Autors i Autores

Pep Albanell (Joles Sennell)

Coberta de L'habitant del no-res

L'habitant del no-res.

Edat de lectura

L'habitant del no-res forma part -juntament amb El llapis fantàstic i L'innominable- d'una trilogia que constitueix una unitat narrativa fantàstica protagonitzada pel mateix singular detectiu. La trama en clau de suspens, l'ús d'un llenguatge acolorit i bàsicament dialogat, i les il·lustracions de Montserrat Ginesta que puntualment acompanyen el text, en fan una lectura recomanable per a nens i nenes a partir dels 9 anys.

Argument

En aquest cas, el misteri s'inicia amb la desaparició del marit de la senyora Puigdengolasterns. La desesperació de la dona davant dels fets fa que requereixi els serveis d'un detectiu. La situació no és gens fàcil, els objectes de la casa del matrimoni han desaparegut i en el seu lloc hi ha quadres. El més curiós és que el marit jubilat -l'Emili Noucents- ha desaparegut després de pintar un autoretrat.
Amb la desaparició del seu marit, la situació econòmica de la Georgina és força precària. El cas és que sempre hi ha algú, com el senyor Setze Cacauarro, decidit a beneficiar-se de la situació. Després de donar a conèixer a la premsa la història de "L'habitant del no-res", el senyor Setze organitza una exposició de quadres del desaparegut Emili per treure'n el màxim profit.
Les investigacions, però, continuen i el detectiu descobreix que la relació existent entre el difunt senyor Absaló Sensecorda -inventor d'un llapis fantàstic- i l'Emili és la clau de l'enigma. Aquesta vegada no es tracta d'un llapis fantàstic, com en la novel·la anterior, sinó d'una pintura fantàstica que permet fer una reproducció tan fidel de la realitat que integra els elements reals en el món interior dels quadres.
La solució al conflicte és ben inversemblant: una barreja de productes de neteja amb foie gras fa possible la dissolució d'una taca de pintura fantàstica verda que hi ha al vàter i la consegüent ruptura entre el món fantàstic dels quadres i el món real.

Tema

El contrast entre la realitat i la fantasia és l'eix temàtic d'aquesta novel·la. Amb aquesta idea, l'autor ens endinsa en una trama àgil que es concreta a través d'un llenguatge precís i l'ús de l'estil directe. La fantasia crea un sentiment d'estranyesa i d'inquietud en la vida dels personatges, de la mateixa manera que ho fa en la ment del lector, tot i que, a mesura que avança l'acció, aquest va acceptant com a normals els fets inversemblants que hi apareixen.
L'autor proposa un joc de ficció literària que adquireix sentit a mesura que es va desenvolupant la història. A partir de la introducció d'elements fantàstics construeix una nova realitat i, des d'aquesta, la creativitat serveix per a buscar solucions als problemes que van sorgint.

Personatges

En tractar-se d'una continuació d'El llapis fantàstic, el lector es troba amb uns personatges que mantenen una coneixença entre ells i que comparteixen amb el lector l'acceptació d'uns fets inversemblants com si fossin absolutament reals.
Joles Sennell presenta una galeria de personatges que es mouen dins d'un context familiar. El detectiu ja havia intervingut en el cas del llapis fantàstic, alhora que coneixia el senyor Setze Cacauarro, l'amo del seu despatx. El desaparegut senyor Emili Noucents era amic del difunt senyor Absaló Sensecorda. Cadascun d'ells és una peça necessària per al desenvolupament d'una trama fantàstica que es presenta amb elements de l'absurd. Curiosament, serà l'Engràcia, la dona de la neteja de tota la vida, qui resoldrà el misteri i farà factible, amb els seus coneixement d'especialista de la neteja, el retorn del senyor Emili.

Suggeriments didàctics

1. El fet que L'habitant del no-res formi part d'una trilogia permet fer la presentació dels altres dos llibres a partir, per exemple, dels personatges comuns a les tres novel·les. D'aquesta manera, es pot engrescar els lectors a llegir altres obres del mateix autor. També es pot utilitzar la figura de l'autor com element clau per a entendre l'obra, tot donant a conèixer aspectes puntuals de la seva biografia, o llegint una selecció de fragments de les seves novel·les o una entrevista feta a l'autor.

2. Abans de llegir, la realització d'un joc amb les paraules desconegudes pel lector facilitarà la construcció del significat del text sense interrompre el ritme individual de lectura de cada alumne.
Després, per parelles, buscaran el significat de les paraules triades. Us en suggerim algunes: andròmina, arrossinat, curulles, encofurnat, englantina, exultava, impedimenta, intendència, submisa.

3. Joles Sennell juga amb les paraules i suggereix múltiples lectures del text. Per exemple, els personatges reben noms compostos ben singulars (Sensecorda, Noucents), i també trobem que un mateix nom va canviant al llarg de la narració: Puigdenolestinctotes, Puigdendorremifassol, Puigdensòmines, Puigdejoquèse.
A partir de l'explicació d'una narració per part del professorat, els nens i les nenes han d'inventar els noms dels personatges. Han de tenir en compte que han de ser noms compostos i que han de tenir alguna relació amb les característiques dels personatges.

4. Per a fer un relat fantàstic cal dominar l'estil i la llengua, però també és necessari saber generar idees. Entre tota la classe, es farà una selecció de situacions de la vida quotidiana i s'hi introduiran elements fantàstics de manera que els diferents punts de partida es vegin alterats. S'anotaran les sis millors a la pissarra. Després, cada alumne triarà una situació inicial amb un element fantàstic i desenvoluparà la història.

5. L'intercanvi d'opinions a partir de la lectura d'un text ajuda a desenvolupar el criteri personal del lector. Per tal d'ajudar els nens i les nenes a construir la seva opinió lectora es proposaran unes preguntes que guiïn aquest raonament:

Quin personatge t'ha resultat més decidit, simpàtic, desagradable...? Per què?
T'ha agradat el final de la història? En proposaries un altre? Quin?
Has trobat moltes paraules o expressions que no entenguessis? Quines?
Si haguessis de recomanar aquesta novel.la a un amic, què li diries?
Quina part de la història t'ha agradat més? Per què?