El silenci trencat explica la història d’Eduard Fauquet, un empresari jubilat per una malaltia, que un dia veu una fotografia en un diari d’un indigent mort i la petició de la policia als ciutadans perquè informen si el coneixen, ja que ha mort a l’Hospital la Fe, de València, sense documentació i sense recobrar el coneixement.

Aquest serà el punt de partida de la història, ja que encara que Fauquet no coneix l’indigent, la fotografia l’atrapa i no pot deixar de pensar en ella, motiu pel qual demanarà al seu fill periodista, Biel, que l’ajude a esbrinar qui és aquesta persona. La fotografia permetrà a Fauquet reviure el passat, tant el propi com el del poble.

A partir d’aquesta investigació, que li farà visitar diversos estaments oficials, es capbussarà en els documents d’empresonats i afusellats del poble per si hi ha la identificació de qui busca.

A través d’aquest material informatiu es mostrarà la vida d’alguns personatges durant la Guerra Civil i la postguerra, i les diferents formes de fer front a la falta de llibertat política. I Eduard Fauquet trobarà resposta a determinades conductes de veïns que el desenllaç del conflicte bèl·lic havia deixat sense justificació.

La investigació també ajudarà a trencar el silenci i la por que imposà la dictadura franquista i a recuperar la història d’un temps en què la repressió amagà la diversitat ideològica de les famílies del poble i les enemistats entre veïns.

(M. Espí. “Maluy Benet retrata la societat valenciana a El silenci trencat”, Levante-EMV, 20 de gener de 2021). En línia

* * *

Un cafè sol [...] conta el viatge que fa la jove Margarida Borràs des de Premià de Mar, on viu, a Swampscott, localitat del nord dels Estats Units, convidada per Al Margosian, un armeni a qui havia conegut a Barcelona uns anys abans, just com ens narra el primer capítol.

Podríem dir que és una novel·la de viatges si atenem la quantitat de llocs, petites poblacions o barris, que nomena: Swampscott, Marblehead, Rockport, Dorchester… localitats fins ara desconegudes per a la majoria de nosaltres, totes a Massachussetts.

Podríem dir que és un relat molt nord-americà si atenem els detalls i informacions que ens proporciona i sobretot la manera de fer-ho: Maluy és una gran lectora de literatura en llengua anglesa i amant de Carver, per exemple. La TA, l’oficina d’ajuda a les persones que viatgen, l’aeroport JFK, els autobusos de la companyia Grayhound (eixos que tenen dibuixat un animal que ocupa tot el lateral), la mida de les pizzes (als Estats Units tot és molt gran, fins i tot les caixes de mocadors de paper són immenses), les frogs (galetes típiques de Marblehead originalment fetes amb rom i aigua de mar per a conservar-les durant les grans travessies dels vaixells de pescadors).

Podríem dir que és una novel·la d’humor si atenem la manera sorneguera d’observar i d’interpretar. [...].

Podríem dir que és un homenatge a la literatura i al cinema. Ens diu quin llibre va llegint en l’avió: Alfred and Emily, de Doris Lessing. Nomena constantment altres autors com Steinbeck, que junt als Durrell em fa l’efecte que és un dels preferits de Maluy, de fet en el seu web hi ha un fragment d’El raïm de la ira. Walt Whitman, el poeta de culte els poemes del qual apareixen en boca de molts personatges cinematogràfics, Barbara Probst, Faulkner…
En resum, una novel·la amena, divertida, irònica, instructiva, amb una mirada interessant envers els Estats Units i les relacions humanes.

(Dolors Jimeno. “Maluy Benet al Micalet parla de llibres”, La intersindical Cultural, 20 de febrer de 2019). En línia