i si és així, comptem amb la possibilitat de realitzar alguns màsters per tal d’ampliar els nostres coneixements.
Una vegada decidim que ens volem dedicar a una especialitat en concret, en el nostre cas l’audiovisual, és important alhora que difícil no tancar les portes a altres tipus de traduccions. Important perquè no se sap mai què pot passar (una vaga d’actors de doblatge pot deixar-nos sense feina) i difícil perquè quan tenim un nombre de clients considerable i un volum de feina més o menys regular, no ens queda gaire temps per altres encàrrecs.

Primer encontre amb possibles clients
A l’hora de buscar clients, la meua opinió és que el cara a cara és bàsic. Si quan anem en persona a una empresa o un estudi de doblatge, el nostre currículum té moltes probabilitats d’acabar a la paperera, aquestes probabilitats es multipliquen quan els nostres documents arriben per correu.
Una bona idea és fer-se una mena de planificació dels llocs on hem d’anar i dels dies de què disposem: marcar una ruta per a cada dia segons la ubicació de les empreses per tal de maximitzar el nostre temps. Així, carregats amb plànols de la ciutat, del metro, de la xarxa d’autobusos i, naturalment, amb un bon grapat de currículums ens plantarem de bon matí disposats a menjar-nos el món.
Naturalment els currículums per a una editorial no seran igual que els que van dirigits a un estudi de doblatge. Cal posar en un lloc preferent la informació més rellevant, és a dir, la relacionada amb una especialitat en qüestió. Si ja tenim certa experiència professional, els treballs relacionats amb la dita especialitat seran els primers que citarem. De la mateixa manera, si estem buscant el nostre primer encàrrec, caldrà donar importància a la nostra formació (màsters, cursos, congressos) en el camp de l’empresa a què acudim.
En el cas de la traducció audiovisual, també podem individualitzar els currículums depenent de si l’empresa és un estudi de doblatge o de subtitulació, si tradueix sobretot al català o al castellà...
Cal donar importància a la nostra visita a l’estudi i per això és bona idea que concretem una cita amb uns dies d’antelació. És possible que la persona que conteste el telèfon o qui ens reba quan arribem, no tinga cap pes a l’hora de distribuir feina i per això cal intentar concertar una cita o parlar directament amb la persona encarregada de la selecció de traductors, normalment el cap de producció. De vegades no s’aconsegueix perquè és possible que l’empresa en qüestió reba moltes visites com les nostres i es tanque un poc «en banda» davant l’acabat de llicenciar número 865, però val la pena intentar-ho.
Si tenim ocasió de parlar amb la persona encarregada, és important que la nostra conversa no es reduïsca a «Bon dia. Venia a deixar-los el meu currículum. Gràcies.» Qualsevol excusa és bona per vendre’s: el doblatge d’una pel·lícula el cartell de la qual tenen penjat a la paret, una breu explicació del que heu posat al currículum, alguna pregunta sobre com treballen... Naturalment si comptem amb algú (company, exprofessor, actor) que puga fer d’enllaç entre nosaltres i l’estudi, ja tenim un avantatge molt gran. Moltes vegades els estudis faran primer una prova a algú de qui tinga referències de confiança que no a un altre amb un currículum brillant.

Primer encàrrec
El(s) primer(s) encàrrec(s) sol(en) comportar molta alegria i és important que l’eufòria per la possibilitat d’entrar en el mercat laboral no ens cegue com a professionals. Si bé és cert que el primer que traduirem serà una prova i que és possible que no ens paguen tarifes de mercat, no es pot oblidar que som llicenciats i per tant se suposa que estem suficientment formats per fer front a qualsevol encàrrec i per la mateixa regla de tres, per cobrar com un professional.
En el cas del País Valencià, no hi ha massa ball de xifres pel que fa a la traducció audiovisual ja que existeixen unes tarifes «oficials» fruit d’un acord entre APTAA (Associació Professional de Traductors, Adaptadors i Assessors Lingüístics) i AVEDIS (Associació Valenciana d’Estudis de Doblatge i Sonorització) (veure fitxa tarifes). És important que aquests preus es paguen i de fet així és en la majoria d’estudis valencians, tot i que sempre hi ha excepcions.

