Maluy Benet neix a València el 1946 i viu amb la seva família al barri de la Creu Coberta, a l’Horta Valenciana. El 1956 es traslladen a Puerto Real (Cadis) per la feina del pare, i comença a estudiar el Batxillerat Elemental en una escola masculina privada. El 1960 fan cap a Linares (Jaén), on continua els estudis al col·legi La Inmaculada Concepción, malgrat la preferència dels pares per una educació laica i, un cop acabat l’ensenyament elemental, comença els estudis superiors en la branca de ciències a l’Instituto Nacional de Enseñanza Media. L’any 1962 torna a València a estudiar la carrera de Magisteri i, un cop graduada, se’n va a Barcelona per ampliar els seus estudis i treballar en una escola activa. 

Uns quants anys més tard, torna a València i impulsa activitats pedagògiques com l’Escola d’estiu del País Valencià, l’Institut Pedagògic; i, el 1975, funda, juntament amb un grup de mestres, l’escola Les Carolines. Davant la inexistència de textos escolars en valencià, l’editorial Barcanova encarrega a un equip de docents del País Valencià l’edició de llibres de text per a l’ensenyament bàsic i Maluy Benet fa Xicalla, Llengua 2 amb il·lustracions de Manel Granell, i altres textos per a nivells educatius diversos. L’any 1998 publica amb Chon García-Sala, i il·lustracions d’Ortifus Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines, la història de l’escola entre el 1972 i el 1987.

El teatre és una de les seves inquietuds i el 1974 forma part del grup dramàtic El Gresol, que la porta a compartir escenari amb l’actriu Merxe Banyuls amb l’obra de Maria Aurèlia Capmany Dones, flors i pitança. Més endavant, amb el Grup 49 i sota la direcció del dramaturg i director Manuel Molins, actua per tot el País Valencià amb l’obra Dansa de vetlatori. Durant un temps combina les classes, la cooperativa de mestres i la interpretació, però la impossibilitat de compaginar la docència amb l'activitat teatral fa que hagi de renunciar a actuar.

El 1985, finalitzat i afermat el projecte de l’escola, dona per acabada l’etapa com a mestra i comença a treballar com a traductora a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, de la Generalitat Valenciana. Alhora, fa crítica literària, traduccions i correcció lingüística per a la revista Papers i col·labora en revistes com Perspectiva Escolar, Saó i Abalorio.

Pel que fa al seu vessant literari, comença a escriure poesia als catorze anys, i als quinze, acaba la primera novel·la. Ja de més gran, publica obres de literatura infantil: Els visitants de Mont-virolat (1995); literatura juvenil: L’últim paradís (2001), Missatge en un rellotge (2005) i Un café sol (2015); i novel·les: El silenci trencat (2021) i Timocràcia (2023).

Del seu pare, n’hereta l’interès per la fotografia i assisteix a diversos cursos, il·lustra amb fotografies el llibre Sentiments (Grupo 10), col·labora en la realització del llibre de fotografia La Comunitat Valenciana, de Cristopher Makos i en l’exposició “El rostro espejo de la Sociedad”, de Sebastião Salgado, a la II Biennal de València del 2003. L’any 2006 reuneix dues de les seves passions, la literatura i la fotografia, a l’exposició “Presències”, on recull mirades i veus de l’Àfrica negra i que exposa a diverses sales del País Valencià. L’any 2024 exposa “Viridarium, aquarel·les de plantes i animals”, a la Biblioteca de la Dona de València.

És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.