El poeta folguerolenc

He pujat al cimal per veure Flordeneu
Que m’espera amb la neu per gojar los meus ulls,
Per ferir lo meu cor, negar d’amor mos fulls… 
Com va fer-me son pres, el rei del Pirineu?
Amb la seva pell blanca, talment la d’una fada,
Va encegar-me amb sa llum, amb sos rajos de lluna,
Ales de papallona, sa cabellera bruna:
Era fràgil la flor, l’amor de l’albada!

(Dins de Metzina legal, 2025)

* * *
 

Un far en la foscor

Sentir l’escalf d’un igual
Ben bé és la remor del mar,
Ben bé és la besllum d’un far,
Enmig de l’ensutjat mal,
Que et rosega lentament,
I solament el seu vent
Pot purificar-te l’ànima.

(Dins de Metzina legal, 2025)

* * *
 

València

Udola el vent i el temps, ferotge,
Tots Sants celebra aturant el rellotge:
morts als carrers la nostra terra plora,
s’ensenyoreix Llucifer d’aquesta hora.

(Dins de Un arc de colors vius nimba el seu cap, 2025)

* * *
 

Friseta

El cel ensangonat és vist pel gat
quan es lleva el matí, pel finestral:
un nou bell jorn és el millor regal
que tenir, pot, aquest ésser honrat.

(Dins de Un arc de colors vius nimba el seu cap, 2025)