Tarifes de doblatge per a la TV (P. Valencià) APTAA – AVEDIS (2002)
                                    
                                        Traducció              Ajust
Films/ sèries TV          36,50 € /rotllo      40,00 € / rotllo
Animació                       34,75 € /rotllo      37,00 € /rotllo
Documentals 4             2,00 € /rotllo       15,75 € /rotllo
Sense guió o traducció inversa: +100% (Chaume, 2004:10).

Seguint amb l’economia, no cal dir que «rebentar» les tarifes està prohibit, no només pel mal que ens fem a nosaltres mateixos per acceptar cobrar menys, sinó també pel mal que fem a la professió. Tot i que aquesta feina sol ser bastant solitària, és molt freqüent treballar en equip en la traducció de sèries i no es pot oblidar que la resta de traductors, més que competència, són companys i és amb ells amb qui ens hem d’aliar per demanar un augment de tarifes als estudis. Dit això, també cal recordar que som empresaris i que amb els estudis establim una relació comercial, que amb el temps pot arribar a ser personal. Mai no recomanaré que es baixen les tarifes, però sí tenir detalls amb els clients bons i habituals. Si un estudi ens assegura feina de manera continuada, és un bon client i eixa «fidelitat» li la podem agrair cobrant-li 9 rotllos per una pel·lícula de 92 minuts (legalment se li n’haurien de cobrar 10) o regalant-li la traducció d’una cançó que no ens haja costat gaire (veure exemple factura).
Són detalls que no traeixen el mercat, però que ajuden a enfortir els llaços amb el nostre client. El primer que cal fer per tal de no tenir sorpreses desagradables pel que fa a les factures és fer un pressupost de l’encàrrec a realitzar (veure exemple pressupost). Un pressupost requereix temps (de què no disposem) ja que cal visualitzar el material i comprovar que el guió està complet i que les imatges tenen la qualitat necessària per fer un bon treball, però evita situacions angunioses com per exemple descobrir un dissabte a la nit que falten les deu últimes pàgines d’un guió la traducció del qual hem de lliurar dilluns a primera hora: en el moment que es fa el pressupost ja s’acorden les tarifes i els extres que s’han de cobrar.

Exemple de factura

FACTURA Nº 14/08                                                   15/04/2008
Nom traductor                                                              Nom estudi
Adreça traductor                                                         Adreça estudi
NIF traductor                                                               CIF estudi

Quantitat               Concepte                                           Preu                       Import
40 rotllos               Traducció i adaptació de la           71,75 €                   2.870,00 €
(Cap. 1-8,               sèrie de dibuixos animats
 13-16, 21-24)        Viewtiful Joe (22’)
                                
SUBTOTAL                                                                                                      2.870,00 €
IRPF                                                                                     -15%                    430,50 €
TOTAL                                                                                                              2.439,50 €
*Aquesta factura no inclou l’IVA per la Llei 37/1992 de vint-i-vuit de desembre.
**S’ha fet un descompte de mig rotllo en cadascun dels capítols.

                                                                                                     (Signatura del traductor)
Codi Compte Client
Entitat Oficina C. de control Nº de compte
XXXX  XXXX   XX                  XXXXXXXXXX

Exemple de pressupost
Pressupost per a la traducció i ajust per al doblatge del següent programa:

Títol en VO                             Títol en valencià                               Mins
Moomin                                      Moomin                                                  23’ min./cap.

Llengües                                     Extres                                                      Pressupost
Anglès-Japonès/ Català          –Guió incomplet                                   71,75 €/rotllo
                                                      –V.O. en japonès                                  +
                                                     Caldrà traure de pantalla                     (17,93€) =25% extres
                                                                                                                       89,68 €/rotllo
                                                                                                                      
                                                                        
                                                                                                                      
                                                                                                                      (Signatura del traductor)
                                                                                                                      06/02/2007

