Víctor
Balaguer
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) és el veritable "product manager" de la Renaixença, entesa com a procés de recuperació de l'autoestima històrico-lingüístico-literària, i en especial dels Jocs Florals restaurats com a institució de promoció cultural, amb el passat medieval sempre com a referent de plenitud nacional, pactisme i primacia de l'amor cortès i l'esperit cavalleresc. Entre el romanticisme historicista de matriu liberal i l'idealisme antinaturalista que a la fi de segle XIX connectarà amb l'esperit dels modernistes, la seva obra literària, primer només en castellà i després tant en castellà com en català, oscil·la entre el propagandisme de la llibertat individual i col·lectiva i l'enaltiment dels valors no utilitaristes. Especialment a partir del moviment d'idees que es va donar sobretot a França entorn del 1848, admirador de Víctor Hugo, seduït pel Risorgimento italià, i amb l'ideal posat en principi en la Unió Ibèrica i en una Espanya plural integradora de les seves diverses nacionalitats històriques i llengües, la seva vida es va lligar molt a la política, ja sigui com a conspirador amb Prim i els progressistes ja sigui com a professional, sobretot després de la Revolució de 1868, quan va ser ministre diverses vegades: amb el nou rei Amadeu de Savoia, però també durant la Restauració dels Borbons. Tot i ser el gran precursor i el principal promotor i popularitzador de la Renaixença, dins la qual va ser el principal "transformador de mentalitats", en el sentit amb què ho deia Burke, el seu desplaçament al Madrid dels dos grans partits que s'alternen en el poder li va comportar l'allunyament d'un catalanisme cada cop més polititzat com a tercera via que, primer amb Almirall i després amb Prat de la Riba, el començarà qüestionant i l'acabarà oblidant.


Pàgina elaborada per Oriol Pi de Cabanyes per a l'AELC.
Documentació: Oriol Pi de Cabanyes.
Fotografies: ©Biblioteca Museu Víctor Balaguer.





--------------------