Autors i Autores

Rosa Maria Arquimbau
1909 - 1992

Història d'una noia i vint braçalets

SI

Barcelona.

Què es pot dir de Barcelona? Moltes coses, certament, però resulta que ja les han dites totes, i no precisament els senyors del Patronat del Turisme, que per no poder-ne dir de noves, val més callar-se-les.

A més, Cristina tampoc no era una pagesa, per més que vingués de fora. I baixà del tren, travessà l'andana i el vestíbul de l'estació de França i amb molta naturalitat es plantà al bell mig del Passeig d'Isabel II.

Però, a pesar del seu aire decidit, es va trobar que no sabia per on havia de tirar per anar a Sans.

Es posà a caminar cap al Pla de Palau, perquè, mirant, li semblà el camí més llarg, i havia sentit a dir que Sans era una mica lluny.

Caminava seriosa i estirada per no semblar que acabava d'arribar i, a no ésser per la maleta que la delatava, ningú no hauria endevinat que feia cinc minuts havia baixat del tren i que no havia estat mai a Barcelona.

En arribar al Pla de Palau, però, es desconcertà una mica. Va veure tants camins que no sabé quin escollir.

A la vorera propera, va veure-hi un cotxe petit, pintat d'un groc llampant, amb un senyor a dins que se la mirava. Era un senyor d'una quarantena d'anys, d'aspecte simpàtic i vestit de gris.

Cristina no vacil·là gens i, acostant-s'hi, li preguntà:

—Escolti, que vaig bé per anar a Sans?

El senyor se la mirà de prop i la convidà a pujar al cotxe. Ella acceptà.

I cap a Sans.

Però, amb tot això, Cristina havia oblidat el nom del carrer on vivia la seva parenta.

—Què vol fer ara, doncs?, li preguntà el senyor.

—Què li sembla que puc fer?, li respongué ella amb el posat més innocent del món.

—Què ha vingut a fer a Barcelona? tornà a preguntar-li el senyor.

—A treballar, respongué.

—A treballar? De debò? Sí?, féu el senyor.

 , féu ella.

El senyor baixà el braç del volant i Cristina descobrí un braçalet al puny.

Se'l mirà amb curiositat: ¡És bonic!

El senyor l'hi va oferir. Gairebé que no li quedava altre remei.

—Li agrada? El vol?

, respongué.

I el senyor l'hi posà.

(Fragment del llibre Història d'una noia i vint braçalets. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1934, p. 13-14)