Quan acceptem un encàrrec és millor saber quina és la data de lliurament que vol l’estudi (dada que també es pot incloure en el pressupost), tot i que hi ha vegades que la resposta és «Al més aviat possible» o «Tu, per a quan ho pots tenir?». Tant en el primer cas com en el segon, és convenient donar una data factible i, si és possible, cobrir-nos bé les espatlles: més val dir que ho lliurarem en cinc dies, tot i saber que amb quatre en tindrem prou, que no voler ser massa ràpids i després no complir el termini o lliurar un treball de baixa qualitat. Als estudis el ritme de treball sol ser frenètic i agraeixen rebre les traduccions amb prou temps perquè el director s’ho mire amb calma, realitzar les gràfiques del càsting i el pla de treball i convocar els actors, però també són conscients que una traducció dolenta a la llarga els farà perdre temps i diners ja que el director haurà de fer els canvis corresponents en sala amb la consegüent parada del ritme de treball. És important ser sincers i realistes i aprendre a dir que no a projectes que per falta de temps o de coneixements no ens veiem capacitats per fer.
Una vegada ens incorporem a un estudi, cal demanar sempre si té una plantilla sobre la qual treballar, d’aquesta manera ja lliurarem la nostra traducció amb el format (marges, tipus de lletra) que vol. A banda, si l’encàrrec que ens ofereixen consisteix en una sèrie d’animació o de ficció que traduirem entre diversos traductors, és indispensable tenir el correu electrònic o el telèfon dels qui seran els nostres companys, ja que per mantenir la serialitat, tan important en aquests casos, cal estar en contacte permanent. Si la sèrie ja ha començat a ser traduïda, el més probable és que tinguen alguna mena de llistat o de gràfica amb normes a seguir a l’hora de traduir. Naturalment no es tracta de normes traductològiques, sinó de criteris que ajuden a donar cohesió i coherència al producte. Per exemple, si en el capítol 1 dos personatges es parlen de tu, no és coherent que en el 2 es parlen de vosté, si no és que el fil narratiu així ho requerisca. Com més llarga i complexa és la sèrie, més es va ampliant la graella, que pot arribar a tenir diversos apartats: personatges
(nom, descripció, tractament, idiolecte), topònims, lèxic, etc. (veure exemple de gràfica de personatges). Perquè la gràfica complisca la seua funció, és fonamental que els traductors l’actualitzen de manera constant, és a dir, només acabar un capítol, el traductor haurà d’enviar-la als companys incloent-hi totes les novetats, d’altra manera, si quan l’envia, un altre col·lega ja ha enviat el seu capítol a l’estudi sense tenir en compte els canvis, aquest element cohesionador perd tota funcionalitat.

Malgrat que alguns estudis compten amb traductors en plantilla, la majoria treballen també o únicament amb autònoms. Normalment el primer encàrrec implica la primera factura i per facturar cal donar-se d’alta en la Seguretat Social com a treballador autònom i també en l’Agència Tributària amb una llicència fiscal (Chaume, 2004:106-111). A partir d’aquest moment es tenen els mateixos avantatges i desavantatges que la majoria de treballadors autònoms (Ferrer Simó, 2005). Entre els primers destacaria:
– Ser el propi cap
– Tenir un horari flexible
– Poder treballar a casa, amb el consegüent estalvi de temps i de diners
I entre els darrers:
– Tots els mesos cal pagar al voltant de 250 euros de Seguretat Social
– No tenir pagues extres
– Anar-se’n de vacances vol dir no cobrar durant eixe període de temps
És important recordar que les nostres factures estan exemptes d’IVA i ho recalque perquè encara hi ha alguns estudis que desconeixen aquest aspecte. Tots els treballadors autònoms estan obligats a aplicar l’IVA en les seues factures; no obstant això, la Llei 37/1992 de vint-i-vuit de desembre diu que estan exempts d’aquest impost: "Los servicios profesionales, incluidos aquéllos cuya contraprestación consista en derechos de autor, prestados por artistas plásticos, escritores, colaboradores literarios, gráficos y fotográficos de periódicos y revistas, compositores musicales, autores de obras teatrales y de argumento, adaptación, guión y diálogos de las obras audiovisuales, traductores y adaptadores."
Per tant, si el traductor es dedica de manera exclusiva a la traducció audiovisual només haurà de fer una declaració anual de l’IRPF, però en cas que realitze qualsevol tasca fora d’aquest àmbit, haurà de presentar trimestralment declaracions-liquidacions (Ferrer Simó, 2005).
Com bé explica Xosé Castro (2000), és important que guardem totes les factures de les compres que puguen estar relacionades amb la nostra ocupació: des de material informàtic i diccionaris fins a reparacions del televisor. Tot açò es podrà presentar per desgravar en la declaració anual. Tot i que dur la comptabilitat no és gaire difícil, molts professionals recorren als serveis de gestor, no només perquè els porten els llibres i els facen la declaració de renda, sinó sobretot perquè ells coneixen millor totes les noves lleis i els ajuts institucionals dels quals ens podem beneficiar.
Per tancar aquest incís tributari, m’agradaria recordar que els traductors i adaptadors o ajustadors, com autors que són, poden cobrar els drets de propietat intel·lectual de les seues obres a través de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), de la qual cal ser soci. Per això només cal presentar una sol·licitud d’incorporació, un document que demostre la condició d’autors i una declaració de les obres que s’han traduït i/o ajustat; a més a més, caldrà realitzar un pagament únic de 15 euros. Per tal de registrar les obres traduïdes i/o ajustades, cal omplir una fitxa on s’especificaran el títol de la pel·lícula o sèrie (i en aquest cas, els capítols traduïts/ajustats), la data i el lloc d’emissió, la nacionalitat i l’idioma de l’obra i, el més important, en quin tant per cent som autors de la traducció i/o de l’ajust, ja que és possible que només ens hàgem encarregat d’una part d’aquestes tasques.

