La ciutat de València és ocupada militarment la nit del 23 de febrer de 1981. Els tancs apunten els seus canons sobre les principals institucions democràtiques. Les emissores de ràdio repeteixen un ban que confirma l'evidència: es tracta d'un colp militar contra la jove democràcia. Però la ciutat no respon. Les institucions civils apaguen les llums i tots els ciutadans obeeixen submisament les ordres dels colpistes. Febrer no és la crònica de la rebel·lió militar, sinó una reflexió sobre l'absència de resposta democràtica. Cada personatge de Febrer, enmig de l'ambient desenganyat de l'època, actuarà durant la nit del colp d'estat de manera distinta. Però cap d'ells no desentonarà del desencant general.

Febrer plasma la particular visió de l'autor sobre la transició valenciana, que va iniciar amb L'avió del migdia. Com en l'anterior novel·la, l'autor prefereix centrar l'atenció en el món interior dels personatges. Els fets històrics apareixeran, així, només com el teló de fons d'una acció on les esperances i les frustracions dels protagonistes són l'autèntic motor de la narració.