Edat de lectura

El Barcelonauta és una novel·la urbana situada a la Barcelona dels anys setanta que, per la diversitat de personatges que hi apareixen, pels canvis constants del punt de vista narratiu i per les diferents tècniques narratives emprades per l'autor, és una lectura adient per a joves a partir de 14 anys.

Argument

Un noi de poble que viu a Barcelona explica les peripècies que li passen a la gran ciutat al llarg d'un dia. En Quim viu en una habitació llogada i manlleva mil pessetes a la mestressa amb la intenció de fer la maleta i tornar al poble. Sense saber el que el destí li prepara, entra en una parada de llibres, interessat a comprar alguna novel·la de ciència-ficció, i en el moment de pagar s'adona que li han pres la cartera amb la documentació, els diners i el bitllet de tornada.
Alhora, un municipal vol confiscar la mercaderia d'una paradeta de bijuteria il·legal que una xicota, la Quima, té al mercat de Sant Antoni. D'una manera molt hàbil, la noia intenta ajudar en Quim i, així, aconsegueix reconduir la situació i evitar el funcionari.
El jove decideix posar fil a l'agulla per retrobar la cartera i intenta recordar el que havia fet la nit anterior. Possiblement se l'havia deixat en el cotxe d'en Jaume, un company d'oficina que celebrava el seu acomiadament. Per començar, s'adreça al senyor Nicolau, el cap de l'oficina, amb la intenció d'aconseguir el telèfon del company de feina.
Després de fer algunes indagacions i rebentat de passejar per Barcelona, sembla que el cafè de l'Òpera serà el lloc on pugui solucionar els seus problemes. Però les coses no són tan fàcils com semblen. En Quim es troba immers en un seguit de situacions i personatges encadenats dins de la mateixa trama. Dedica els seus esforços a la recerca del cotxe amb la incertesa de trobar-hi la cartera. Al final, troba la cartera i alguna cosa més. Tal com han anat les coses, pot ser que s'ho repensi i decideixi quedar-se a Barcelona.

Tema

De la mateixa manera que en Pep Albanell declara ser un barcelonauta, és a dir, una persona de poble que no s'ha adaptat mai a ciutat, el seu personatge principal, en Quim, desitja anar-se'n al poble i fugir de l'entorn urbà.
La història s'explica des de la visió de la realitat dels diferents personatges que viuen a Barcelona i que intervenen en la trama, directament o indirecta. En Quim representa el punt de vista d'aquell que es troba a la ciutat per accident i que accepta una realitat que sembla inevitable.
La novel·la presenta una estructura lineal amb la característica que alguns capítols queden oberts i inciten el lector a especular sobre els nous camins que emprendrà l'argument.

Personatges

En Quim dóna una imatge de noi desorientat, desemparat dins de la gran ciutat, però alhora molt més fort que el que la seva imatge fràgil reflecteix. La Quima és una noia extravertida i desimbolta que estudia art dramàtic i que es guanya la vida venent bijuteria en una parada il·legal amb el seu xicot, en Teo. La seva habilitat per relacionar-se amb la gent i la seva curiositat fan canviar la vida d'en Quim.
A més a més, a la novel.la apareix una galeria de personatges que influencien en Quim i que marquen la seva vinculació amb la ciutat: el municipal, la mestressa, el senyor Nicolau, el noi de Tornabous, el cambrer, en Teo, en Pep...

Suggeriments didàctics

1. La història conté una reflexió sobre l'ofici d'escriptor, el procés de producció de textos i el text narratiu (de la pàgina 78 a la pàgina 87). A partir de la lectura d'aquest fragment, s'introduirà la reflexió d'aquests temes a l'aula i serà una bona manera de preparar un posterior col·loqui amb l'autor.

2. Després de llegir tota la novel·la, els lectors poden definir els trets psíquics i físics dels joves protagonistes, en Quim i la Quima, i comentar com evoluciona el caràcter de cada un.

3.Un treball d'anàlisi del tractament del punt de vista narratiu permetrà endinsar els lectors en un dels aspectes més interessants de la història. Els alumnes poden triar una part de la novel·la i analitzar-la a partir de les preguntes següents:

Qui narra la història?
De quin tipus de text es tracta?
Des de quin punt de vista s'explica la història?
Sobre quin tema ens informa?
Qui n'és el receptor (intern o extern al relat)?

4. Us proposem que marqueu sobre un plànol de Barcelona l'itinerari de l'acció i comproveu si encara existeixen els diferents indrets (el Born, Canaletes, plaça Catalunya, via Júlia...).

5. Pep Albanell utilitza un llenguatge viu, ple de mots i expressions populars. Per tal d'observar-ne les característiques, els lectors buscaran, per parelles, els que s'utilitzen en el text i n'explicaran el significat. Aquesta llista es pot ampliar amb altres mots que utilitzin els alumnes habitualment.

6. L'inventari de les nombroses referències culturals que apareixen a la novel·la sobre escriptors, publicacions, artistes, esportistes, mitologia... pot facilitar un col·loqui posterior sobre l'escriptor i les seves possibles influències literàries. Per exemple, la referència a l'obra de Cortázar i el fet que Pep Albanell dediqui el llibre a en Joaquim Carbó.

7. En Pep Albanell va fer l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la, amb el títol Bar-cel-ona, que va dirigir en Ferran Llagostera. Us convidem a veure la pel·lícula i, després, a organitzar un col·loqui sobre les diferències existents entre la versió escrita i la cinematogràfica.