El dia a dia
És ben sabut que sempre se sol recomanar la invisibilitat dels traductors (Venuti, 1995) com un element que assegura que la mà de l’intermediari no es veu, que el text traduït sembla original; en el cas de l’audiovisual, quan l’espectador veu una pel·lícula i no percep cap element distorsionador que fa que s’«isca» de la «màgia del cinema», això és senyal que s’ha fet un bon treball, que el guió traduït és tan creïble i sona tan natural com l’original (Chaume, 2004, caps. 6 i 7). Malgrat tot, en el dia a dia al món de la traducció audiovisual és molt important ser visibles, donar-se a conèixer. Com a primer element de la cadena de doblatge, el traductor és un element bàsic perquè tot el procés es pose en marxa, però unavegada engegat, sovint aquest fet s’oblida i sembla que tot el pes recaiga en el director i en els actors. Personalment, recomane ser visibles, no només per donar-nos a conèixer i que sàpiguen que qui ha escrit el guió que estan llegint té cara, sinó també per defensar el nostre treball. Actors, tècnics i directors tenen una relació més de companys de treball; tot i que cada dia van uns actors diferents a l’estudi, tots ells parlen, esmorzen junts o comenten aspectes de la feina, en resum, es relacionen. En canvi, la relació entre l’empresa i el traductor de vegades es redueix a correus electrònics i telefonades. Com que no hi solem estar presents, és comú que davant un problema a l’hora de doblar algun take, el director, sovint per no perdre temps, decidisca resoldre’l com crega convenient, sense prendre’s la molèstia de preguntar a l’autor del text: el traductor. De vegades, els canvis són adequats i fins i tot corregeixen algun error, però en altres ocasions estaran canviant una decisió que s’ha pres després d’hores de reflexió.(1) Per això és molt recomanable que siguem visibles per al director i per als actors. Evidentment no podem assistir a totes les convocatòries, però sí anar-hi de tant en tant per fer una ullada als guions, on se solen escriure els canvis realitzats, perquè el director ens explique si hi ha alguna cosa del nostre estil que no és adient i també, sobretot si realitzem la funció de traductor-ajustador, per comentar el nostre treball amb els actors que al final són els millors jutges. D’altra banda, també és important que insistim molt perquè ens truquen davant el mínim problema.
De fet, hi ha traductors que, als guions que lliuren, juntament amb el seu nom, escriuen el seu número de telèfon, de manera que la primera opció per al director quan sorgeix algun dubte siga telefonar-los. D’aquesta manera cobra força la dita anglesa «no news is good news», ja que malauradament el telèfon gairebé mai sona per rebre felicitacions.
Quan estem fent pràctiques o quan comencem a treballar per a un estudi nou, és molt recomanable assistir a tantes sessions de doblatge com puguem, no només per donar-nos a conèixer, sinó perquè aquesta és la millor manera d’aprendre a ajustar. La fase de l’ajust és un aspecte que dins l’aula no té tanta importància com el de la traducció. Ja siga per falta de temps o per no comptar amb suficient infraestructura, en algunes classes de traducció audiovisual sí que es dóna especial rellevància al pautat (partició de takes, símbols), però no a la sincronització. Com comenten Gilabert, Ledesma i Trifol (2001) «és un ofici que s’adquireix com els antics oficis: sent aprenent al costat d’algú que ja en sàpiga». En sala és on veurem com l’actor o l’actriu es queda sense respiració perquè li sobra text o, al contrari, ha de parlar massa pausadament perquè l’ajust «ha quedat curt». Alguns directors de doblatge veuen necessari que el traductor sàpiga quin actor de doblatge ha de fer cada paper i així, suposant que el primer coneix com treballa el doblador en qüestió, sabrà adaptar l’ajust a cadascun dels personatges. Òbviament és impossible conèixer cadascun dels actors, però sí que és cert que el fet d’haver assistit a diverses convocatòries ens pot ajudar a l’hora de conèixer l’estil i les preferències d’algun actor en concret.
D’altra banda, parlar amb el director i veure els canvis que inclou al guió és important per conèixer quin és el seu estil, sobretot quan no es compta amb un llibre d’estil, com és el cas del País Valencià. Abans de començar un projecte nou és fonamental que director i traductor tinguen clar diversos aspectes com són el públic receptor del producte o l’estil que se seguirà i també perfilar el caràcter dels personatges. Naturalment és indispensable conèixer quin és el criteri del client (productora, televisió), ja que es pot donar el cas que aquest vulga que se «suavitzen» algunes expressions grolleres (cas d’algunes series d’anime), que s’adapten referents culturals a la cultura meta (cas d’El Príncipe de Bel-Air), etc. Tenint tots aquests elements clars, s’evitaran els temuts retakes, que es produeixen quan el client final no està d’acord amb algun aspecte del doblatge, que pot ser traductològic, però també tècnic, i demana que es torne a doblar algun fragment.
Com he comentat abans, és impossible assistir a totes les convocatòries, però per tal de tenir temps per ser «visibles» alguns dies, és indispensable maximitzar el temps tant com puguem i per això la tecnologia ens és de gran ajuda. És important reciclar-nos de manera constant i no em referisc únicament a assistir a cursos d’informàtica, el simple fet de relacionar-nos amb companys ens pot posar al dia. La majoria de traductors audiovisuals són treballadors autònoms i això sol implicar treballar sol a casa o en algun despatx llogat. Per aquest motiu llistes de correu com TRAG (http://groups.yahoo.com/group/trag) són molt útils per compartir experiències, dubtes i coneixements amb companys de professió d’arreu del món. Aquests coneixements van des de consells d’ergonomia, a recomanacions d’algun programa de reconeixement de veu, passant per funcions del processador de textos que ens ajuden a guanyar temps.

Conclusió
Com a conclusió, només una idea basada en la meua pròpia experiència professional: el treball del traductor audiovisual és difícil i sacrificat; sovint, no tenim vacances i els dissabtes i els diumenges deixen d’existir, de tant en tant passem tota la nit en vetlla perquè una traducció ha d’estar llesta per l’endemà a primera hora, i de vegades ens emportem algun disgust quan algun estudi ens diu que revisem el text perquè el director de doblatge ha trobat algun «però»; no obstant això, alhora és una feina bonica i agraïda, que ens ompli de satisfacció quan emeten algun capítol nostre i comprovem que el text flueix, que les paraules ixen de la boca del personatge d’una manera natural. Com comentava Joan Fontcuberta (2001) amb el pas del temps ens adonarem que a base de pràctica anem adquirint agilitat mental i ampliant els nostres recursos i veurem com completem dia rere dia, take rere take, la nostra formació traductològica.
És fonamental que estimem la traducció si ens hi volem dedicar, perquè així ens assegurem de fer allò que ens agrada i que ens ompli, i això és un requisit indispensable per ser feliç.

1 El desig de preservar el propi text duu molts professionals que únicament s’encarreguen de la tasca de traducció a realitzar una mena de preajust (que es pot cobrar o no) que reduïsca al mínim la manipulació del guió traduït per part d’ajustadors o de revisors.

Glòria Torralba és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I. És traductora professional des de l’any 2000 i membre de l’Associació Professional de Traductors, Adaptadors i Assessors Lingüístics (APTAA). L’any 2005 va guanyar el premi Tirant al millor guió adaptat per al doblatge per la pel·lícula Dogma. És professora de traducció audiovisual a la Universitat Jaume I i actualment prepara un treball d’investigació centrat en el vessant professional de la traducció audiovisual.